21 de juliol 2014

Somorrostro



El 17 de juliol vam anar al Centre de la Platja, a la Platja del Somorrostro. Aquesta platja, que abans era una part de la Platja de la Barceloneta, es va batejar amb el seu nom actual per recordar el desaparegut barri de barraques del Somorrostro, que s'ubicà allà.

El motiu de la nostra visita va ser la inauguració d'una exposició de fotografies sobre l'antic barri, així com un llibre amb les mateixes fotografies, anomenat "Somorrostro: Crònica visual d'un barri oblidat", de Manel Gausa (Edicions Líniazero i Ajuntament de Barcelona, 2013; fotografies del 1958). Un col·loqui amb Mercè Tatjer, historiadora, i Agustí Mataró, antic resident del barri, va inaugurar l'exposició.

En un moment del col·loqui una noia del públic va preguntar com era la convivència al barri. L'Agustí va respondre: "Molt bona. No teníem res i ens ajudàvem els uns als altres".

Costa d'imaginar que on ara hi ha turistes banyant-se i prenent el sol (en realitat uns metres més endins, ja que s'ha guanyat terreny al mar) hi havia persones vivint a la mateixa platja, amb bon temps o pluja, i que la població del barri, al seu pic dels anys cinquanta del segle passat, va arribar a ser d'unes deu mil persones.

Però així va ser, i les imatges d'aquesta Barcelona desapareguda ens transporten a un temps ja passat. Un carrer més o menys paral·lel al començament de la platja marcava un eix principal. L'ampliació del barri en direcció mar era més desordenada. Ningú no va dissenyar un plànol del Somorrostro, és clar; les barraques anaven creixent de nit en nit (no estava permès construir-ne, però sí mantenir les ja construïdes, i per això si s'acabaven les noves barraques en una nit sense que ningú ho impedís ja passaven a ser barraques existents) aixoplugades per un turó artificial fet de runa abocada arran de mar per les indústries properes. El final del barri va arribar també quan es va decidir aturar els abocaments, i així el mar es va anar menjant el turó i recuperant l'espai de platja que se li havia arrabassat.

Nens jugant als carrers i patis improvisats, homes i dones treballadors, gent del Somorrostro. Els rostres vius d'un temps del qual només resta la memòria.