Manuel Fraga i el soroll pur

Ha mort Manuel Fraga Iribarne i internet ("les xarxes socials", que diuen ara) s'ha omplert de comentaris. Al costat dels respectuos i equilibrats n'he vist un bon número, massa, de fora de to, incloent-hi bromes de mal gust, burles i insults directes. Donat que intento filtrar la imbecil·litat (a Twitter segueixo pocs usuaris, i no gaires són del país), dedueixo que la cosa ha estat en realitat molt més greu.

Els nous "demòcrates" consideren que es poden burlar de la mort d'algú pel seu passat franquista, obviant que també en el seu historial polític va ser escollit democràticament pels gallecs com a president autonòmic. Però, què importen els vots d'uns quants milers de gallecs, quan del que es tracta és de denigrar algú que ha col·laborat amb l'anterior règim? Democràcia? Els demòcrates no la necessiten.

En la lògica d'una part de la població haver col·laborat amb el règim franquista és un pecat capital, convenientment singularitzat en els ministres i alts càrrecs d'aquell règim. És molt superior a qualsevol altre pecat i anul·la qualsevol acció política o de qualsevol altra mena posterior; res no és comparable a haver tingut una connexió amb el franquisme.

Naturalment que el règim franquista va ser autoritari i va causar un número important de víctimes, entre assassinats, ferits, perseguits, torturats i empresonats. Però ara sembla que es dibuixa un retrat del passat en el qual, míticament, la pràctica totalitat de la població era antifranquista i vivia a la clandestinitat. No hi havia ni un sol alcalde, ni un sol periodista, ningú, que col·laborés o donés suport a Franco... Franco estava completament sol, ell i els seus pocs ministres. Tothom, pràcticament, era antifranquista!

Que fàcils que són les coses al 2012! Amb un tweet de 140 caràcters es pot fer justícia universal, conyeta sobre la mort d'una persona, o una mica de tot a la vegada. No calen explicacions; total, tampoc no hi cabrien. No cal justificar res! Segurament per a més d'un l'ideal hauria estat que els Estats Units bombardegessin Espanya, fent fora el tirà del poder. Tot és blanc o negre! Tot és fàcil!

I per la seva popularitat i longevitat, i també pel seu paper durant molts anys destacat en la política espanyola i gallega (això darrer perquè així ho van voler una majoria de gallecs), Fraga és el franquista per excel·lència; aquell a qui la societat de l'espectacle espanyola ha concedit el títol de vedette en vida del franquisme, fins a aquests darrers dies. Gent de la nostra autonomia s'escandalitza de Fraga, però aquí el xenòfob Josep Anglada, de Plataforma per Catalunya, va estar a punt d'entrar al Parlament a les eleccions del 2010, després d'una trajectòria com a militant dels partits franquistes Fuerza Nueva i Frente Nacional. I La Vanguardia és un dels diaris més venuts a Catalunya, malgrat haver dedicat durant dècades portades elogioses al "gloriós" dictador. Però en aquests exemples i d'altres, el passat és molt més fàcil d'oblidar; Fraga is different.

Els "demòcrates" d'avui es fiquen indistintament amb el Rei, Fraga i Franco, i amb l'exèrcit i la Constitució quan els convé. Mentrestant els seus déus, els déus del nostre temps, són intocables: el mercat, el diner, el treball, el capital. Admiren la "productivitat" de la Xina (!!), país "modern" on s'hi pot fer turisme i negocis sense cap problema, igual que Qatar i tants d'altres. Frisen amb els seus iPhone i pontifiquen, extasiats en el seu error, sobre la pròxima desaparició del "llibre de paper". Presumeixen de ser "2.0", addictes a les "xarxes socials" i no sé quantes coses més. Es queden satisfets amb els seus "trending topics" contra la llei Sinde o de qualsevol altra campanya simple i fàcil de seguir. Tot molt políticament correcte...

No han llegit Guy Debord, i si ho fessin tampoc no entendrien que les seves simplificacions, la seva pèrdua del llenguatge i el seu consumisme estan al servei de la màxima expressió de la mercaderia en el capitalisme modern, que és l'espectacle. Que en el seu país de les meravelles digital, pur i demòcrata, han assolit la realització massiva, tecnocràtica i buida del soroll més "pur", o del més pur soroll.

Eleccions generals 2011: 15 opcions el 20-N

El proper diumenge 20 de novembre, els espanyols majors d'edat que no estiguin incapacitats legalment i que figurin al cens electoral de la circumscripció de Barcelona tindran un total de 15 possibilitats, si limitem l'anàlisi a les eleccions al Congrés dels Diputats.

