19 maig 2011

Oferta i demanda de xenofòbia

El passat 12 de novembre del 2010, amb motiu d'una campanya particularment desastrosa del Partit Popular per a les eleccions al Parlament de Catalunya, vaig trametre la següent consulta a la web d'aquest partit.

"Buenos días.

Lo que sucede es lo siguiente. La candidata Alicia Sánchez Camacho ha obviado en varias ocasiones pronunciarse explícitamente sobre si los inmigrantes tienen privilegios especiales en Cataluña.

El mecanismo siempre es el mismo: una persona del público o de la calle hace esta afirmación, y Alicia Sánchez Camacho, de forma sistemática, se abstiene de confirmarla o negarla. Simplemente repite, como un robot: "Nosotros proponemos que los inmigrantes y los locales tengan los mismos derechos". Incluso ha afirmado que "se revisará" la normativa para garantizar esto.

Supongo que a día de hoy ya sois conscientes de que se os acusa de manipular sobre este tema para utilizarlo electoralmente. Parece lógico, ya que ante tan graves afirmaciones de personas de la calle, vuestra candidata ni dice que son ciertas ni que son falsas; se limita a repetir mecánicamente que revisará la normativa para garantizar que estos privilegios no se producen.

Este mensaje es una solicitud explícita para que me digais en qué casos concretos la normativa, efectivamente, privilegia a los inmigrantes respecto a los nacionales. Indicadme por favor el caso concreto, con el enlace al texto legal en cuestión.

Porque sería muy fácil pensar que no habeis realizado en absoluto este trabajo y que vuestra candidata repite ese mantra ("revisaremos la normativa...") sin haber hecho absolutamente ningún análisis, sin ningún dato en positivo, sin ningún tipo de evidencia que demuestre que, efectivamente, existe esta discriminación positiva en la legislación actual hacia los inmigrantes. Sería demasiado fácil y simplificador pensar que este discurso responde a un puro y simple cálculo electoral, basado en la combinación de ciertos tópicos con la ignorancia de un buen número de personas. No saco, por tanto, esta conclusión, sino que os pido que me deis esta información; que por otra parte no se encuentra en ningún punto de vuestro material electoral ni de vuestra página web, y que se contradice con absolutamente todos los datos que he podido reunir sobre este asunto.

Sin ningún otro particular, os saluda atentamente,

Daniel Daranas"

La meva petició no va rebre resposta. No és cap sorpresa. A vegades quan se'ls ataca per aquest discurs ells responen que són "valents" i "parlen clar"; pamplines, no diuen res clar, i quan se'ls demanen aclariments, proves, concreció... callen, conscients que no els convé explicar-se massa.

Arriben les eleccions municipals i la cosa ha empitjorat. La manipulació, la demagògia i la mentida de contingut xenòfob s'han convertit en una estratègia central del PP. L'objectiu és simple: guanyar un grapat de vots.

No tinc ganes d'analitzar amb més detall l'oferta electoral de xenofòbia, inclosos els dos o tres ridículs partits minoritaris que en fan bandera. Ja prou fàstic em fan. Qui no vegi evident que cal rebutjar aquest discurs no està llegint el blog correcte.

El més trist de tot això és que, després de la prova pilot de Badalona, el partit que és possible que governi Espanya a partir del 2012 ha conclòs que el missatge xenòfob és electoralment rendible. El PP no és un partit marginal, de quatre eixelebrats dirigits per un exfalangista, com succeeix amb Plataforma per Catalunya. El PP té en nòmina professionals del marketing polític que tenen pressupost i eines per saber si allò que fan els pot funcionar o no. I per això, precisament, és tan lamentable que aquest partit hagi decidit utilitzar electoralment el rebuig a les persones estrangeres. (Sobre l'abús de llenguatge que es comet sovint en parlar dels "immigrants" ja vaig parlar-ne en un text anterior, "Immigrants".)

En immigració el PP ha arribat a la conclusió que li convé electoralment abonar els rumors, mentides i tergiversacions de la realitat que una part de la població s'empassa i contribueix a expandir de forma més o menys conscient. L'oferta xenòfoba del PP respon a una certa demanda.

D'on surt, aquesta demanda? On posa les seves arrels?

Fa temps vaig coincidir en una trobada amb una persona que treballa en el sector del comerç, i viu i desenvolupa la seva activitat laboral a la bonica ciutat de Badalona. Aquesta persona em va "informar" (el motiu de les cometes es veurà de seguida) que als "immigrants" que porten comerços a aquesta ciutat, l'Ajuntament els eximeix del pagament de l'IAE durant els dos primers anys, com a "ajut". Passats aquests dos anys, "és molt habitual" que canviïn el negoci de nom, a un familiar, parella, etc., per així presentar-lo com un nou negoci que també pugui gaudir d'aquests dos anys d'excempció.

No sé quina és la reacció que històries com aquesta (en tinc més exemples; en un altre dels més típics, els immigrants tenen preferència en rebre "ajuts") desperten en el lector. Potser és pensar: "És escandalós". La meva és sempre com quan m'expliquen històries de fantasmes: "És fals".

