Philémon i el nàufrag de la "A"


Qualsevol persona que consulti un mapamundi podrà observar el que hi ha al mig de l'Oceà Atlàntic. Hi ha unes lletres que posen: "Oceà Atlàntic". Però si navegues per aquesta immensa extensió d'aigua, mai no les trobaràs. El motiu és obvi: les lletres només existeixen dibuixades al mapa, no pas a la realitat.

Continuant amb aquesta lògica, si un dia arribes a la "A", no et servirà de res mirar l'horitzó esperant que algun vaixell et rescati i et torni al teu món de sempre. Com que la "A" no existeix, és impossible que els vaixells la trobin! Aleshores, com en podràs sortir?

La resposta a aquest problema, i també el seu plantejament, es troben en l'univers creat per l'autor de còmic surrealista (hum!) i mil vegades genial Fred, nascut a París l'any 1931; i més concretament a la seva sèrie emblemàtica, Philémon.

Philémon és un noi que viu tranquil·lament a la masia del seu pare, i el millor amic del qual és un ase, Anatole; un animal molt assenyat. Un dia troba al vell pou de la masia un missatge tancat dins una ampolla. Algú li demana ajuda: més tard descobrirà que el remitent és Barthélémy, el nàufrag de la "A".

A casa nostra Philémon es va dir Filalici, gràcies al seu traductor Albert Jané. Se'n van publicar 14 històries (la sèrie original n'ha tingut, fins ara, 15) entre els anys 1980 i 1989, en els números del 415 al 659 (la meva memòria no dóna per a tant, és clar; ho he trobat a Els còmics d'en Jan). No em consta que s'hagin publicat de forma independent en català, i realment és una llàstima, perquè la seva qualitat ho justifica totalment i tenen un públic potencial amplíssim.

Història a història, vinyeta a vinyeta, Fred va oferint visions parcials d'un univers que és un pou de sorpreses inesgotable. A cada mitja pàgina la història és susceptible de canviar radicalment, perquè de sobte aparegui una porta màgica (una porta, vaja), una planta impossible, un mitjà de transport insòlit... me'n moro de ganes, però no vull posar exemples perquè no vull espatllar sorpreses als futurs lectors. Però l'interès de la sèrie no rau només en la successió de fets surrealistes; Fred estableix una xarxa de complicitats sorprenent entre els diferents personatges, ja que alguns (com el pare de Philémon) són completament incrèduls respecte les al·lucinants aventures al món de les lletres; d'altres, en canvi, sorprendran Philémon amb una saviesa inesperada sobre aquest món. Les converses entre ells al voltant de la peculiar lògica de l'univers alternatiu són divertidíssimes. D'altra banda, són unes pàgines plenes de sentiment: la por, la solitud, l'enyorança... i amb l'amistat com a valor que dóna força i una mica de sentit a tot plegat.

Durant l'any 2008 he rellegit els quatre primers volums de la sèrie en francès. Però aquest escrit va començar a néixer en algun moment dels anys vuitanta, quan vaig descobrir a la biblioteca del poble uns volums amb exemplars de Cavall Fort relligats, i entre les seves pàgines vaig trobar-hi en Filalici i el seu ase, i amb ells vaig iniciar un viatge cap a la "A". [1]

Hi ha viatges que no s'acaben mai.

____

[1] No sóc l'únic que ha estat arrossegat cap a la "A". Vegeu el blog que porta precisament aquest nom, Cap a la "A" (vegeu-ne l'article Per què cap a la "A"?); així com la seva continuació Més a prop de la "A".

Comentaris

Anònim ha dit…
Boníssim, sí, per a mi un personatge inoblidable. Efectivament no hi ha edició en solitari en català, ni tampoc en castellà (ho vaig llegir una vegada, però ara no em facis troba on)
Jaume ha dit…
sóc un dels privilegiats lectors d'en Filalici al Cavall Fort. Al·lucinava. Els altres que més m'agradaven eren en Sergi Grapes i l'Aquil·les Taló.
Daniel Daranas ha dit…
Gràcies pels vostres comentaris. Sempre m'agrada veure que algú ha llegit el que he escrit :)
el fem fatal ha dit…
Gràcies a una confessió inesperada d'un d'aquí he recordat el nom del viatger flipant de les lletres de l'oceà atlàntic i n'he après altres coses. Molt agraït, doncs.
Daniel Daranas ha dit…
Encantat de que hacis fet aquesta troballa, el fem fatal! A mi la sèrie de Filalici em continua semblant magistral, meravellosa. Una joia! Com pot ser, em pregunto sempre, com pot ser que això no s'editi com a obra independent en català?

Entrades populars d'aquest blog

Venècia

Ingmar Bergman i el nostre temps