Horitzons inesperats

Caminava pel centre de la ciutat i volia comprar una barra de pa. Al forn més proper ja no en quedava, i vaig baixar fins a una gran plaça on hi havia diferents parades. En una d’elles vaig demanar una barra de pa, però la dependenta no m’entenia bé. “Pa! Pa!”, vaig insistir. Ella em va donar una resposta incoherent i vaig decidir anar-me’n, disgustat per aquella incomprensió. Per un carrer de més avall hi havia diversos restaurants a l’aire lliure, amb les taules repartides en grans terrasses d’ambient informal. Gent dinant i prenent alguna cosa. Vaig caminar ràpid per aquesta zona i en passar-la vaig tornar a pujar, dibuixant en el meu recorregut el tercer vèrtex d’un quadrat imaginari. Aleshores va passar quelcom inusual. Vaig aturar les meves passes i vaig mirar a la meva dreta. Davant meu s’obria un ample canal, solcat per barques i vaixells. La llum del sol donava a l’aigua un blau brillant. A banda i banda del canal s’hi alçaven elegants edificis. D’alguna manera vaig ad...

"La société du spectacle", Guy Debord, Éditions Buchet-Cassel, París (França), 1967. Edició en espanyol: "La sociedad del espectáculo", Ediciones La Marca, Buenos Aires (Argentina), 1995. El passat dia 30 de novembre va fer 20 anys de la mort de Guy Debord. Amb motiu d'aquesta efemèride avui comento la seva obra principal, "La societat de l'espectacle". "La societat de l'espectacle" (1967), de Guy Debord, és una de les obres de crítica social més significativa del segle XX, i un text precís en la seva anàlisi teòrica de la societat de l'espectacle, encara més en els nostres dies que quan va ser publicada. Debord parteix de la crítica marxiana de la mercaderia per analitzar el domini d'aquesta en les relacions socials al món modern, en el qual la tecnologia ha fet evolucionar el mode de producció capitalista. En ell s'ha generat una acumulació tal de mercaderia que aquesta s'ha transformat en imatge. Empesa per la...

Hi ha una aplicació d'Android que es diu TuneIn Radio (també té versió web,  http://tunein.com/ ) que et permet sintonitzar emissores de ràdio tot el món. La tinc instal·lada a la tablet. Pots buscar ràdios per país i regió, per idioma i per gènere. Navegant pels seus menús he trobat emissores de països tan diversos com Colòmbia, Cuba, Uruguay, Islàndia o Japó. És fascinant poder sintonitzar ràdios de tot el món. He explorat més els països hispanoparlants, perquè entenc bé l'idioma, però els racons més recòndits em resulten encara més atractius. Sovint sintonitzo FM Uruma (  http://fm-uruma.com/ ; a TuneIn, http://tunein.com/radio/FM-Uruma-868-s154143/ ). És una ràdio de la ciutat d'Uruma, a l'illa d'Okinawa, al Japó. Hi posen música tradicional o J-Pop, segons el moment. També parlen, en japonès, és clar. La prefectura d'Okinawa és la més meridional del Japó. Ocupa la part sud de l'arxipèlag de les Ryuku. Té 1,41 milions d'habitants, dels quals 1...

Pels voltants del 1985 a l'escola ens van posar de deures fer un treball de Ciències Socials: "la ciutat ideal". Ens havíem d'inventar una ciutat ideal. Havíem d'escollir un lloc al mapa on situar-la, decidir-ne el nom, l'estructura i el funcionament. Vam formar un grup de sis companys i vam posar-nos a la feina a casa d'un d'ells. El primer era decidir on posar la ciutat. Mirant el mapamundi ens va fer gràcia la Badia de Hudson. En cap moment no ens vam informar de què hi havia realment a la badia de Hudson, però en no veure marcada cap ciutat vam considerar que hi havia espai per a la nostra. La ciutat ideal ja tenia ubicació. Tot seguit calia buscar-li un nom. No ens va costar gaire: li vam dir Nova Hudson. Així que el títol del nostre treball va ser "Nova Hudson, ciutat ideal". La tercera decisió fou l'estructura urbanística de la ciutat. A classe ens havien donat diferents estructures. D'entre elles, la que més atractiva en...

