L'accident nuclear de Fukushima (1): Primeres consideracions
A hores d'ara ja no hi ha cap dubte que el terratrèmol i el tsunami succeïts a la regió de Tōhoku del Japó el passat dia 11 de març han causat un dels desastres més grans que ens ha tocat viure en les darreres dècades. El poble japonès no s'havia trobat en unes circumstàncies tan dures des de les bombes nuclears del 1945, i les està encarant amb una valentia i una responsabilitat admirables. Ells, els homes i dones que lluiten per superar una situació catastròfica, mereixen tota la nostra solidaritat i respecte.
L'accident nuclear de Fukushima ha estat conseqüència de la combinació del desastre natural amb l'existència de centrals nuclears a la zona afectada. La central nuclear de Fukushima és la 14a central nuclear de més potència total del món (la quarta del Japó), i la 27a central de producció d'energia elèctrica de qualsevol origen. Un accident que la involucri no és pas, doncs, un assumpte secundari.
Convé recordar que la naturalesa del risc radioactiu és diferent a la de tots els altres, per la pràctica impossibilitat d'acotar-lo en l'espai i en el temps. En el text inaugural de la sèrie sobre els accidents nuclears en la història, dedicat a Kyshtym, escrivia: "La contaminació radioactiva s'estén en el temps fins a moltes generacions enllà (els residus avui produïts seguirant actius durant milers d'anys), i en l'espai, podent contaminar continents sencers (l'àrea d'afectació potencial d'un accident és una regió de milers de quilòmetres)." Posava tot seguit com a exemple un article que parlava de l'impacte de l'accident de Txernòbil a casa nostra: "El butlletí de la International Atomic Energy Agency (IAEA) de la tardor d'aquell mateix any també reproduïa el pas del núvol per tot el sud-oest d'Europa i es veia com havia fregat Euskadi i part del litoral mediterrani català. El núvol contenia 50 milions de curies de radiació, equivalents a 500 bombes com la que els americans van llançar sobre Hiroshima."
No es pot escriure un text definitiu sobre l'accident fins que la situació de crisi no es tanqui. I això no se sap quan succeirà. L'avaluació oficial del Japó de que els esdeveniments fins ara constitueixen un accident nuclear de nivell INES 5, i les estimacions de l'agència nuclear francesa i de l'ISIS de que el nivell és com a mínim de 6 (un nivell només assolit fins ara per Kyshtym), i podria arribar a 7 (Txernòbil), són valoracions en tot cas provisionals. No pot ser d'una altra manera. La gravetat d'un accident nuclear només es pot valorar definitivament quan aquest ja no implica més riscos desconeguts; una situació que no és encara l'actual.
Els mitjans informatius han donat una visió dels fets bastant fidedigna. Tres són els diaris tradicionals que he seguit amb més atenció, en format electrònic i en paper: El País (i Eskup), El Periódico i La Vanguardia. Els tres han estat, en general, correctes. La televisió no l'he mirada tant, però quan l'he vista donava la típica visió resumida, espectacular, però tampoc falsa més enllà de la inherent simplificació del mitjà.
A internet he seguit les explicacions de l'IAEA, l'ISIS i nombroses altres fonts, entre les quals, naturalment, Wikipedia. A Twitter he seguit les informacions i enllaços d'usuaris ben informats sobre el tema com universnature, Greenpeace Espanya, retinesrebelles, ocarrasco1973, W7VOA i d'altres. Jo mateix (danidl), modestament, he informat a través d'aquesta xarxa a tot aquell qui vulgui escoltar, cosa a la qual ningú no hi està obligat.
