Anna Dodas i Noguer
No sé quants hiverns tindré la sort de viure. Sí que sé que quan arribi cadascun d'ells me'n recordaré de la malauradament desapareguda Anna Dodas. Les imatges literàries del seu poemari de debut, Paisatge amb hivern (1986), m'han quedat gravades.
No sóc el més indicat per teoritzar sobre literatura, però em sembla que amb la mort prematura de l'Anna es va perdre la que hauria estat una figura clau de la nostra poesia. De fet, tant el poemari esmentat com El volcà (1986), el seu segon i últim recull de poemes, són plens de moments extraordinaris, dels que et claven les urpes i no et deixen anar.
"res no roman / res més / que una gran / desolada tristesa"
No sóc el més indicat per teoritzar sobre literatura, però em sembla que amb la mort prematura de l'Anna es va perdre la que hauria estat una figura clau de la nostra poesia. De fet, tant el poemari esmentat com El volcà (1986), el seu segon i últim recull de poemes, són plens de moments extraordinaris, dels que et claven les urpes i no et deixen anar.
"res no roman / res més / que una gran / desolada tristesa"
Comentaris
per no oblidar-la
Marisa
Es pot trobar al catàleg de biblioteques de la Diputació de Barcelona:
http://sinera.diba.cat/record=b1068219~S171*cat
Segons es diu en aquesta informació, s'hauria de reeditar el llibre coincidint amb el Premi Anna Dodas 2012:
http://www.el9nou.cat/noticies_o_-4/15337/dani_martinez_guanya_premi_anna_dodas_folgueroles
Que tinguem sort.