Primàries i tàctiques electorals

El 22 de maig d'enguany es celebraran eleccions municipals a Espanya. En elles els ciutadans amb dret de vot votaran sobre la composició dels seus ajuntaments, en compliment de la Llei 7/1985, del 2 d'abril, de Bases del Règim Local. A Barcelona s'escolliran 41 regidors de l'Ajuntament, en substitució dels actuals (14 del PSC, 12 de CiU, 7 del PP, 4 d'ICV-EUiA i 4 d'ERC).

En les setmanes prèvies a la data esmentada es celebrarà una campanya electoral. No cal esperar que ens porti res de bo. Ja fa molt de temps que les campanyes s'han convertit en un espectacle de la pitjor espècie. L'estupidesa, la demagògia, la manipulació, la mentida i el pur anunci s'han convertit en la recepta que els experts han decidit que dóna l'èxit, els vots, que són els diners del mercat electoral. Al seu costat, una munió de seguidors babaus que analitzaran si els candidats donen bona imatge, cauen simpàtics o han encertat o errat amb el titular del dia. I d'això en diran periodisme o noms pitjors que causen vergonya aliena (politologia? twit-política? política 2.0?).

Tot plegat és lamentable. Però seguirà passant mentre els ciutadans mantinguin el seu suport a aquests candidats-producte de marketing. I això no canviarà fonamentalment a curt termini, malgrat algunes tendències interessants com l'augment del vot en blanc i l'aparició esporàdica d'alguna opció minoritària que, excepcionalment, no és un desastre.

Un aperitiu del que se'ns acosta ens l'han servit amb motiu de la celebració d'unes eleccions primàries per escollir candidat en el partit que actualment és la primera força a l'Ajuntament, el PSC.

És conegut que els militants i simpatitzants d'aquest partit votaran el 19 de febrer si prefereixen l'alcalde Jordi Hereu o bé Montserrat Tura com a candidats. La notícia hauria d'haver estat rebuda amb normalitat, o amb indiferència si es vol, per part dels representants de la resta de partits. Això no va amb ells; el PSC ha decidit obrir aquest procés, està contemplat als seus estatuts, i per tant poder fer-ho si així ho desitgen. No té més importància.

Doncs bé. Joaquim Forn, portaveu de CiU a Barcelona, ha declarat [1] que "Barcelona no es mereix l'espectacle que estan oferint els socialistes"; i que "Fins ara sabíem que els socialistes no tenien projecte per Barcelona, ara sabem que tampoc tenen candidat". Per la seva banda, el candidat d'aquesta federació, Xavier Trias, ha assegurat [2] que el PSC té "pànic escènic" per la possible pèrdua de l'alcaldia després de 32 anys de govern socialista, i que per això faran les eleccions primàries; i que se les pren amb "sentit de l'humor i molta tranquil·litat". Amb l'agravant que això ho ha dit en una reunió amb estudiants de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF); es malacostuma ja les pobres criatures a sentir bestieses des de ben joves.

No sé si el que em resulta més irritant és que aquestes declaracions siguin arbitràries i il·lògies, o la convicció que si fossin ells els que celebressin primàries automàticament el discurs canviaria, passant aquestes a ser un "signe de modernitat", de "partit obert", i de donar la veu als militants.

La competició professional pel poder, amb els seus mitjans publicitaris especialitzats, fa adquirir massa sovint a aquells qui la practiquen el vici de renunciar a tota autocrítica, reflexió realista, i contacte amb la realitat. Qualsevol cosa val per endur-se el premi, sempre i quan aconsegueixi millorar la imatge d'un (és curiós com es pensa que és bo per a la imatge dir beneiteries) i encara més, empitjorar la de l'altre. De sobte allò que són errors i encerts humans queda sepultat per una muntanya d'exageracions, valoracions torçades, jocs de mans i de paraules fets pels candidats-anunci i els seus ajudants.

Creen un món de ficció on l'adversari és gris i ells, de colors brillants. De l'estratègia de marketing en diuen "el relat" quan no és més que un ridícul conte que ningú no es pot creure seriosament. Competeixen per a veure qui brilla més, deixant-se pel camí allò que els permetia comunicar-se en un pla d'igualtat amb la majoria de la gent. Semidéus o herois de còmic, no ens demanen que els parlem, en el fons, sinó que els aplaudim mentre representen l'espectacle de l'elecció.

Penso que no tenen raó en fer aquestes declaracions arbitràries. Que són bajanades. És la meva opinió. No importa ni si hi estan d'acord ni si els molesta que se'ls digui, suposant que se n'assabentin. No canviaran la tàctica. És el que han après que han de fer, i els dóna resultats.

____


[1] http://www.directe.cat/noticia/104962/l-oposicio-barcelonina-s-acarnissa-amb-l-espectacle-del-psc. A la mateixa notícia hi ha una valoració del candidat del PP. No val la pena entrar a valorar-la. Ja rebran quan parli de la demagògia sobre immigració. A les autonòmiques se'm va passar de comentar el tema, i voldria compensar-ho.
[2] http://es.noticias.yahoo.com/5/20110119/tlc-primries-trias-ciu-creu-que-el-psc-t-5da5357_2.html