21 de desembre 2009

Sitges 2009 (i 4): "Splice"


Vicenzo Natali s'havia apartat del ramat amb un mapa del terror abstracte (Cube, 1997) i una elevació al cub del thriller fantàstic (Cypher, 2002); això, sorprenentment, no va ser suficient perquè es distribuissin a les nostres sales els seu tercer i quart llargmetratges, Nothing (2003) i Getting Gilliam (2004). El seu cinquè llarg, que probablement sí que s'estrenarà, va arribar a Sitges 2009.

Splice (Vicenzo Natali, 2009)

Splice (que només se m'acut traduir per "matxambrat") no és tan rara com Cube y Cypher. Adrien Brody i Sarah Polley són dos científics joves i ambiciosos; volen explorar totes les possibilitats de l'experimentació amb ADN. Brillants i aplicats, arriben a resultats que d'altres només somiarien com a fruït d'un treball de dècades. Els interrogants comencen a sorgir, però la realitat els supera...

Les parts més atractives de Splice vindran a continuació, però no seran comentades aquí.

Splice planteja coses interessants i, malgrat el ritme imparable, té temps d'insinuar algunes respostes. Inquietant (els científics tenen més perill que MacGyver a una ferreteria) i emocionant, no diu res que no puguem imaginar, però ho fa amb gràcia.

Els intèrprets tenen un aire una mica hollywoodià. Sarah Polley només m'entusiasma quan la dirigeix Atom Egoyan. Adrien Brody de científic sembla primer Adrien Brody, en segon lloc científic, i només en tercer lloc persona de carn i ossos. De fet Natali mai no ha destacat en la direcció d'actors, però ho ha compensat mantenint un bon nivell d'interès en les històries que explica.

Al final una pel·lícula per recordar amb bon sabor de boca aquesta recent edició del Festival, una cita destacada de la tardor cinèfila, que amb una selecció notable compensa el baix nivell que tenen durant tot l'any les estrenes a les sales convencionals.

2 comentaris:

AFOVISP ha dit...

Estava esperant aquesta crítica! ja que és l'única peli de sitges de la qual puc opinar... Estic d'acord amb la teva valoració dels actors. Ara bé, la Sarah Polley a la Vida secreta de las palabras no t'agrada? o no l'has vist perquè no t'agrada la Coixet? A mi allà em va encantar.
I després de veure Splice vaig recuperar Cube, que potser l'havia vista feia molt de temps però no la recordava, i em va decebre una mica...
Però d'Splice en tinc també un bon record, especialment pels efectes (i afectes) especials
Alba

Daniel Daranas ha dit...

Hola Alba! Doncs no, no he vist "La vida secreta de las palabras", com t'he dit :) És perquè la Coixet no em convenç i em salto algunes pel·lícules d'ella. Potser em vaig saltar la bona.