Antònia Font: I arriba un dia que la vida és un teatre...

Avui he anat a l'aeroport de Girona. Avui he estat a l'altra banda de la tanca; se'm prohibia accedir al pis de dalt, amb terrassa a l'aire lliure inclosa, destinat només a aquells que tenen targeta d'embarcament. Jo només hi recollia una amiga; no era dia de volar.

Venint en cotxe, però, els Antònia Font ja se m'havien endut de viatge interestel·lar. Jo no sé si som tots plegats conscients de la joia que tenim entre mans. Els vaig descobrir amb l'extraordinària "Dins d'aquest iglú" i malgrat que no considero que facin discs rodons, els millors moments que ens dónen són tan estratosfèrics que només que n'hi hagués un en cada disc (n'hi ha més) ja valdrien la pena. I això que seguint aquesta lògica em falten encara "Taxi" i "Batiscafo Katiuskas", el de la cançó que diu: "que ja s'ha fet de nit i es plàcton s'il·lumina i canten ses balenes a trenta mil quilòmetres d'aquí".

Em queda molt d'Antònia Font per descobrir, i a ells molts planetes per recórrer. Em queda pendent de veure'ls en directe, però diria que la seva música és ideal escoltar-la a l'habitació, quan estàs en òrbita. O quan estàs disposat a que ells t'hi posin.

Viure sense tu - Antònia Font

Dolça besada, té gust que s'acaba:
punt i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que també me donaries
manuals de geografia, cent dillunsos a un dibuix.
Jo què sabia d'alens que se trobaven,
de cabells que s’embullaven de mans i de perfums?

Dolça besada, té gust que s'acaba:
punt i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que en sa nit me tastaries:
eren gustos que nedaven entre boques i racons;
jo no sabia que després me mataria
sa teva mirada que plora i diu que no.

I arriba un dia que sa vida és un teatre que se diu felicitat.
Primavera i trinaranjus amb qui més has estimat.
Te regal sa meva vida, i sense tu ja no me val.

I s'horabaixa la deixam passar i me mires tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou, que t'estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d'arreglar: que som amics, que som amants...

Dolça besada, té gust que s'acaba:
punt i principi de viure sense tu...