Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2014

"La sociedad del espectáculo" (Guy Debord, 1967)

"La société du spectacle", Guy Debord, Éditions Buchet-Cassel, París (França), 1967. Edició en espanyol: "La sociedad del espectáculo", Ediciones La Marca, Buenos Aires (Argentina), 1995.

El passat dia 30 de novembre va fer 20 anys de la mort de Guy Debord. Amb motiu d'aquesta efemèride avui comento la seva obra principal, "La societat de l'espectacle".

"La societat de l'espectacle" (1967), de Guy Debord, és una de les obres de crítica social més significativa del segle XX, i un text precís en la seva anàlisi teòrica de la societat de l'espectacle, encara més en els nostres dies que quan va ser publicada.

Debord parteix de la crítica marxiana de la mercaderia per analitzar el domini d'aquesta en les relacions socials al món modern, en el qual la tecnologia ha fet evolucionar el mode de producció capitalista. En ell s'ha generat una acumulació tal de mercaderia que aquesta s'ha transformat en imatge. Empesa per la seva…

"El Camp de la Bota: Un espai i una història" (Josep Maria Monferrer i Celades, 2012)

"El Camp de la Bota: Un espai i una història", Josep Maria Monferrer i Celades, Ed. Octaedro, 2012.

Tot passejant pel barri de La Mina, de Sant Adrià de Besòs, la tardor del 2012, vaig trobar l'Arxiu Històric de La Mina i el Camp de la Bota. Hi vaig entrar per interessar-me sobre el llibre que avui comento. Dins el petit local vaig conèixer Josep Maria Monferrer, l'autor del llibre, que em va explicar que aquell era el primer volum d'una trilogia sobre la història d'aquests espais, que completarien dos llibres sobre la història de Sant Adrià de Besòs i el barri de La Mina, avui ja publicats.

"El Camp de la Bota: Un espai i una història" ens transporta des dels orígens de la població de l'indret fins a l'actualitat. Es tracta d'un espai al límit entre Sant Adrià de Besòs i el districte de Sant Martí, una àrea a la perifèria de tot, eternament exclosa i oblidada per les institucions i els cercles de poder.

El llibre té dues parts ben difer…

Somorrostro

El 17 de juliol vam anar al Centre de la Platja, a la Platja del Somorrostro. Aquesta platja, que abans era una part de la Platja de la Barceloneta, es va batejar amb el seu nom actual per recordar el desaparegut barri de barraques del Somorrostro, que s'ubicà allà.

El motiu de la nostra visita va ser la inauguració d'una exposició de fotografies sobre l'antic barri, així com un llibre amb les mateixes fotografies, anomenat "Somorrostro: Crònica visual d'un barri oblidat", de Manel Gausa (Edicions Líniazero i Ajuntament de Barcelona, 2013; fotografies del 1958). Un col·loqui amb Mercè Tatjer, historiadora, i Agustí Mataró, antic resident del barri, va inaugurar l'exposició.
En un moment del col·loqui una noia del públic va preguntar com era la convivència al barri. L'Agustí va respondre: "Molt bona. No teníem res i ens ajudàvem els uns als altres".
Costa d'imaginar que on ara hi ha turistes banyant-se i prenent el sol (en realitat uns m…

FM Uruma

Hi ha una aplicació d'Android que es diu TuneIn Radio (també té versió web, http://tunein.com/) que et permet sintonitzar emissores de ràdio tot el món. La tinc instal·lada a la tablet. Pots buscar ràdios per país i regió, per idioma i per gènere. Navegant pels seus menús he trobat emissores de països tan diversos com Colòmbia, Cuba, Uruguay, Islàndia o Japó.

És fascinant poder sintonitzar ràdios de tot el món. He explorat més els països hispanoparlants, perquè entenc bé l'idioma, però els racons més recòndits em resulten encara més atractius.

Sovint sintonitzo FM Uruma ( http://fm-uruma.com/; a TuneIn, http://tunein.com/radio/FM-Uruma-868-s154143/ ). És una ràdio de la ciutat d'Uruma, a l'illa d'Okinawa, al Japó. Hi posen música tradicional o J-Pop, segons el moment. També parlen, en japonès, és clar.