Publicado originalmente el 28 de octubre de 2013 en el blog  Surca la tierra . Jaime Semprun y René Riesel,  Catastrofismo , administración del desastre y sumisión sostenible , Pepitas de calabaza, Logroño, 2011. "Al acabar de arruinar todas las bases materiales, y no solamente materiales, en que se apoyaba, la sociedad industrial crea tales condiciones de inseguridad, de precariedad generalizada, que sólo un aumento de la organización, es decir, del sometimiento a la máquina social, puede hacer pasar este agregado de aterradoras incertidumbres por un mundo habitable". La propaganda que es fa sobre la destrucció del planeta que s'està produint en les últimes dècades posa les bases d'una nova volta de rosca en els mecanismes de dominació. La mateixa societat industrial que causa les destrosses en difon abundant informació científica, alhora que presenta els seus nous mecanismes de regulació com un remei que permet continuar amb l'espiral de p...

30 d'abril del 2009.  Havíem quedat per anar a un altre concert, però algú no podia arribar-hi perquè era massa d'hora i vam canviar-lo, a suggeriment d'un amic, per un que començava a les deu de la nit: Sedaiós a l'Heliogàbal, al barri de Gràcia. Vam ser només l'amic i jo. Plovia. Uns minuts abans de les deu de la nit vam entrar a l'Heliogàbal. Cap dels dos no coneixíem els Sedaiós.  El grup estava de presentació del seu primer disc "Resolen problemes" (Gandula, 2009). El dia abans havien fet doble cartell amb Fred i Son, i aquell dia els precedia un duo anomenat Senderos. La sala, molt petita, es va omplir. En un moment donat un noi que estava davant meu es va apartar i em va dir que em posés jo en el seu lloc, tot afegint: "Són amics meus, jo ja els vaig veure ahir". El concert em va encantar. Em va sorprendre la frescor i l'alegria que transmetien cançons com "Bam bam", "Perdo el cap" o "Els ...

L'any 1972 Fred va publicar el primer àlbum de la seva mítica sèrie de còmic Philémon, amb el títol de Le naufragé du "A" . El quinzè, Le Diable du peintre , va aparèixer el 1987. Una de les sèries més importants de la història del còmic quedava interrompuda així. (La sèrie va ser publicada en català a la revista Cavall Fort, amb el nom del protagonista traduït com a Filalici. Vegeu Philémon i el nàufrag de la "A" , escrit del 29 de desembre del 2008 en aquest blog.) En escriure sobre la sèrie Philémon el risc és sempre de quedar-se curt. Dir que són uns còmics excel·lents, plens d'imaginació i llibertat creativa; que el surrealisme i la ciència-ficció poques vegades s'han enllaçat tan bé amb la quotidianitat; que no només ens expliquen una història sinó que ens ensenyen a imaginar més i millor... Tot això és cert, però no fa justícia a la importància que va tenir per a mi navegar per aquelles pàgines. "Hi ha viatges que no s'acaben mai...

"De la misère en milieu étudiant" (títol complet: "De la misère en milieu étudiant considérée sous ses aspects économique, politique, psychologique, sexuel et notamment intellectuel et de quelques moyens pour y remédier "), pamflet escrit "per membres de la Internacional Situacionista i estudiants d'Estrasburg"; primera edició: A.F.G.E.S., novembre 1966. Edició espanyola: (1) "De la miseria en el medio estudiantil" , pròleg de Carlos Sevilla Alonso i Miguel Urbán Crespo, traducció d'Alberto Martínez Pons; Ediciones de Invervención Cultural/El Viejo Topo, 2008. (2) " Sobre la miseria en el medio estudiantil" , traducció de Carme López, Icaria Editorial, 19 77 (disponible a internet : enllaç a l'Archivo Situacionist a His pano ). Als canals principals de la societat de l'espectacle és difícil trobar-hi un debat real. Aquest requereix que les idees que s'hi intercanviïn no estiguin totes fonamentades en un matei...

El diari El Periódico de Catalunya del dia 16 d'octubre va publicar el meu comentari sobre la pel·lícula "Lo imposible", de José Antonio Bayona, junt amb el d'altres lectors (vegeu la versió web de l'article). Tot seguit reprodueixo la meva contribució. No abunden les bones pel·lícules de catàstrofes, els drames creïbles i les històries emocionants. Lo imposible és tot això junt i alguna cosa més. La primera part és una obra mestra, un espectacle en què tot funciona: la presentació del lloc i els personatges, els moments previs a la tragèdia anunciada (en la meva opinó, insuperables), l'explosió del tsunami, l'elecció de la càmera al seguir una sublim Naomi Watts i la gran revelació que és Tom Holland... Però la segona part és una continuació fidel, respectuosa, mesurada. En el seu retrat del drama personal com a representació d'un drama col·lectiu inabastable, Lo imposible sembla tocada per la mà d'un geni que fa que la pel·lícula sempre tr...

