Horitzons inesperats

"Vint anys gemegant, fent de l'angoixa el nostre cant." Ja ho sé, ja. Aquesta vegada sí que ho diu la televisió, ni que sigui Vilaweb TV : Ja és aquí el Kitsch 10 , el disc Kitsch del 2008, el que podria ser un comiat ("Per sort ja no hi serem, abans de veure com s'ho agafen" ) o no. Que puc triar? "Que ningú ens busqui l'ombra, no la trobarà." Um. És estrany. Em sembla que la veig algunes vegades en algun racó de la cambra, en algun reflex del mirall. Jo veig que en alguns moments no m'ha valgut ni posar The Jesus and Mary Chain. Que ja és dir. En alguns moments només m'han valgut dues possibilitats: el silenci o Kitsch. El silenci o Amor difícil , Himne trist , Dia boig , Confessió , Autoviolació , Oceà , Cors ... o Presó mental , és clar, aquesta sempre. I ara veig que per a aquesta nit només em valen Dominis , Inèrcia , Hereus o Testament . Per dir alguna cosa: és massa aviat, tot just he escoltat el disc dues vegades. I em sap

Dues pel·lícules he vist en la darrera edició del Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona, BAFF 2008 . Tren nocturn (夜车, Ye che ; de Yinan Diao, 2007) [ festival , IMDB ] no és del tot una mala pel·lícula; però com si ho fos. Com gairebé qualsevol pel·lícula xinesa recent que no hagi estat emparada pel règim, el seu tema es pot resumir en una frase: "Xina és un desastre". Al voltant d'aquesta idea s'hi poden donar moltes voltes, sí, omplir la pel·lícula de grisos i fums de fàbriques, o escollir com a protagonista femenina una funcionària encarregada d'executar sentències de mort. Però a mi ja ningú no m'ha de convèncer de res, i tanta grisor (moral i física) m'atabala. Val a dir que la pel·lícula és, o vol ser, molt més que això, amb incomunicació i tal. Bé, segurament no és cap desastre, segurament és apreciable, però ets al meu blog i a mi no em va agradar. Ploy (พลอย; de Pen-Ek Ratanaruang, 2007) [ festival , IMDB , Wikipedia ] és força més suggeridor