Aquell dia la persona parlava amb tanta seguretat, d'una cosa que succeeix al seu sector professional i a la seva ciutat, que jo, que no sóc ni comerciant ni de Badalona, vaig arribar a concedir-li un mínim d'atenció a allò que explicava. Malgrat que per lògica la càrrega de la demostració recau en qui afirma que quelcom és cert, no en qui ho posa en dubte, com que jo no ho posava en dubte sinó que ho negava categòricament vaig decidir perdre una estona buscant per internet la informació sobre aquesta normativa tan peculiar. Vaig confirmar allò que pensava: es tracta d'una mentida, d'un rumor, sense cap correspondència amb la realitat. Els "fets" descrits són falsos. Per falsos, entenc que descriuen una realitat diferent de la que existeix realment.

No sé quin interès té alguna gent en mantenir com a certes al seu cap idees falses. Suposem que tu et creus que "a Catalunya ningú no parla castellà". Quin benefici t'aporta, aquesta dada falsa? Què hi guanyes, sostenint-la? Et penses que jo, com a català, sortiré perjudicat perquè tu, dins el teu cervell, emmagatzemis informació incorrecta? No pas. Me la bufa. Jo conec la realitat, i si tu no la coneixes i la vols conèixer, tens un problema a resoldre. Nogensmenys, ningú no t'obliga a conèixer totes les informacions. Pots viure pensant que a Austràlia la llengua més comú és el turc, que a l'Antàrtida s'hi cultiva blat o que a Badalona els estrangers que regenten comerços estan exempts de l'IAE. Ara, si condicionen l'acció política o adoben el terreny a discursos demagogs, la cosa ja és més seriosa.

Aquests rumors de què parlava, de tota manera, continuen circulant per Badalona i rodalies. N'hi ha d'altres, als quals no dedicaré temps ara. Diverses entitats han creat una plataforma anomenada Xarxa BCN Antirumors amb la noble intenció de combatre'ls amb dades reals, en aquest cas a la meva ciutat, Barcelona. La seva web no és perfecta, però és millor que res i ofereix algunes dades vàlides. (M'hi he posat en contacte amb la intenció de comentar un parell d'aspectes que penso que s'haurien de millorar, però encara no he rebut resposta.)

Cap rumor no és desinteressat. Tots tenen una intencionalitat que lliga amb un rebuig visceral a l'estranger. Aquest rebuig pot tenir diverses causes, des del seguiment dels dogmes capitalistes de l'oferta i la demanda (al sistema, naturalment, li sobren treballadors per tot arreu), fins a la pura desconfiança o disgust per la convivència amb persones d'aparença i cultura diferent. Bé, ningú no està obligat a ser amic de tothom. Però una vegada més, s'agrairia una mica més de rigor en l'exposició de dades, per ara bastant escàs per part d'alguns en aquest tema. Jo, per exemple, no faig cap judici col·lectiu a una determinada ètnia o grup d'un mateix origen cultural, sinó que em formo una opinió individual i única de cada persona que conec, opinió que conté elements objectius i subjectius i que anirà evolucionant a mesura que compartim més coses, si es dóna el cas. Temps difícils aquells en què cal escriure allò que és evident

Posaré un exemple. Consideraria un fracàs col·lectiu de Badalona un bon resultat del PP en les seves eleccions municipals, i em semblaria de vergonya aliena que el poble (sol o en companyia d'un altre grup municipal) decidís donar-los l'alcaldia. Ara bé, no per això jutjaré negativament a priori cap nou badaloní o badalonina que conegui.

Una última cosa. Es critica ocasionalment que s'atiï la "por al PP". Que quedi clar que per la meva banda, de por, cap ni una; de rebuig, carretades plenes.

____

Més informació: Manifest: Cap vot a la xenofòbia i a la fractura social de Catalunya. CCOO, UGT, 18 de maig del 2011.

2 comentaris:

Alberto Garcia VEntura ha dit...

M'agradat l'observació sobre el PP i les seves afirmacions. Per altra banda em sembla una gran idea el fet d'anar desvelant rumors i fenòmens paranormals que es donen a la nostra societat tant a nivell econòmic, com polític. Ens trobarem en molts casos que la realitat es molt més escandalosa que la idea que la gent té sobre el tema (finançament de sindicats, funcionament del BCE, institucions internacionals com ONU, FMI, BM, UE, privatització de "la caixa", etc)

Daniel Daranas ha dit...

Gràcies pel comentari, Alberto. Un dels meus objectius és apropar-me el màxim possible a la realitat, desfent mentides i contribuïnt a construir opinions i projectes de futur en base a la veritat dels fets.

Estic enfadat perquè a mi no m'han convidat al Club Bilderberg, i a la Cospedal sí. Com a mínim aquest any no carregaran la seguretat als pressupostos de la Generalitat com va passar l'any passat...