Somorrostro

El 17 de juliol s'inaugurà al centre de la Platja, a la Platja del Somorrostro, una exposició de fotografies sobre l'antic barri d'aquest nom, així com un llibre amb les mateixes fotografies anomenat "Somorrostro: Crònica visual d'un barri oblidat", de Manel Gausa (Edicions Líniazero i Ajuntament de Barcelona, 2013; fotografies del 1958). Un col·loqui amb Mercè Tatjer, historiadora, i Agustí Mataró, antic resident del barri, va inaugurar l'exposició.

En un moment del col·loqui una noia del públic va preguntar com era la convivència al barri. L'Agustí va respondre: "Molt bona. No teníem res i ens ajudàvem els uns als altres".

La població del barri va arribar a ser d'unes deu mil persones als anys cinquanta del segle XX. Les imatges d'aquesta Barcelona desapareguda ens transporten a un temps ja passat. Un carrer més o menys paral·lel al començament de la platja marcava un eix principal. L'ampliació del barri en direcció mar era més desordenada.

Les barraques anaven creixent de nit en nit. No estava permès construir-ne, però sí mantenir les ja construïdes; per això, si s'acabaven les noves barraques en una sola nit sense que ningú ho impedís, ja passaven a ser barraques existents. Estaven aixoplugades per un turó artificial fet de runa abocada arran de mar per les indústries properes. El final del barri va arribar també quan es va decidir aturar els abocaments, i així el mar es va anar menjant el turó i recuperant l'espai de platja que se li havia arrabassat.

Nens jugant als carrers i patis improvisats, homes i dones treballadors, gent del Somorrostro. Els rostres vius d'un temps del qual només resta la memòria.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Obres púbiques" (Manuel de Pedrolo, 1991)

Les illes de Venècia

"La sociedad del espectáculo" (Guy Debord, 1967)