La prefectura d'Okinawa és la més meridional del Japó. Ocupa la part sud de l'arxipèlag de les Ryuku. Té 1,41 milions d'habitants, dels quals 1,38 viuen …

Nova Hudson, la ciutat ideal

Pels voltants del 1985 a l'escola ens van posar de deures fer un treball de Ciències Socials: "la ciutat ideal". Ens havíem d'inventar una ciutat ideal. Havíem d'escollir un lloc al mapa on situar-la, decidir-ne el nom, l'estructura i el funcionament.

Vam formar un grup de sis companys i vam posar-nos a la feina a casa d'un d'ells. El primer era decidir on posar la ciutat. Mirant el mapamundi ens va fer gràcia la Badia de Hudson. En cap moment no ens vam informar de què hi havia realment a la badia de Hudson, però en no veure marcada cap ciutat vam considerar que hi havia espai per a la nostra. La ciutat ideal ja tenia ubicació.

Tot seguit calia buscar-li un nom. No ens va costar gaire: li vam dir Nova Hudson. Així que el títol del nostre treball va ser "Nova Hudson, ciutat ideal".

La tercera decisió fou l'estructura urbanística de la ciutat. A classe ens havien donat diferents estructures. D'entre elles, la que més atractiva ens va …

"Catastrofismo, administración del desastre y sumisión sostenible" (René Riesel y Jaime Semprun, 2011)

Publicado originalmente el 28 de octubre de 2013 en el blog Surca la tierra.





Jaime Semprun y René Riesel, Catastrofismo,administración del desastre y sumisión sostenible, Pepitas de calabaza, Logroño, 2011.

"Al acabar de arruinar todas las bases materiales, y no solamente materiales, en que se apoyaba, la sociedad industrial crea tales condiciones de inseguridad, de precariedad generalizada, que sólo un aumento de la organización, es decir, del sometimiento a la máquina social, puede hacer pasar este agregado de aterradoras incertidumbres por un mundo habitable".
La propaganda que es fa sobre la destrucció del planeta que s'està produint en les últimes dècades posa les bases d'una nova volta de rosca en els mecanismes de dominació. La mateixa societat industrial que causa les destrosses en difon abundant informació científica, alhora que presenta els seus nous mecanismes de regulació com un remei que permet continuar amb l'espiral de producció i consum de mercade…

Palíndroms (2006-2012)

Aquest és un recull dels palíndroms creats per mi fins al dia d'avui. Indico la seva data de creació i el lloc on van ser publicats. Espero que us agradin.
1 Però Montilla fallit no mor, ep!

Publicat el 27 de setembre de 2006 a la pàgina web "Racó Català".
2
La de pasta tupida, diputats, a pedal!

Publicat el 5 de novembre de 2012 a Twitter.
3
-Pecat! Anna, fill, enamora meuques? -Seu, que Mar o Manel li fan nata, cep...

Publicat el 5 de novembre de 2012 a Twitter.
4 Si us cal llana mora, roman al llac suís.

Publicat el 20 de novembre de 2012 a Twitter.

"Norway.today", d'Igor Bauersima, a l'Espai Escènic Joan Brossa

Del 8 al 26 de gener es pot veure a La Seca Espai Brossa l'obra Norway.Today, d'Igor Bauersima. Dirigeix Àlex Mañas i interpreten Mariona Tena i Joan Carles Suau.
Aquesta mateixa obra es va representar la tardor del 2003 a l'antic Espai Escènic Joan Brossa, al carrer Allada i Vermell. En aquell cas l'obra va presentar-la la companyia A Qui Ho Sap i els intèrprets van ser Vanessa Torres i Àlex Mañas.
El 12 d'octubre del 2003 vaig publicar un comentari a la meva antiga web sobre aquella obra. El reprodueixo aquí a sota.
Norway.today, d'Igor Bauersima. 2001. Versió catalana: Eduard Bartoll.
Companyia A Qui Ho Sap. Intèrprets: Vanessa Torres (Julie), Àlex Mañas (August), Julián Pérez (Mag). Direcció: Christina Schmutz. Espai Escènic Joan Brossa, 30/9/2003.
Autenticitat; tantes vegades se'n parla, i aquí la tenim, senzillament. La vida és a cada línia d'aquest text, a cada racó d'aquest muntatge. Amb totes les seves contradiccions; allò que fem, que ens p…