Horitzons inesperats

Lolita , de Vladimir Nabokov , i El Troiacord , de Miquel de Palol, tenen una cosa en comú a la meva memòria: Les dues les he llegides animat per sengles articles de Sam Abrams al diari Avui. En el cas que ens ocupa l'article porta per títol Dolly , Lo, Lola, Lolita . Es poden trobar molts comentaris de la novel·la a internet i per una vegada jo no intentaré fer-ne un de complet. Només diré que la prosa de Nabokov em sembla irresistible, i que la manera com dóna forma al seu protagonista absolut, Humbert Humbert, és potser el millor. En certa manera no arribem mai a conèixer del tot Lolita . Lolita és un personatge a qui veiem a través dels ulls de Humbert Humbert, que ens explica la història en primera persona. Això fa que el més sorprenent sigui comprovar la lògica impecable i al mateix temps la irremeiable drecera a la perdició que construeix el nostre home. Per últim el paisatge americà rural queda per sempre lligat, en la meva ment, als escenaris descrits en aquesta no...

El millor moment musical recent me l'han donat Kitsch amb el seu increïble, sensacional directe Electrokàustic, al Teatre Municipal de Banyoles. Ja l'havia sentit a Girona l'any passat però ara l'han millorat molt. Els de Banyoles, junt amb alguns encertats amics i col·laboradors, presenten una col·lecció de cançons excel·lents i molt ben cuidades, molt mimades i ben preparades, amb un so excel·lent, ple de matisos. Clàssics absoluts com Confessió o Art de trair comparteixen espai i alçada amb clàssics més "amagats" com Maleït divendres o Rància militància , i la sorpresa és ja majúscula i el plaer complet quan descobrim les interpretacions musicades de poemes d'Alejandra Pizarnik ( Noche i Hija del viento : la pell de gallina) i inspiradíssims, grans nous temes com Estatus i sobretot l'estimada, meravellosa, insuperable Cors . La vaig sentir per primer cop a la Festa Major de Porqueres i va ser un amor instantani, i només per tornar-la a escoltar ja...

El meu lloc web tradicional ha ressuscitat, però ara tinc problemes amb l'FTP. Això d'haver creat un blog gratuït com qualsevol persona normal està bé, però continuo pensant que l'organització de la informació em pot anar millor fer-la com fins ara, amb una web pròpia creada des de zero amb CityDesk, que no barallant-me amb les plantilles del blog. I l'ordenació cronològica no és la que més m'interessa. Ja veuré què faré. De totes maneres poc blog de fotografia podré fer si no milloro la meva connexió, i doncs de moment la cosa es queda així: Horitzons inesperats i imprevisibles. Ni jo sé com evolucionarà la cosa.