Així, el mateix 11 de març ja vaig informar sobre l'alarma nuclear. Molt sàviament, aquell dia _MeliBea_ deia: "Creo que la gente no es realmente consciente de lo que supone que tres reactores nucleares de Fukushima tengan problemas de refrigeración...". L'endemà, el 12 de març vaig avançar: "Menos de nivel INES 4 no puede ser Fukushima porque la radioactividad fuera ya es 8 veces la normal", afegint més tard: "Todavía es posible que el accidente nuclear de Fukushima no sea catastrófico, pero cada vez es más preocupante lo que sucede". També vaig proporcionar la traducció d'un tweet de EisMCkwadraat que deia: "NHK informa que part del nucli s'està fonent. En l'escala INES és ara el nivell 6 sobre 7". Malgrat que la seva era una estimació, ja semblava molt més realista que el nivell INES 4 que en aquell moment reconeixien les autoritats japoneses. El mateix dia vaig dir: "Si evacúan una zona de 20 km supongo que son conscientes de que sirve de poco. Ya pueden ir pensando en evacuar 100 o 200 km.", i encara sobre el nivell INES: "Me cuesta creer que si el nivel INES declarado hoy en Fukushima es de 4, el nivel real no sea como mínimo de 5, con varias víctimas. (...) Además distribuirán yodo a la población para protegerse de las radiaciones. Esto es un nivel 5 como una casa. Mínimo.". I el dia 13: "És ridícul parlar d'INES Level 4 en un accident tan descontrolat com el de Fukushima. És molt aviat encara per classificar." Un dia en què vaig resumir la crisi amb aquesta reflexió: "Per saber el que succeirà demà en la crisi nuclear japonesa, només cal que et fixis en allò que avui diuen que és improbable o impossible.". [1]
Malgrat la rapidesa amb la qual van ser elaborades aquestes reflexions, puc afirmar que no n'he de rectificar ni una coma. Si bé és cert que en els mitjans i canals esmentats també es van difondre informacions inexactes (la majoria negant la importància del fenomen, però també algunes que el consideraven greu però sostenien afirmacions errònies), hem de començar a pensar que no hi ha alternativa a això: múltiples informacions que hem de sotmetre al nostre judici crític, contrastar i avaluar adequadament, sense cap garantia d'infal·libilitat. Utilitzant el sentit comú i la capacitat d'anàlisi crítica de les informacions rebudes, era possible destriar bé el gra de la palla. Penso que fins ara ho he aconseguit.
En contrast amb això, les queixes d'un reduït grup d'espanyols residents al Japó sobre un suposat "alarmisme dels mitjans" em semblen la nota més absurda i surrealista que he llegit en tota aquesta situació d'emergència nuclear real. Només he de dir als que pensin així que tenen tot el dret d'estar tranquils; que de fet, cap de les múltiples fonts d'informació que he consultat i contrastat durant aquests dies no ha informat de situacions de caos a Tòquio, ans al contrari, d'una realitat d'alarma nuclear a la central nuclear de Fukushima, que ells no tenen cap obligació de conèixer ni d'acceptar, si no és aquest el seu desig.
L'accident, malauradament, encara no ha acabat. Aquesta és la diferència més gran entre ell i els únics tres accidents amb què es pot comparar: Txernòbil, Kyshtym i Three Mile Island, per aquest ordre. És avui ja un fet segur que Fukushima desplaçarà d'aquest trist podi a Three Mile Island, i l'únic dubte és si superarà també Kyshtym i fins i tot Txernòbil. [2]
Només cal esperar que el fet no prengui proporcions encara més grans. A hores d'ara, res no és segur. Fukushima encara crema, resistint-se a tots els intents de control. No vull parlar de por ni difondre-la; la por és un sentiment que cadascú pot tenir o no davant d'una realitat amenaçadora. Però seria irresponsable negar el risc i la incertesa. Un risc i una incertesa que la indústria nuclear, i els estats que li han donat suport, ens han imposat a tots.
___
[1] Naturalment no es podrà assignar un nivell INES a l'accident nuclear de Fukushima fins que aquest no hagi acabat. De tota manera, en els dies posteriors a aquests primers tweets han aparegut dues estimacions sobre aquest nivell que considero bastant fiables. El 15 de març, un comunicat de l'ISIS -Institute for Science and International Security-, que vaig traduir al català aquell mateix dia, afirma: "Un incident de nivell 4 involucra conseqüències radiològiques només locals. Aquest esdeveniment és ara més a prop d'un nivell 6, i podria per desgràcia arribar a un nivell 7. El nivell 6 significa que les conseqüències són més àmplies i són necessàries contramesures per fer front a la contaminació radioactiva. El nivell 7 constituiria un alliberament més ampli de material radioactiu, i requeriria mesures més esteses." (Enllaç: http://www.isis-online.org/isis-reports/detail/isis-statement-on-events-at-fukushima-daiichi-nuclear-site-in-japan/, traducció http://www.twitlonger.com/show/9a1ru7). Més dades aporta un estudi del Dr Helmut Hirsch per a Greenpeace Alemanya, publicat el 24 de març, que sosté: "La quantitat total dels radionúclids de iode-131 i cesi-137 alliberats entre l'11 i 23 de març ha estat tan elevada que la crisi de Fukushima ja equival a tres incidents de nivell INES 7" (Enllaç: http://www.greenpeace.org/usa/en/media-center/reports/Fukushima--INES-scale-rating/).
