L'accident nuclear de Fukushima (2): Flaixos del passat i del present
"De Tokio comunican que ha estallado un incendio en el pueblo de Taira, provincia de Fukushima, quedando reducidas a cenizas seiscientas casas y pereciendo entre las llamas 37 personas." (La Vanguardia, 25 de febrer del 1906).
Aquesta breu notícia és la primera aparició de la prefectura japonesa de Fukushima a l'hemeroteca de La Vanguardia. La mateixa notícia, encara més abreujada i en anglès, pot ser trobada a l'hemeroteca del diari novazelandès Feilding Star del 26 de febrer del 1906.
El vast arxiu del diari barceloní ens brinda moltes oportunitats per explorar la visió que es donava d'un llarg període de la nostra història recent, des del 1881 fins avui. Paraules que havien quedat en l'oblit tornen per parlar-nos de fets passats, connectats amb el present pel nom d'una regió, Fukushima.
Les següents dues aparicions de Fukushima són també degudes a una situació de desastre. El 12 d'agost de 1924 s'informa: "De la catástrofe minera del japón. Tokio, 11.—Han sido retirados 56 cadáveres de la mina Iniana, provincia de Fukushima, en la que, como se sabe, se produjo una explosión el sábado por la noche. El número total de muertos se calcula en 72". I el 25 de maig del 1929: "Inundaciones en Japón (Exclusivo de «La Vanguardia».) Tokio, 24 (por cable).—A consecuencia de las frecuentes y copiosas lluvias que han caído en la región de Fukushima, se han producido grandes inundaciones, que han causado doce muertos y cuantiosos daños a la agricultura. Se han inundado cinco mil casas y han quedado inutilizados 38 puentes. La línea férrea se ha estropeado en distintos puntos. Las pérdidas materiales se evalúan en cinco millones de yens. Comunican que han desaparecido diecisiete embarcaciones de pesca."
Una mena de publireportatge de Toshiba és la primera aparició de la central nuclear de Fukushima a l'hemeroteca: "Toshiba ha creado la más grande Central atómica de Japón en Fukushima, con una capacidad de potencia de 1.100.000 KW, como la más potente de Japón y una de las más potentes del mundo." (La Vanguardia, 21 de maig del 1980). Tres centrals nuclears japoneses de construcció posterior van relegar Fukushima I a la quarta posició d'aquest rànquing. Ara, ja n'ha caigut per sempre.
La següent aparició de les centrals nuclears de Fukushima és una mica més inquietant. "Trabajadores de dos nucleares de Fukushima tienen cromosomas anormales", titula el diari nou anys més tard. El redactat és també breu: "Tokio. (Mp.) Según un estudio de la prefectura de Fukushima, los trabajadores de las centrales nucleares acusan un índice de anomalías cromosómicas dos veces superior al del resto de la población que trabaja en otros sectores. Según el estudio, de 93.505 muestras de linfocitos extraídas de 115 empleados de sexo masculino que trabajaban en dos centrales distintas, un 0,22 por ciento contenía cromosomas anormales." (La Vanguardia, 31 de gener del 1989).
Ha d'arribar el 2008 perquè es torni a esmentar Fukushima en un context nuclear. "Seis muertos en un terremoto de 7,2 grados. JAPÓN. Un terremoto de 7,2 grados en la escala de Richter sacudió ayer el norte de Japón y causó la muerte de al menos seis personas, la desaparición de otras once y más de 200 heridos. El seísmo se produjo a las 8.43 horas (1.43 hora peninsular española) y fue seguido de más de 160 réplicas de menor magnitud que afectaron a las zonas montañosas de las prefecturas de Miyagi, Akita e Iwate. Los corrimientos provocaron importantes daños materiales en carreteras y puentes, lo que dificulta en extremo el acceso a las zonas afectadas de las operaciones de rescate. Las empresas Tohoku Electric Power y Tokyo Electric Power informaron de que las centrales nucleares de Miyagi y Fukushima operan con normalidad. El terremoto tuvo su epicentro a unos 350 kilómetros al norte de Tokio y a 8 kilómetros de profundidad, según la Agencia Meteorológica de Japón. Las autoridades han movilizado los helicópteros y efectivos de los guardacostas y de las Fuerzas de Autodefensa (ejército) para rescatar a quienes han quedado aislados."
