05 desembre 2014

"La sociedad del espectáculo" (Guy Debord, 1967)

"La société du spectacle", Guy Debord, Éditions Buchet-Cassel, París (França), 1967. Edició en espanyol: "La sociedad del espectáculo", Ediciones La Marca, Buenos Aires (Argentina), 1995.

El passat dia 30 de novembre va fer 20 anys de la mort de Guy Debord. Amb motiu d'aquesta efemèride avui comento la seva obra principal, "La societat de l'espectacle".

"La societat de l'espectacle" (1967), de Guy Debord, és una de les obres de crítica social més significativa del segle XX, i un text precís en la seva anàlisi teòrica de la societat de l'espectacle, encara més en els nostres dies que quan va ser publicada.

Debord parteix de la crítica marxiana de la mercaderia per analitzar el domini d'aquesta en les relacions socials al món modern, en el qual la tecnologia ha fet evolucionar el mode de producció capitalista. En ell s'ha generat una acumulació tal de mercaderia que aquesta s'ha transformat en imatge. Empesa per la seva necessitat d'obtenir valor de canvi (el veritable sentit de la seva existència), la mercaderia acumulada se separa de la realitat viscuda, reunificant-se en la imatge separada. La producció i el consum de mercaderies es postul·len com a tota la vida a les societats modernes, constituïnt la societat de l'espectacle.

La contemplació d'imatges separades en lloc de viure experiències pròpies té l'arrel en la separació entre el valor d'ús i valor de canvi, amb el domini del segon sobre el primer, que es dóna en la mercaderia.

Diu Debord que la societat va substituir primer el ser pel tenir, i després pel semblar, en el centre de la vida. La societat de l'espectacle "no és una col·lecció d'images, sinó una relació social entre les persones, mediatitzada per les imatges.", i s'acaba traduïnt en una pèrdua total del domini de la pròpia vida per part de les persones. La moderna societat d'homes sense qualitats substitueix la comunitat perduda.

L'anàlisi de Guy Debord no es va quedar només en el pla teòric. Debord va ser un dels fundadors de la Internacional Situacionista, organització que va néixer als carrers del París de mitjans del segle XX i que partint de la poesia moderna va cercar fer no una revolució en l'art, sinó l'art de la revolució. Així els situacionistes van arribar al rebuig frontal del que es presentava davant seu com un sistema d'alienació perfecte, com la mentida governant el món. L'explosió revolucionària de maig de 1968 a França (iniciada per grups estudiantils contraris a la societat de consum, als quals després es van unir grups d'obrers industrials, sindicats i el Partit Comunista) va tenir molt a veure amb la seva teoria i la seva pràctica.

La crítica radical de Guy Debord enllaça amb el Karl Marx de la crítica de la mercaderia, el György Lukács de la crítica a l'alienació de "Història i consciència de classe", i és una referència fonamental per als crítics més lúcids dels últims anys, entre els quals Robert Kurz i Anselm Jappe amb la seva crítica del valor. Per la seva importància i significació històriques i per la seva utilitat com a eina d'anàlisi del present, "La societat de l'espectacle" és una lectura imprescindible.

La traducció a l'espanyol que es troba més fàcilment a les llibreries, de l'editorial Pre-Textos, és defectuosa. Són massa les imprecisions, errors i canvis capritxosos que fan perdre sentit al text original o el tergiversen, sense que hi hagi cap raó. El lector que sàpiga francès farà bé de buscar la versió original. Per a la resta recomano dues bones traduccions en espanyol: la que tinc a casa, d'Ediciones de la Marca, Buenos Aires, Argentina, 1995; i la que es pot trobar a la pàgina de l'Arxiu Situacionista Hispano, elaborada per Maldeojo: http://www.sindominio.net/ash/espect.htm.