Ves al contingut principal

"El Camp de la Bota: Un espai i una història" (Josep Maria Monferrer i Celades, 2012)


"El Camp de la Bota: Un espai i una història", Josep Maria Monferrer i Celades, Ed. Octaedro, 2012.

Tot passejant pel barri de La Mina, de Sant Adrià de Besòs, la tardor del 2012, vaig trobar l'Arxiu Històric de La Mina i el Camp de la Bota. Hi vaig entrar per interessar-me sobre el llibre que avui comento. Dins el petit local vaig conèixer Josep Maria Monferrer, l'autor del llibre, que em va explicar que aquell era el primer volum d'una trilogia sobre la història d'aquests espais, que completarien dos llibres sobre la història de Sant Adrià de Besòs i el barri de La Mina, avui ja publicats.

"El Camp de la Bota: Un espai i una història" ens transporta des dels orígens de la població de l'indret fins a l'actualitat. Es tracta d'un espai al límit entre Sant Adrià de Besòs i el districte de Sant Martí, una àrea a la perifèria de tot, eternament exclosa i oblidada per les institucions i els cercles de poder.

El llibre té dues parts ben diferenciades. La primera descriu el passat del lloc com a entorn natural humit i la seva ruralització. La segona narra amb una mica més de detall la formació d'un barri de barraques, amb dos nuclis: un al voltant de l'antic castell militar del Camp de la Bota i l'altre una mica més al nord-est, en terrenys de Sant Adrià de Besòs. Entremig d'elles, el genocidi perpetrat pel franquisme: 1717 execucions al Camp de la Bota entre 1939 i 1952.

M'ha semblat interessant conèixer la història d'un espai tan proper i a la vegada tan desconegut, tan oblidat sempre. Del passat només en podem llegir la història. El present és al nostre abast.

L'urbanisme modern ha esborrat gairebé totes les petjades de la història i només una placa recorda el passat. Una gran depuradora i l'espai del Fòrum ocupen el present. Però encara podem passejar per la història, buscant entre els llibres i els testimonis vius la memòria de les nostres arrels.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Obres púbiques" (Manuel de Pedrolo, 1991)

A part de materials d'altres gèneres, dues són les novel·les de Manuel de Pedrolo que es van publicar pòstumament: Obres púbiques i Tants interlocutors a Bassera.

Escrita originalment el 1971, Obres púbiques no va poder ser publicada en el seu temps, perquè es tracta d'una novel·la pornogràfica. No estem davant d'una història mediocre amanida amb escenes de sexe per animar el lector, sinó d'una estructura narrativa sorprenent, dissenyada en un primer nivell per estar completament al servei dels actes sexuals que en són els amos absoluts; però tenyida amb pinzellades de crítica sociològica, de tristor per un món que no pot romandre, i de la mala bava contra l'ordre establert que és marca de la casa Pedrolo.

He escrit a vegades que hi ha obres que m'han ajudat a dibuixar el paisatge de la llunyana Amèrica: la Lolita de la fugida, les pel·lícules de Hal Hartley o recentment la New Orleans d'A Love Song For Bobby Long. La comunitat nord-americana que retrata Manu…

Les illes de Venècia

Després de la meva segona estada a Venècia he completat l'article sobre aquesta ciutat, però m'ha quedat molt llarg. Per això he decidit separar-lo en dos: un dedicat a l'illa central de Venècia, i l'altre, aquest que estàs llegint (o preguntant-te per què hauries de llegir), dedicat a les seves illes.

LES ILLES DEL SUD

Diverses illes estan a molt poca distància en vaporetto del nucli central de Venècia. S'hi pot accedir fàcilment des dels Záttere de Dorsoduro, en el cas de La Giudecca i San Giorgio Maggiore; o des de San Zaccaria, una parada de vaporetto propera a Piazza San Marco.

1. La Giudecca. No ho diguis a gaire gent, però La Giudecca, una illa allargada separada de Dorsoduro només per l'ample canal que porta el seu nom, és un dels llocs on millor es conserva l'aire del poble venecià. La història de l'illa a la primera meitat del segle XX és marcada per l'activitat industrial, però després de la Segona Guerra Mundial aquesta activitat es va anar…

"La sociedad del espectáculo" (Guy Debord, 1967)

"La société du spectacle", Guy Debord, Éditions Buchet-Cassel, París (França), 1967. Edició en espanyol: "La sociedad del espectáculo", Ediciones La Marca, Buenos Aires (Argentina), 1995.

El passat dia 30 de novembre va fer 20 anys de la mort de Guy Debord. Amb motiu d'aquesta efemèride avui comento la seva obra principal, "La societat de l'espectacle".

"La societat de l'espectacle" (1967), de Guy Debord, és una de les obres de crítica social més significativa del segle XX, i un text precís en la seva anàlisi teòrica de la societat de l'espectacle, encara més en els nostres dies que quan va ser publicada.

Debord parteix de la crítica marxiana de la mercaderia per analitzar el domini d'aquesta en les relacions socials al món modern, en el qual la tecnologia ha fet evolucionar el mode de producció capitalista. En ell s'ha generat una acumulació tal de mercaderia que aquesta s'ha transformat en imatge. Empesa per la seva…