[2] Per cert, un dels pocs errors que s'han difós aquests dies per massa mitjans de comunicació ha estat el fet de considerar Three Mile Island com el segon accident nuclear més greu de la història (abans de Fukushima); quan era el tercer, per sota de Txernòbil i Kyshtym. Aquest error l'ha comès la premsa generalista i l'han anat repetint algunes fonts més. A Wikipedia i a Horitzons inesperats es pot consultar la informació correcta.
L'accident nuclear de Fukushima ha estat conseqüència de la combinació del desastre natural amb l'existència de centrals nuclears a la zona afectada. La central nuclear de Fukushima és la 14a central nuclear de més potència total del món (la quarta del Japó), i la 27a central de producció d'energia elèctrica de qualsevol origen. Un accident que la involucri no és pas, doncs, un assumpte secundari.
Convé recordar que la naturalesa del risc radioactiu és diferent a la de tots els altres, per la pràctica impossibilitat d'acotar-lo en l'espai i en el temps. En el text inaugural de la sèrie sobre els accidents nuclears en la història, dedicat a Kyshtym, escrivia: "La contaminació radioactiva s'estén en el temps fins a moltes generacions enllà (els residus avui produïts seguirant actius durant milers d'anys), i en l'espai, podent contaminar continents sencers (l'àrea d'afectació potencial d'un accident és una regió de milers de quilòmetres)." Posava tot seguit com a exemple un article que parlava de l'impacte de l'accident de Txernòbil a casa nostra: "El butlletí de la International Atomic Energy Agency (IAEA) de la tardor d'aquell mateix any també reproduïa el pas del núvol per tot el sud-oest d'Europa i es veia com havia fregat Euskadi i part del litoral mediterrani català. El núvol contenia 50 milions de curies de radiació, equivalents a 500 bombes com la que els americans van llançar sobre Hiroshima."
No es pot escriure un text definitiu sobre l'accident fins que la situació de crisi no es tanqui. I això no se sap quan succeirà. L'avaluació oficial del Japó de que els esdeveniments fins ara constitueixen un accident nuclear de nivell INES 5, i les estimacions de l'agència nuclear francesa i de l'ISIS de que el nivell és com a mínim de 6 (un nivell només assolit fins ara per Kyshtym), i podria arribar a 7 (Txernòbil), són valoracions en tot cas provisionals. No pot ser d'una altra manera. La gravetat d'un accident nuclear només es pot valorar definitivament quan aquest ja no implica més riscos desconeguts; una situació que no és encara l'actual.
Els mitjans informatius han donat una visió dels fets bastant fidedigna. Tres són els diaris tradicionals que he seguit amb més atenció, en format electrònic i en paper: El País (i Eskup), El Periódico i La Vanguardia. Els tres han estat, en general, correctes. La televisió no l'he mirada tant, però quan l'he vista donava la típica visió resumida, espectacular, però tampoc falsa més enllà de la inherent simplificació del mitjà.
A internet he seguit les explicacions de l'IAEA, l'ISIS i nombroses altres fonts, entre les quals, naturalment, Wikipedia. A Twitter he seguit les informacions i enllaços d'usuaris ben informats sobre el tema com universnature, Greenpeace Espanya, retinesrebelles, ocarrasco1973, W7VOA i d'altres. Jo mateix (danidl), modestament, he informat a través d'aquesta xarxa a tot aquell qui vulgui escoltar, cosa a la qual ningú no hi està obligat.
Així, el mateix 11 de març ja vaig informar sobre l'alarma nuclear. Molt sàviament, aquell dia _MeliBea_ deia: "Creo que la gente no es realmente consciente de lo que supone que tres reactores nucleares de Fukushima tengan problemas de refrigeración...". L'endemà, el 12 de març vaig avançar: "Menos de nivel INES 4 no puede ser Fukushima porque la radioactividad fuera ya es 8 veces la normal", afegint més tard: "Todavía es posible que el accidente nuclear de Fukushima no sea catastrófico, pero cada vez es más preocupante lo que sucede". També vaig proporcionar la traducció d'un tweet de EisMCkwadraat que deia: "NHK informa que part del nucli s'està fonent. En l'escala INES és ara el nivell 6 sobre 7". Malgrat que la seva era una estimació, ja semblava molt més realista que el nivell INES 4 que en aquell moment reconeixien les autoritats japoneses. El mateix dia vaig dir: "Si evacúan una zona de 20 km supongo que son conscientes de que sirve de poco. Ya pueden ir pensando en evacuar 100 o 200 km.", i encara sobre el nivell INES: "Me cuesta creer que si el nivel INES declarado hoy en Fukushima es de 4, el nivel real no sea como mínimo de 5, con varias víctimas. (...) Además distribuirán yodo a la población para protegerse de las radiaciones. Esto es un nivel 5 como una casa. Mínimo.". I el dia 13: "És ridícul parlar d'INES Level 4 en un accident tan descontrolat com el de Fukushima. És molt aviat encara per classificar." Un dia en què vaig resumir la crisi amb aquesta reflexió: "Per saber el que succeirà demà en la crisi nuclear japonesa, només cal que et fixis en allò que avui diuen que és improbable o impossible.". [1]
Malgrat la rapidesa amb la qual van ser elaborades aquestes reflexions, puc afirmar que no n'he de rectificar ni una coma. Si bé és cert que en els mitjans i canals esmentats també es van difondre informacions inexactes (la majoria negant la importància del fenomen, però també algunes que el consideraven greu però sostenien afirmacions errònies), hem de començar a pensar que no hi ha alternativa a això: múltiples informacions que hem de sotmetre al nostre judici crític, contrastar i avaluar adequadament, sense cap garantia d'infal·libilitat. Utilitzant el sentit comú i la capacitat d'anàlisi crítica de les informacions rebudes, era possible destriar bé el gra de la palla. Penso que fins ara ho he aconseguit.