Llegeix aquest article en espanyol al blog Surca la tierra . Crédito a muerte. La descomposición del capitalismo y sus críticos. Anselm Jappe. Ed. Pepitas de Calabaza, Logroño, 2011. Edició original en francès: Crédit à mort : la décomposition du capitalisme et ses critiques , Ed. Lignes, 2011. He parlat ja dues vegades d'Anselm Jappe en aquest blog: la primera amb motiu del seu llibre sobre Guy Debord , i la segona pel seu recull d'articles de diversos autors (la meitat del propi Jappe) El absurdo mercado de los hombres sin cualidades . Avui parlaré del seu llibre més recent, Crédito a muerte . Es tracta també d'un recull d'articles, en aquest cas tots escrits per Jappe. Els textos continuen aprofundint en la teoria anomenada crítica del valor , una escola de pensament iniciada pel grup Krisis i especialment per Robert Kurz,  la dissortada mort del qual hem hagut de lamentar ara fa un mes. Aquesta teoria es basa en situar la crítica del fetitxisme de la mercad...

Mapa d'àrees contaminades al voltant de la planta (22 de març - 3 d'abril). Font: Wikipedia . Gairebé vuit mesos després del fatídic 11 de març, continua la intensa feina per resoldre l'accident nuclear de Fukushima. Els plans de l'operadora TEPCO són d'arribar a la situació d'"aturada en fred" el gener del 2012. L'aturada en fred es defineix per part de TEPCO i l'agencia d'emergències nuclears com: Baixar la temperatura de l'aigua de refrigeració per sota dels 100 graus Celsius, mentre es redueix la pressió dins del vas del reactor a la mateixa que la pressió de l'aire exterior, és a dir 1 atmosfera (atm). Posar sota control l'alliberament de materials radioactius del vas de contenció primària, i reduir l'exposició pública a la radiació deguda a l'alliberament addicional de materials radioactius (l'objectiu és que no excedeixi d'1 mSv / any en els límits de la planta). La IAEA (Agència Internac...

Prova nuclear francesa a l'Oceà Pacífic. Publicada per James Vaughan a Flickr . "Como las dos o tres catástrofes que todavía faltan al texto para cobrar pleno sentido son evidentemente tan "imposibles" como las precedentes, es de temer que sus méritos sean demostrados de una forma tan aplastante que después de la demostración no quede nadie para reconocerlos." Jaime Semprun, pròleg a la reedició de 1986 per a Edicions Gérard Lebovici de La nucléarisation du monde . El 3 d'agost del 2010 va morir Jaime Semprun , escriptor, assagista, traductor i editor nascut a París el 1947. Amb ell es perdia una de les veus més inquietes i inconformistes de les darreres dècades. El llibre que aquí comento, i que arriba a les nostres llibreries gràcies a l'Editorial Pepitas de Calabaza, és una crítica demolidora a l'energia nuclear i al totalitarisme democràtic. Sens dubte el seu tret més característic és l'ús de la sàtira disfressada d'apologia...

Set anys i el treball de centenars de persones han estat necessaris per fer realitat Una carta a Momo / A Letter to Momo ( ももへの手紙, Momo e no Tegami [1]), la pel·lícula d'animació d'Hiroyuki Okiura que vam tenir la sort de poder gaudir dimecres al Festival de Sitges. Veiem moltes pel·lícules, però només algunes es guanyen aquell lloc especial en el nostre record i en els nostres cors. Una carta a Momo està cridada a ser una d'aquestes poques escollides. Es tracta d'una obra d'animació artesanal, per a la qual no s'han utilitzat programes d'animació en 3d. Els moviments dels personatges s'han generat a mà, aconseguint un efecte menys matemàtic i exacte que els de l'animació 3d per ordinador, però molt més humà i pròxim. L'animació japonesa és sens dubte la millor que s'ha fet mai i que es fa avui al món, i és interessant veure que aquest lideratge no es basa en la tecnologia d'última generació. Però allò que situa en concret Una ca...

Llum de guàrdia. AUTORS : Sergi Pompermayer i Julio Manrique. DIRECCIÓ : Julio Manrique. INTÈRPRETS: Mireia Aixalà, Ivan Benet, Cristina Genebat, Oriol Guinart, Xavier Ricart, Marc Rodríguez, Andrew Tarbet. ESCENOGRAFIA : Sebastià Brosa . VESTUARI : María Armengol. IL·LUMINACIÓ : Jaume Ventura . ESPAI SONOR : Damien Bazin . AUDIOVISUAL : Marc Lleixà . MOVIMENT ESCÈNIC : Ferran Carvajal . CARACTERITZACIÓ : Núria Llunell . PRODUCCIÓ : Teatre Romea . Teatre Romea, del 6 de setembre al 9 d'octubre del 2011.. In girum imus nocte et consumimur igni. Julio Manrique ho sap, i li agrada explorar aquestes nits en què donem voltes sense rumb, a la recerca d'un foc on consumir-nos o un oceà que ens engoleixi. No direction home. N'hem parlat moltes vegades però és que no ens en cansem, les ombres són casa nostra. And I thank you for bringing me here... No llegeixo mai les sinopsis senceres de les obres que veuré, i gràcies a això no sabia res del que passava a Llum de guàrd...

