tag:blogger.com,1999:blog-15356036.post5356762625984486312..comments2023-07-03T10:37:30.386+02:00Comments on Horitzons inesperats: Ingmar Bergman i el nostre tempsDaniel Daranashttp://www.blogger.com/profile/08274402261891641514noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-15356036.post-30268210751635689352007-10-02T11:46:00.000+02:002007-10-02T11:46:00.000+02:00Moltes gràcies, Joan, pel teu comentari i els teus...Moltes gràcies, Joan, pel teu comentari i els teus ànims!Daniel Daranashttps://www.blogger.com/profile/08274402261891641514noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-15356036.post-19571363399309126442007-09-25T12:27:00.000+02:002007-09-25T12:27:00.000+02:00M'ha agradat molt el teu text sobre Ingmar Bergman...M'ha agradat molt el teu text sobre Ingmar Bergman. Com a afeccionat al cinema, he de dir que el contingut del teu article s'agraeix molt en els temps de fum i façana que vivim en el sector audiovisual. Escrius molt bé i amb criteri, cosa que malauradament no succeeix amb massa comentaristes i tertulians habituals de periòdics i canals de televisió. Ànims i endavant les atxes!Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-15356036.post-17340510058828333412007-08-21T11:40:00.000+02:002007-08-21T11:40:00.000+02:00I ara, no et disculpis, gràcies per la teva explic...I ara, no et disculpis, gràcies per la teva explicació! Doncs mira, vaig veure la que pretenia ser una pel·lícula, i tot i així era massa llarga. Potser la versió original (en capítols) hauria estat més adient, com tu dius. SalutacionsDaniel Daranashttps://www.blogger.com/profile/08274402261891641514noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-15356036.post-47412049243116384932007-08-21T11:18:00.000+02:002007-08-21T11:18:00.000+02:00No sé quina versió de "Escenes d'un matrimoni" vas...No sé quina versió de "Escenes d'un matrimoni" vas veure, però pel què sé n'hi ha almenys dues. Una és l'original, d'uns cinc capítols que duren unes 5 hores i mitja en total, que es va emetre per televisió. L'altra és una versió d'unes 3 hores i escaig pensada per "torturar" menys al personal i oferir una experiència de durada semblant a la d'una pel·lícula (encara que sigui molt llarga). <BR/>Jo vaig veure la versió llarga i vaig fer un tast de la curta, d'uns 45 minuts, per veure si valia la pena i em va semblar que la curta era coixa. De fet, dubto que la raó per la qual l'original dura 5 hores i mitja fos altra que el que Bergman volia dir (a hores d'ara no crec que Bergman adaptés el tema -ben poc glamurós pels temps que corren- a un format televisiu de N capítols de X minuts de durada cada un). M'he fet una mica massa llarg per dir ben poc, ho sento.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-15356036.post-12965641855162009852007-08-18T23:01:00.000+02:002007-08-18T23:01:00.000+02:00Hola Eduard i gràcies pel teu comentari. Bé, sens ...Hola Eduard i gràcies pel teu comentari. Bé, sens dubte és una metàfora, exagerada i injustificable. No són la mateixa pel·lícula; el que volia dir (de fet penso que canviaré el redactat d'alguns paràgrafs i aclariré això, sóc massa perfeccionista i no puc aguantar amb errades evidents sense corregir) és que manté l'interès centrat en uns grans temes. En el cas de Bergman penso que el seu gran mèrit és que els temes són els més importants (en la meva opinió) i que sap tractar-los molt bé. Naturalment no es pot parlar, amb rigor, de la "mateixa pel·lícula; però a vegades se me'n va la mà amb les metàfores.<BR/><BR/>La puta veritat, la puta veritat de massa vegades... la puta veritat que no ho hauria de ser, que no tenim per què tornar a repetir... de fet "Saraband" em sembla excepcional, i potser hauria de revisar "Escenes d'un matrimoni" ja que l'una és la continuació de l'altra, però no em va acabar de quadrar el seu estil en la primera visió; aquestes entrevistes davant de la càmera no m'han fet mai el pes. Potser és una cosa molt de gustos personals, res més.<BR/><BR/>SalutDaniel Daranashttps://www.blogger.com/profile/08274402261891641514noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-15356036.post-8340715643771880812007-08-18T22:01:00.000+02:002007-08-18T22:01:00.000+02:00Maco l'article, s'agraeix.Ara, no entenc això de q...Maco l'article, s'agraeix.<BR/>Ara, no entenc això de que Bergman és un dels què van fent sempre la mateixa pel·lícula (L'ou de la Serp, El setè segell, Persona; de debò són la mateixa?). No ho entenc, de debò. <BR/>I un comentari més, que també es pot enllaçar amb el que justifica aquesta incomprensió: per a mi "Scenes of a marriage" és, en un altre sentit, menys cinematogràfic i potser més assagístic, una altra de les grans peces de Bergman. Una vegada parlava d'aquesta obra (tant se val, la versió per la tv o l'altra, reduïda) amb un amic i ell va sintetitzar-ho amb un: "És la puta veritat". L'estat d'ànim que va portar el meu amic a sentir-ho i expressar-ho així, el comparteixo plenament.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-15356036.post-61489005083568220252007-08-08T14:49:00.000+02:002007-08-08T14:49:00.000+02:00Hola de nou ars! Certament, una gran pel·lícula. P...Hola de nou ars! Certament, una gran pel·lícula. Penso que va ser amb ella que vaig descobrir el millor Bergman. Una abraçadaDaniel Daranashttps://www.blogger.com/profile/08274402261891641514noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-15356036.post-21622386196736862372007-08-06T15:50:00.000+02:002007-08-06T15:50:00.000+02:00Una de les pel·lícules seves que m'ha acomanpany d...Una de les pel·lícules seves que m'ha acomanpany des de fa molts anys perquè va quedar gravada en la meva memòria fou "Maduixes Salvatges". La sensibilitat amb la qual tracta els seus eterns temes, el triumvirat: la vida, la mort i Déu em va capdellar.arsvirtualishttps://www.blogger.com/profile/06723008729692076163noreply@blogger.com