La següent aparició ja pertany als últimes 30 dies, amb motiu de l'actual accident.
És evident que la història de Fukushima (de la qual hi ha un brevíssim resum a Wikipedia) no es limita a aquesta col·lecció de desastres. Llegir sobre Fukushima a la premsa ens ajuda a conèixer millor tant Fukushima, com el punt de vista que adopta la premsa mateixa. Aquesta no té un afany enciclopèdic, i dóna més o menys rellevància a un fet en funció d'uns criteris bastant arbitraris, com l'espectacularitat, l'impacte, la difusió que d'ella n'han fet altres fonts... Donant-nos com a resultat una sèrie de flaixos de la realitat, que en el millor dels casos es corresponen amb uns certs fets. L'error, però, seria llegir la premsa sense ser conscient del seu paper, i pensant en canvi que és dipositària d'una veritat rigorosa, sistemàticament classificada i fiable com a font única per conèixer la realitat.
A Fukushima l'estiu del 1924 va esclatar la mina d'Iniana. Però això no ens ha de fer pensar que a en aquell lloc i en aquell moment hi va haver només una mina que esclatava, o que aquell accident va ser un fet fonamental que va condicionar tota la vida a la Fukushima de l'època. No. Igual que és cert que a certs punts del Poblenou hi ha activitats d'oci nocturn que produeixen problemes de convivència, pel soroll i la brutícia que generen, i això no vol dir que tot el Poblenou sigui un caos.
Un error igualment greu seria caure en la conclusió que degut a aquest punt de vista parcial (com ho són tots), no és possible conèixer res, que tota la realitat és un gran misteri impossible de desxifrar. Cal trobar l'equilibri entre el coneixement d'un fet i el seu ús indegut com a caracteritzador de la realitat, com si aquell fet per si sol fos suficient per explicar una realitat complexa; com si la seva aparició als mitjans informatius el situés en un pla superior de rellevància. La notícia succeeix en el marc de la vida quotidiana, i el seu paper com a anècdota o com a fet important en la història no pot ser determinat per la mida d'uns titulars.
Alguna cosa d'aquest equilibri entre contrast de diferents fonts, interpretació crítica de la informació i absència de paranoia els ha faltat als qui s'han dedicat a passar-se sobretot la primera setmana de l'accident (fixeu-vos que no dic "després de l'accident") criticant un suposat "alarmisme" sobre la gravetat de la crisi nuclear a Fukushima. No es poden agafar els tres o quatre titulars menys afortunats d'entre dotzenes de fonts i dir que hi ha alarmisme. No es pot confondre irresponsablement naps i cols, contraposant la tranquil·litat als carrers de Tòquio amb la gravetat, ben real i indiscutible, dels fets que estan encara ara desenvolupant-se a Fukushima I. No es pot creure estúpidament que tota la realitat, en tota la seva complexitat, la condensen les declaracions d'un govern que diu que "no hi ha perill immediat per a la seguretat i la salut de les persones"; tot això quan l'accident encara no ha acabat i quan encara no hi havia ni tan sols dades sistemàtiques de radioactivitat ambiental disponibles (les tres prefectures més pròximes a la central estaven, en els mapes de radioactivitat ambiental disponibles en aquell moment, "under survey" -"sota vigilància"-, en lloc de presentar dades numèriques com la resta de regions del país). Han anat passant els dies, i per sort la major part d'aquest soroll inútil ha cessat. Però per al que queda d'aquesta crisi, i per a crisis futures dins el món capitalista, farem bé de formar-nos una visió pròpia, complexa, serena i crítica d'allò que està passant.
La crisi nuclear greu iniciada el passat 11 de març a la central nuclear de Fukushima I continua oberta. Encara no és a prop de ser controlada, i per tant encara no es pot posar un límit superior al seu nivell de risc amb prou fiabilitat. Avui mateix diu l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA, en anglès IAEA): "En general, la situació a la planta de Fukushima Daiichi segueix sent molt greu encara que hi ha senyals primerenques de recuperació en algunes funcions, com l'energia elèctrica i instrumentació." L'ISIS per la seva banda estima que l'accident és de nivell INES 6, en una avaluació més actualitzada (1 d'abril) respecte l'esmentada en el meu anterior article.
