Horitzons inesperats

Llum de guàrdia. AUTORS : Sergi Pompermayer i Julio Manrique. DIRECCIÓ : Julio Manrique. INTÈRPRETS: Mireia Aixalà, Ivan Benet, Cristina Genebat, Oriol Guinart, Xavier Ricart, Marc Rodríguez, Andrew Tarbet. ESCENOGRAFIA : Sebastià Brosa . VESTUARI : María Armengol. IL·LUMINACIÓ : Jaume Ventura . ESPAI SONOR : Damien Bazin . AUDIOVISUAL : Marc Lleixà . MOVIMENT ESCÈNIC : Ferran Carvajal . CARACTERITZACIÓ : Núria Llunell . PRODUCCIÓ : Teatre Romea . Teatre Romea, del 6 de setembre al 9 d'octubre del 2011.. In girum imus nocte et consumimur igni. Julio Manrique ho sap, i li agrada explorar aquestes nits en què donem voltes sense rumb, a la recerca d'un foc on consumir-nos o un oceà que ens engoleixi. No direction home. N'hem parlat moltes vegades però és que no ens en cansem, les ombres són casa nostra. And I thank you for bringing me here... No llegeixo mai les sinopsis senceres de les obres que veuré, i gràcies a això no sabia res del que passava a Llum de guàrd...

"Esa mala fama..." , Guy Debord, Editions Gallimard 1993; edició en espanyol, Pepitas de Calabaza, 2011. Com tots els que parlen de les idees de Guy Debord, aquest és un text d'actualitat. L'editorial Pepitas de Calabaza , de Logronyo, La Rioja, es consolida títol rera títol com a la més interessant que hi ha actualment al nostre país. Enguany han tingut la bona idea d'editar en espanyol el darrer text publicat per Guy Debord, "Cette mauvaise réputation..." . Per molt que la paraula "espectacle" donés lloc massa sovint a interpretacions errònies, Debord no va situar mai la crítica als continguts dels mitjans de comunicació de masses en el centre de la seva teoria. Aquest lloc l'ocupaven les relacions socials entre les persones mediatitzades per les imatges, forma presa per les mercaderies en la seva espiral d'acumulació dins una economia capitalista avaçada. Nogensmenys, Debord es divertia molt carregant contra els mitjans de ...

 Panoràmica de Prypiat (fotografia de Kamil Porembiński ) El passat dimarts 12 d'abril del 2011 va marcar una fita en la trista història de la nuclearització del món. L'Agència de Seguretat Nuclear i Industrial japonesa ( 原子力安全・保安院; NISA, en anglès; organisme oficial que depèn del Ministeri d'Economia, Comerç i Indústria) va canviar la qualificació provisional de l'accident nuclear de Fukushima I (que encara està en curs) al nivell 7, el màxim, en l'escala INES [1]; un nivell que només havia assolit abans l'accident nuclear de Txernòbil, Ucraïna, del 26 d'abril del 1986. L'anunci no va suposar cap sorpresa per als qui havíem estat seguint diverses fonts d'informació sobre aquest accident. Coneixíem ja les estimacions de l' Institute of Science and Industrial Safety (ISIS) i un enginyer contractat per Greenpeace Alemanya que apuntaven en aquesta mateixa línia. Però no per previsible la confirmació oficial del nivell INES 7 deixa de ...

"De Tokio comunican que ha estallado un incendio en el pueblo de Taira, provincia de Fukushima, quedando reducidas a cenizas seiscientas casas y pereciendo entre las llamas 37 personas." (La Vanguardia, 25 de febrer del 1906 ). Aquesta breu notícia és la primera aparició de la prefectura japonesa de Fukushima a l' hemeroteca de La Vanguardia. La mateixa notícia, encara més abreujada i en anglès, pot ser trobada a l'hemeroteca del diari novazelandès Feilding Star del 26 de febrer del 1906 . El vast arxiu del diari barceloní ens brinda moltes oportunitats per explorar la visió que es donava d'un llarg període de la nostra història recent, des del 1881 fins avui. Paraules que havien quedat en l'oblit tornen per parlar-nos de fets passats, connectats amb el present pel nom d'una regió, Fukushima. Les següents dues aparicions de Fukushima són també degudes a una situació de desastre. El 12 d'agost de 1924 s'informa: "De la catástrofe minera...

A hores d'ara ja no hi ha cap dubte que el terratrèmol i el tsunami succeïts a la regió de Tōhoku del Japó el passat dia 11 de març han causat un dels desastres més grans que ens ha tocat viure en les darreres dècades. El poble japonès no s'havia trobat en unes circumstàncies tan dures des de les bombes nuclears del 1945, i les està encarant amb una valentia i una responsabilitat admirables. Ells, els homes i dones que lluiten per superar una situació catastròfica, mereixen tota la nostra solidaritat i respecte. L'accident nuclear de Fukushima ha estat conseqüència de la combinació del desastre natural amb l'existència de centrals nuclears a la zona afectada. La central nuclear de Fukushima és la 14a central nuclear de més potència total del món (la quarta del Japó), i la 27a central de producció d'energia elèctrica de qualsevol origen. Un accident que la involucri no és pas, doncs, un assumpte secundari. Convé recordar que la naturalesa del risc radioactiu és d...

 Vista aèria del Centro Nacional de Energía Nuclear Juan Vigón, Madrid, 1965. Font: La Vanguardia , 26/1/1965 ( original ). La sèrie d'entrades d'aquest blog sobre accidents nuclears en la història del món comprèn ja els de Kyshtym (Rússia), 29/9/1957 ; Windscale (Regne Unit), 10/10/1957 ; i Three Mile Island (Estats Units), 28/3/1979 . Falten els d'Ontario (Canadà), 12/12/1952, i Txernòbil (Ucraïna), 26/4/1986, per completar la minisèrie amb els cinc accidents més greus dels quals es té constància. Obriré un petit parèntesi per parlar dels accidents nuclears succeïts a Espanya. I començaré per un de relativament poc conegut i que nogensmenys es pot considerar el més greu. Va succeir al Centro de Energía Nuclear Juan Vigón, a Madrid, el 7 de novembre del 1970. Va causar una contaminació radioactiva de la conca del riu Tajo molt per sobre dels nivells permesos. L'accident fou ocultat pel govern de l'època i no se'n va tenir cap notícia fins que uns...

 Fotografia de Whiskeygonebad / Anthony Catalano a Flickr ( original ). A diferència dels accidents nuclears de Kyshtym i Windscale , anteriorment comentats en aquest blog, el de Three Mile Island és molt ben conegut [1]. Això em planteja el repte d'escriure quelcom que aporti alguna cosa sobre ell. No sé si ho aconseguiré. Començarem per una posada en context, seguida d'una síntesi dels fets. La planta d'energia nuclear de Three Mile Island és una planta situada en una illa artificial, Three Mile Island , al riu Susquehanna , prop de Harrisburg , Pennsilvània. Amb 715 km de longitud i 71.225 km2 de conca, el riu Susquehanna va des de l'estat de Nova York fins a la badia Chesapeake, a Maryland, i és un dels rius principals de l'est dels EUA. Pel que fa a Harrisburg, és una ciutat petita, de 47.148 habitants censats el 2008, i és coneguda principalment per l'accident nuclear del qual avui parlem. És situada 169 km a l'oest-nord-oest de Philadelphia....