Horitzons inesperats

30 d'abril del 2009.  Havíem quedat per anar a un altre concert, però algú no podia arribar-hi perquè era massa d'hora i vam canviar-lo, a suggeriment d'un amic, per un que començava a les deu de la nit: Sedaiós a l'Heliogàbal, al barri de Gràcia. Vam ser només l'amic i jo. Plovia. Uns minuts abans de les deu de la nit vam entrar a l'Heliogàbal. Cap dels dos no coneixíem els Sedaiós.  El grup estava de presentació del seu primer disc "Resolen problemes" (Gandula, 2009). El dia abans havien fet doble cartell amb Fred i Son, i aquell dia els precedia un duo anomenat Senderos. La sala, molt petita, es va omplir. En un moment donat un noi que estava davant meu es va apartar i em va dir que em posés jo en el seu lloc, tot afegint: "Són amics meus, jo ja els vaig veure ahir". El concert em va encantar. Em va sorprendre la frescor i l'alegria que transmetien cançons com "Bam bam", "Perdo el cap" o "Els ...

L'any 1972 Fred va publicar el primer àlbum de la seva mítica sèrie de còmic Philémon, amb el títol de Le naufragé du "A" . El quinzè, Le Diable du peintre , va aparèixer el 1987. Una de les sèries més importants de la història del còmic quedava interrompuda així. (La sèrie va ser publicada en català a la revista Cavall Fort, amb el nom del protagonista traduït com a Filalici. Vegeu Philémon i el nàufrag de la "A" , escrit del 29 de desembre del 2008 en aquest blog.) En escriure sobre la sèrie Philémon el risc és sempre de quedar-se curt. Dir que són uns còmics excel·lents, plens d'imaginació i llibertat creativa; que el surrealisme i la ciència-ficció poques vegades s'han enllaçat tan bé amb la quotidianitat; que no només ens expliquen una història sinó que ens ensenyen a imaginar més i millor... Tot això és cert, però no fa justícia a la importància que va tenir per a mi navegar per aquelles pàgines. "Hi ha viatges que no s'acaben mai...

"De la misère en milieu étudiant" (títol complet: "De la misère en milieu étudiant considérée sous ses aspects économique, politique, psychologique, sexuel et notamment intellectuel et de quelques moyens pour y remédier "), pamflet escrit "per membres de la Internacional Situacionista i estudiants d'Estrasburg"; primera edició: A.F.G.E.S., novembre 1966. Edició espanyola: (1) "De la miseria en el medio estudiantil" , pròleg de Carlos Sevilla Alonso i Miguel Urbán Crespo, traducció d'Alberto Martínez Pons; Ediciones de Invervención Cultural/El Viejo Topo, 2008. (2) " Sobre la miseria en el medio estudiantil" , traducció de Carme López, Icaria Editorial, 19 77 (disponible a internet : enllaç a l'Archivo Situacionist a His pano ). Als canals principals de la societat de l'espectacle és difícil trobar-hi un debat real. Aquest requereix que les idees que s'hi intercanviïn no estiguin totes fonamentades en un matei...

El diari El Periódico de Catalunya del dia 16 d'octubre va publicar el meu comentari sobre la pel·lícula "Lo imposible", de José Antonio Bayona, junt amb el d'altres lectors (vegeu la versió web de l'article). Tot seguit reprodueixo la meva contribució. No abunden les bones pel·lícules de catàstrofes, els drames creïbles i les històries emocionants. Lo imposible és tot això junt i alguna cosa més. La primera part és una obra mestra, un espectacle en què tot funciona: la presentació del lloc i els personatges, els moments previs a la tragèdia anunciada (en la meva opinó, insuperables), l'explosió del tsunami, l'elecció de la càmera al seguir una sublim Naomi Watts i la gran revelació que és Tom Holland... Però la segona part és una continuació fidel, respectuosa, mesurada. En el seu retrat del drama personal com a representació d'un drama col·lectiu inabastable, Lo imposible sembla tocada per la mà d'un geni que fa que la pel·lícula sempre tr...

Llegeix aquest article en espanyol al blog Surca la tierra . Crédito a muerte. La descomposición del capitalismo y sus críticos. Anselm Jappe. Ed. Pepitas de Calabaza, Logroño, 2011. Edició original en francès: Crédit à mort : la décomposition du capitalisme et ses critiques , Ed. Lignes, 2011. He parlat ja dues vegades d'Anselm Jappe en aquest blog: la primera amb motiu del seu llibre sobre Guy Debord , i la segona pel seu recull d'articles de diversos autors (la meitat del propi Jappe) El absurdo mercado de los hombres sin cualidades . Avui parlaré del seu llibre més recent, Crédito a muerte . Es tracta també d'un recull d'articles, en aquest cas tots escrits per Jappe. Els textos continuen aprofundint en la teoria anomenada crítica del valor , una escola de pensament iniciada pel grup Krisis i especialment per Robert Kurz,  la dissortada mort del qual hem hagut de lamentar ara fa un mes. Aquesta teoria es basa en situar la crítica del fetitxisme de la mercad...

Mapa d'àrees contaminades al voltant de la planta (22 de març - 3 d'abril). Font: Wikipedia . Gairebé vuit mesos després del fatídic 11 de març, continua la intensa feina per resoldre l'accident nuclear de Fukushima. Els plans de l'operadora TEPCO són d'arribar a la situació d'"aturada en fred" el gener del 2012. L'aturada en fred es defineix per part de TEPCO i l'agencia d'emergències nuclears com: Baixar la temperatura de l'aigua de refrigeració per sota dels 100 graus Celsius, mentre es redueix la pressió dins del vas del reactor a la mateixa que la pressió de l'aire exterior, és a dir 1 atmosfera (atm). Posar sota control l'alliberament de materials radioactius del vas de contenció primària, i reduir l'exposició pública a la radiació deguda a l'alliberament addicional de materials radioactius (l'objectiu és que no excedeixi d'1 mSv / any en els límits de la planta). La IAEA (Agència Internac...

Prova nuclear francesa a l'Oceà Pacífic. Publicada per James Vaughan a Flickr . "Como las dos o tres catástrofes que todavía faltan al texto para cobrar pleno sentido son evidentemente tan "imposibles" como las precedentes, es de temer que sus méritos sean demostrados de una forma tan aplastante que después de la demostración no quede nadie para reconocerlos." Jaime Semprun, pròleg a la reedició de 1986 per a Edicions Gérard Lebovici de La nucléarisation du monde . El 3 d'agost del 2010 va morir Jaime Semprun , escriptor, assagista, traductor i editor nascut a París el 1947. Amb ell es perdia una de les veus més inquietes i inconformistes de les darreres dècades. El llibre que aquí comento, i que arriba a les nostres llibreries gràcies a l'Editorial Pepitas de Calabaza, és una crítica demolidora a l'energia nuclear i al totalitarisme democràtic. Sens dubte el seu tret més característic és l'ús de la sàtira disfressada d'apologia...