Aquesta breu notícia és la primera aparició de la prefectura japonesa de Fukushima a l'hemeroteca de La Vanguardia. La mateixa notícia, encara més abreujada i en anglès, pot ser trobada a l'hemeroteca del diari novazelandès Feilding Star del 26 de febrer del 1906.
El vast arxiu del diari barceloní ens brinda moltes oportunitats per explorar la visió que es donava d'un llarg període de la nostra història recent, des del 1881 fins avui. Paraules que havien quedat en l'oblit tornen per parlar-nos de fets passats, connectats amb el present pel nom d'una regió, Fukushima.
Les següents dues aparicions de Fukushima són també degudes a una situació de desastre. El 12 d'agost de 1924 s'informa: "De la catástrofe minera del japón. Tokio, 11.—Han sido retirados 56 cadáveres de la mina Iniana, provincia de Fukushima, en la que, como se sabe, se produjo una explosión el sábado por la noche. El número total de muertos se calcula en 72". I el 25 de maig del 1929: "Inundaciones en Japón (Exclusivo de «La Vanguardia».) Tokio, 24 (por cable).—A consecuencia de las frecuentes y copiosas lluvias que han caído en la región de Fukushima, se han producido grandes inundaciones, que han causado doce muertos y cuantiosos daños a la agricultura. Se han inundado cinco mil casas y han quedado inutilizados 38 puentes. La línea férrea se ha estropeado en distintos puntos. Las pérdidas materiales se evalúan en cinco millones de yens. Comunican que han desaparecido diecisiete embarcaciones de pesca."
Una mena de publireportatge de Toshiba és la primera aparició de la central nuclear de Fukushima a l'hemeroteca: "Toshiba ha creado la más grande Central atómica de Japón en Fukushima, con una capacidad de potencia de 1.100.000 KW, como la más potente de Japón y una de las más potentes del mundo." (La Vanguardia, 21 de maig del 1980). Tres centrals nuclears japoneses de construcció posterior van relegar Fukushima I a la quarta posició d'aquest rànquing. Ara, ja n'ha caigut per sempre.
La següent aparició de les centrals nuclears de Fukushima és una mica més inquietant. "Trabajadores de dos nucleares de Fukushima tienen cromosomas anormales", titula el diari nou anys més tard. El redactat és també breu: "Tokio. (Mp.) Según un estudio de la prefectura de Fukushima, los trabajadores de las centrales nucleares acusan un índice de anomalías cromosómicas dos veces superior al del resto de la población que trabaja en otros sectores. Según el estudio, de 93.505 muestras de linfocitos extraídas de 115 empleados de sexo masculino que trabajaban en dos centrales distintas, un 0,22 por ciento contenía cromosomas anormales." (La Vanguardia, 31 de gener del 1989).
Ha d'arribar el 2008 perquè es torni a esmentar Fukushima en un context nuclear. "Seis muertos en un terremoto de 7,2 grados. JAPÓN. Un terremoto de 7,2 grados en la escala de Richter sacudió ayer el norte de Japón y causó la muerte de al menos seis personas, la desaparición de otras once y más de 200 heridos. El seísmo se produjo a las 8.43 horas (1.43 hora peninsular española) y fue seguido de más de 160 réplicas de menor magnitud que afectaron a las zonas montañosas de las prefecturas de Miyagi, Akita e Iwate. Los corrimientos provocaron importantes daños materiales en carreteras y puentes, lo que dificulta en extremo el acceso a las zonas afectadas de las operaciones de rescate. Las empresas Tohoku Electric Power y Tokyo Electric Power informaron de que las centrales nucleares de Miyagi y Fukushima operan con normalidad. El terremoto tuvo su epicentro a unos 350 kilómetros al norte de Tokio y a 8 kilómetros de profundidad, según la Agencia Meteorológica de Japón. Las autoridades han movilizado los helicópteros y efectivos de los guardacostas y de las Fuerzas de Autodefensa (ejército) para rescatar a quienes han quedado aislados."
La següent aparició ja pertany als últimes 30 dies, amb motiu de l'actual accident.