"Esa mala fama..." , Guy Debord, Editions Gallimard 1993; edició en espanyol, Pepitas de Calabaza, 2011. Com tots els que parlen de les idees de Guy Debord, aquest és un text d'actualitat. L'editorial Pepitas de Calabaza , de Logronyo, La Rioja, es consolida títol rera títol com a la més interessant que hi ha actualment al nostre país. Enguany han tingut la bona idea d'editar en espanyol el darrer text publicat per Guy Debord, "Cette mauvaise réputation..." . Per molt que la paraula "espectacle" donés lloc massa sovint a interpretacions errònies, Debord no va situar mai la crítica als continguts dels mitjans de comunicació de masses en el centre de la seva teoria. Aquest lloc l'ocupaven les relacions socials entre les persones mediatitzades per les imatges, forma presa per les mercaderies en la seva espiral d'acumulació dins una economia capitalista avaçada. Nogensmenys, Debord es divertia molt carregant contra els mitjans de ...

 Panoràmica de Prypiat (fotografia de Kamil Porembiński ) El passat dimarts 12 d'abril del 2011 va marcar una fita en la trista història de la nuclearització del món. L'Agència de Seguretat Nuclear i Industrial japonesa ( 原子力安全・保安院; NISA, en anglès; organisme oficial que depèn del Ministeri d'Economia, Comerç i Indústria) va canviar la qualificació provisional de l'accident nuclear de Fukushima I (que encara està en curs) al nivell 7, el màxim, en l'escala INES [1]; un nivell que només havia assolit abans l'accident nuclear de Txernòbil, Ucraïna, del 26 d'abril del 1986. L'anunci no va suposar cap sorpresa per als qui havíem estat seguint diverses fonts d'informació sobre aquest accident. Coneixíem ja les estimacions de l' Institute of Science and Industrial Safety (ISIS) i un enginyer contractat per Greenpeace Alemanya que apuntaven en aquesta mateixa línia. Però no per previsible la confirmació oficial del nivell INES 7 deixa de ...

"De Tokio comunican que ha estallado un incendio en el pueblo de Taira, provincia de Fukushima, quedando reducidas a cenizas seiscientas casas y pereciendo entre las llamas 37 personas." (La Vanguardia, 25 de febrer del 1906 ). Aquesta breu notícia és la primera aparició de la prefectura japonesa de Fukushima a l' hemeroteca de La Vanguardia. La mateixa notícia, encara més abreujada i en anglès, pot ser trobada a l'hemeroteca del diari novazelandès Feilding Star del 26 de febrer del 1906 . El vast arxiu del diari barceloní ens brinda moltes oportunitats per explorar la visió que es donava d'un llarg període de la nostra història recent, des del 1881 fins avui. Paraules que havien quedat en l'oblit tornen per parlar-nos de fets passats, connectats amb el present pel nom d'una regió, Fukushima. Les següents dues aparicions de Fukushima són també degudes a una situació de desastre. El 12 d'agost de 1924 s'informa: "De la catástrofe minera...

A hores d'ara ja no hi ha cap dubte que el terratrèmol i el tsunami succeïts a la regió de Tōhoku del Japó el passat dia 11 de març han causat un dels desastres més grans que ens ha tocat viure en les darreres dècades. El poble japonès no s'havia trobat en unes circumstàncies tan dures des de les bombes nuclears del 1945, i les està encarant amb una valentia i una responsabilitat admirables. Ells, els homes i dones que lluiten per superar una situació catastròfica, mereixen tota la nostra solidaritat i respecte. L'accident nuclear de Fukushima ha estat conseqüència de la combinació del desastre natural amb l'existència de centrals nuclears a la zona afectada. La central nuclear de Fukushima és la 14a central nuclear de més potència total del món (la quarta del Japó), i la 27a central de producció d'energia elèctrica de qualsevol origen. Un accident que la involucri no és pas, doncs, un assumpte secundari. Convé recordar que la naturalesa del risc radioactiu és d...