Ves al contingut principal

"Norway.today", d'Igor Bauersima, a l'Espai Escènic Joan Brossa

Del 8 al 26 de gener es pot veure a La Seca Espai Brossa l'obra Norway.Today, d'Igor Bauersima. Dirigeix Àlex Mañas i interpreten Mariona Tena i Joan Carles Suau.

Aquesta mateixa obra es va representar la tardor del 2003 a l'antic Espai Escènic Joan Brossa, al carrer Allada i Vermell. En aquell cas l'obra va presentar-la la companyia A Qui Ho Sap i els intèrprets van ser Vanessa Torres i Àlex Mañas.

El 12 d'octubre del 2003 vaig publicar un comentari a la meva antiga web sobre aquella obra. El reprodueixo aquí a sota.

Norway.today, d'Igor Bauersima. 2001. Versió catalana: Eduard Bartoll.

Companyia A Qui Ho Sap. Intèrprets: Vanessa Torres (Julie), Àlex Mañas (August), Julián Pérez (Mag). Direcció: Christina Schmutz. Espai Escènic Joan Brossa, 30/9/2003.

Autenticitat; tantes vegades se'n parla, i aquí la tenim, senzillament. La vida és a cada línia d'aquest text, a cada racó d'aquest muntatge. Amb totes les seves contradiccions; allò que fem, que ens passa, que sentim i que coneixem. Allò que som. Tot és aquí, a Norway.today, perquè puguem entendre-ho millor.

Cal veure aquesta obra amb els ulls ben oberts. És generosa en emocions, ara i adés, tendra i dura. És molt més del que promet al principi, i té segurament la millor escena final que mai he vist en el teatre.

I a més el muntatge d'A Qui Ho Sap té un valor únic, excepcional: la Vanessa Torres. Sense oblidar l'actuació d'Àlex Mañas, sempre encertat; sense oblidar l'escenografia perfecta, meravellosa; aquesta representació té una joia, i és just proclamar-ho alt i clar. La Vanessa Torres està absolutament extraordinària. I nosaltres, als seus peus, només podem dir: gràcies. I saltar amb ella, saltar amb Julie a on sigui.

Tinc fred...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Obres púbiques" (Manuel de Pedrolo, 1991)

A part de materials d'altres gèneres, dues són les novel·les de Manuel de Pedrolo que es van publicar pòstumament: Obres púbiques i Tants interlocutors a Bassera.

Escrita originalment el 1971, Obres púbiques no va poder ser publicada en el seu temps, perquè es tracta d'una novel·la pornogràfica. No estem davant d'una història mediocre amanida amb escenes de sexe per animar el lector, sinó d'una estructura narrativa sorprenent, dissenyada en un primer nivell per estar completament al servei dels actes sexuals que en són els amos absoluts; però tenyida amb pinzellades de crítica sociològica, de tristor per un món que no pot romandre, i de la mala bava contra l'ordre establert que és marca de la casa Pedrolo.

He escrit a vegades que hi ha obres que m'han ajudat a dibuixar el paisatge de la llunyana Amèrica: la Lolita de la fugida, les pel·lícules de Hal Hartley o recentment la New Orleans d'A Love Song For Bobby Long. La comunitat nord-americana que retrata Manu…

Les illes de Venècia

Després de la meva segona estada a Venècia he completat l'article sobre aquesta ciutat, però m'ha quedat molt llarg. Per això he decidit separar-lo en dos: un dedicat a l'illa central de Venècia, i l'altre, aquest que estàs llegint (o preguntant-te per què hauries de llegir), dedicat a les seves illes.

LES ILLES DEL SUD

Diverses illes estan a molt poca distància en vaporetto del nucli central de Venècia. S'hi pot accedir fàcilment des dels Záttere de Dorsoduro, en el cas de La Giudecca i San Giorgio Maggiore; o des de San Zaccaria, una parada de vaporetto propera a Piazza San Marco.

1. La Giudecca. No ho diguis a gaire gent, però La Giudecca, una illa allargada separada de Dorsoduro només per l'ample canal que porta el seu nom, és un dels llocs on millor es conserva l'aire del poble venecià. La història de l'illa a la primera meitat del segle XX és marcada per l'activitat industrial, però després de la Segona Guerra Mundial aquesta activitat es va anar…

"La sociedad del espectáculo" (Guy Debord, 1967)

"La société du spectacle", Guy Debord, Éditions Buchet-Cassel, París (França), 1967. Edició en espanyol: "La sociedad del espectáculo", Ediciones La Marca, Buenos Aires (Argentina), 1995.

El passat dia 30 de novembre va fer 20 anys de la mort de Guy Debord. Amb motiu d'aquesta efemèride avui comento la seva obra principal, "La societat de l'espectacle".

"La societat de l'espectacle" (1967), de Guy Debord, és una de les obres de crítica social més significativa del segle XX, i un text precís en la seva anàlisi teòrica de la societat de l'espectacle, encara més en els nostres dies que quan va ser publicada.

Debord parteix de la crítica marxiana de la mercaderia per analitzar el domini d'aquesta en les relacions socials al món modern, en el qual la tecnologia ha fet evolucionar el mode de producció capitalista. En ell s'ha generat una acumulació tal de mercaderia que aquesta s'ha transformat en imatge. Empesa per la seva…