És evident que la història de Fukushima (de la qual hi ha un brevíssim resum a Wikipedia) no es limita a aquesta col·lecció de desastres. Llegir sobre Fukushima a la premsa ens ajuda a conèixer millor tant Fukushima, com el punt de vista que adopta la premsa mateixa. Aquesta no té un afany enciclopèdic, i dóna més o menys rellevància a un fet en funció d'uns criteris bastant arbitraris, com l'espectacularitat, l'impacte, la difusió que d'ella n'han fet altres fonts... Donant-nos com a resultat una sèrie de flaixos de la realitat, que en el millor dels casos es corresponen amb uns certs fets. L'error, però, seria llegir la premsa sense ser conscient del seu paper, i pensant en canvi que és dipositària d'una veritat rigorosa, sistemàticament classificada i fiable com a font única per conèixer la realitat.
A Fukushima l'estiu del 1924 va esclatar la mina d'Iniana. Però això no ens ha de fer pensar que a en aquell lloc i en aquell moment hi va haver només una mina que esclatava, o que aquell accident va ser un fet fonamental que va condicionar tota la vida a la Fukushima de l'època. No. Igual que és cert que a certs punts del Poblenou hi ha activitats d'oci nocturn que produeixen problemes de convivència, pel soroll i la brutícia que generen, i això no vol dir que tot el Poblenou sigui un caos.
Un error igualment greu seria caure en la conclusió que degut a aquest punt de vista parcial (com ho són tots), no és possible conèixer res, que tota la realitat és un gran misteri impossible de desxifrar. Cal trobar l'equilibri entre el coneixement d'un fet i el seu ús indegut com a caracteritzador de la realitat, com si aquell fet per si sol fos suficient per explicar una realitat complexa; com si la seva aparició als mitjans informatius el situés en un pla superior de rellevància. La notícia succeeix en el marc de la vida quotidiana, i el seu paper com a anècdota o com a fet important en la història no pot ser determinat per la mida d'uns titulars.
Alguna cosa d'aquest equilibri entre contrast de diferents fonts, interpretació crítica de la informació i absència de paranoia els ha faltat als qui s'han dedicat a passar-se sobretot la primera setmana de l'accident (fixeu-vos que no dic "després de l'accident") criticant un suposat "alarmisme" sobre la gravetat de la crisi nuclear a Fukushima. No es poden agafar els tres o quatre titulars menys afortunats d'entre dotzenes de fonts i dir que hi ha alarmisme. No es pot confondre irresponsablement naps i cols, contraposant la tranquil·litat als carrers de Tòquio amb la gravetat, ben real i indiscutible, dels fets que estan encara ara desenvolupant-se a Fukushima I. No es pot creure estúpidament que tota la realitat, en tota la seva complexitat, la condensen les declaracions d'un govern que diu que "no hi ha perill immediat per a la seguretat i la salut de les persones"; tot això quan l'accident encara no ha acabat i quan encara no hi havia ni tan sols dades sistemàtiques de radioactivitat ambiental disponibles (les tres prefectures més pròximes a la central estaven, en els mapes de radioactivitat ambiental disponibles en aquell moment, "under survey" -"sota vigilància"-, en lloc de presentar dades numèriques com la resta de regions del país). Han anat passant els dies, i per sort la major part d'aquest soroll inútil ha cessat. Però per al que queda d'aquesta crisi, i per a crisis futures dins el món capitalista, farem bé de formar-nos una visió pròpia, complexa, serena i crítica d'allò que està passant.
La crisi nuclear greu iniciada el passat 11 de març a la central nuclear de Fukushima I continua oberta. Encara no és a prop de ser controlada, i per tant encara no es pot posar un límit superior al seu nivell de risc amb prou fiabilitat. Avui mateix diu l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA, en anglès IAEA): "En general, la situació a la planta de Fukushima Daiichi segueix sent molt greu encara que hi ha senyals primerenques de recuperació en algunes funcions, com l'energia elèctrica i instrumentació." L'ISIS per la seva banda estima que l'accident és de nivell INES 6, en una avaluació més actualitzada (1 d'abril) respecte l'esmentada en el meu anterior article.
Comentaris