En contrast amb això, les queixes d'un reduït grup d'espanyols residents al Japó sobre un suposat "alarmisme dels mitjans" em semblen la nota més absurda i surrealista que he llegit en tota aquesta situació d'emergència nuclear real. Només he de dir als que pensin així que tenen tot el dret d'estar tranquils; que de fet, cap de les múltiples fonts d'informació que he consultat i contrastat durant aquests dies no ha informat de situacions de caos a Tòquio, ans al contrari, d'una realitat d'alarma nuclear a la central nuclear de Fukushima, que ells no tenen cap obligació de conèixer ni d'acceptar, si no és aquest el seu desig.
L'accident, malauradament, encara no ha acabat. Aquesta és la diferència més gran entre ell i els únics tres accidents amb què es pot comparar: Txernòbil, Kyshtym i Three Mile Island, per aquest ordre. És avui ja un fet segur que Fukushima desplaçarà d'aquest trist podi a Three Mile Island, i l'únic dubte és si superarà també Kyshtym i fins i tot Txernòbil. [2]
Només cal esperar que el fet no prengui proporcions encara més grans. A hores d'ara, res no és segur. Fukushima encara crema, resistint-se a tots els intents de control. No vull parlar de por ni difondre-la; la por és un sentiment que cadascú pot tenir o no davant d'una realitat amenaçadora. Però seria irresponsable negar el risc i la incertesa. Un risc i una incertesa que la indústria nuclear, i els estats que li han donat suport, ens han imposat a tots.
___
[1] Naturalment no es podrà assignar un nivell INES a l'accident nuclear de Fukushima fins que aquest no hagi acabat. De tota manera, en els dies posteriors a aquests primers tweets han aparegut dues estimacions sobre aquest nivell que considero bastant fiables. El 15 de març, un comunicat de l'ISIS -Institute for Science and International Security-, que vaig traduir al català aquell mateix dia, afirma: "Un incident de nivell 4 involucra conseqüències radiològiques només locals. Aquest esdeveniment és ara més a prop d'un nivell 6, i podria per desgràcia arribar a un nivell 7. El nivell 6 significa que les conseqüències són més àmplies i són necessàries contramesures per fer front a la contaminació radioactiva. El nivell 7 constituiria un alliberament més ampli de material radioactiu, i requeriria mesures més esteses." (Enllaç: http://www.isis-online.org/isis-reports/detail/isis-statement-on-events-at-fukushima-daiichi-nuclear-site-in-japan/, traducció http://www.twitlonger.com/show/9a1ru7). Més dades aporta un estudi del Dr Helmut Hirsch per a Greenpeace Alemanya, publicat el 24 de març, que sosté: "La quantitat total dels radionúclids de iode-131 i cesi-137 alliberats entre l'11 i 23 de març ha estat tan elevada que la crisi de Fukushima ja equival a tres incidents de nivell INES 7" (Enllaç: http://www.greenpeace.org/usa/en/media-center/reports/Fukushima--INES-scale-rating/).
[2] Per cert, un dels pocs errors que s'han difós aquests dies per massa mitjans de comunicació ha estat el fet de considerar Three Mile Island com el segon accident nuclear més greu de la història (abans de Fukushima); quan era el tercer, per sota de Txernòbil i Kyshtym. Aquest error l'ha comès la premsa generalista i l'han anat repetint algunes fonts més. A Wikipedia i a Horitzons inesperats es pot consultar la informació correcta.
Comentaris