D'aquestes, una (l'abstenció) implica no participar en el procés electoral. Les altres 14 suposen una participació en aquest procés, és a dir, la introducció a l'urna electoral d'una butlleta de vot.

D'aquestes 14 opcions, una (el vot nul) implica la no emissió d'un vot vàlid. Un vot nul pot ser qualsevol cosa menys un vot vàlid, i de fet aquesta opció es defineix per eliminació. Com que un vot vàlid és un sobre de vot amb o bé una papereta d'una candidatura a dins o bé cap (en el cas del vot en blanc), un vot nul és qualsevol altra possibilitat: introduir al sobre una fulla d'enciam, una foto de l'Aina Clotet, un paper on s'hagin escrit a mà les pròpies propostes d'acció de govern o qualsevol altra cosa; i també combinacions que incloguin butlletes de vot que siguin invalidades, per exemple pel fet de posar-me més d'una de diferents candidatures, o de ratllar-ne algun dels noms, alterant així el contingut original de la butlleta.

El vot nul es compta estadísticament dins de la participació electoral; és a dir, una persona que realitza un vot nul no és una persona que s'hagi abstingut, i per tant haurà contribuït a augmentar la dada de participació electoral. Aquest, tanmateix, és un efecte purament estadístic, sense cap conseqüència pràctica concreta (ja que la legislació espanyola no estableix cap mínim de participació electoral a partir de la qual els resultats siguin vàlids; ho són sempre).

Les altres 13 opcions corresponen al que s'anomena vot vàlid. Aquest és un concepte important. El vot vàlid és el conjunt format per tots els vots a candidatures més els vots en blanc.

El vot en blanc és definit per la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) com la introducció a l'urna d'un sobre de vot sense cap butlleta electoral ni cap altre contingut en el seu interior.

La LOREG estableix un mínim del 3% de vots sobre el vot vàlid, com a percentatge a partir del qual una candidatura es té en compte en el repartiment d'escons. És a dir, que si es supera aquesta proporció de vots, la candidatura passarà a entrar en el joc de càlculs que poden donar lloc a un o més escons; si no el supera, quedarà ja automàticament descartada en aquesta circumscripció. [1]

El lector haurà pogut deduir que les 12 opcions restants de vot vàlid (igual de vàlid que la del vot en blanc) corresponen al vot a una candidatura. Els vots a candidatures són l'opció majoritària entre aquells qui van a votar, ja que de fet l'objectiu de la votació és repartir uns diputats entre unes candidatures. Les 12 candidatures proclamades per la Junta Electoral Central per a Barcelona es poden consultar a la pàgina dedicada a les eleccions generals del Ministeri de l'Interior, apartat de Llistes al Congrés per Barcelona. (També es poden trobar en aquesta pàgina les llistes al Senat, que són obertes.) La diferenciació més gran que podem fer entre elles és que cinc corresponen a forces polítiques que ja ténen diputats per Barcelona obtinguts en la darrera convocatòria electoral, i que ara acaben el seu mandat democràtic (PSC, CiU, PP, ERC i ICV, per ordre de més a menys representació actual); i les set restants són de forces que no estan representades actualment al Congrés dels Diputats (no les enumero perquè, en no fer-ho, m'estalvio de reproduir les sigles d'alguna que em produeix un fàstic profund).

L'exercici d'obtenir informació sobre les propostes i programes d'acció de cadascuna de les candidatures queda a mans de cada ciutadà en particular. Val a dir que malgrat la immensa atenció que es posa en els mitjans de comunicació de masses per part de les masses, aquests no són necessaris per conèixer les candidatures i llurs característiques. Una simple consulta a la web oficial del Ministeri de l'Interior permet saber quines són les candidatures proclamades. Utilitzant qualsevol pàgina de cerca per internet es poden trobar els seus llocs web, i allà informar-se de les seves propostes.

Dit això, un ús crític dels mitjans de comunicació pot ajudar a discernir arguments a favor i en contra, ja que conèixer arguments d'altres, si es fa amb criteri propi, pot ajudar a enriquir els d'un mateix. A més, la bona memòria també ajudarà a recordar informacions sobre l'actuació al Congrés d'uns i altres al llarg de tota la legislatura, i per a això els mitjans informatius professionals poden ser una ajuda i un recolzament rellevant. Però mai no s'han de confiar les decisions completament a fonts d'informació elaborades dins el cercle de la producció i consum de mercaderies, com són al cap i a la fi els diaris, televisions i ràdios. Així, és sempre aconsellable consultar les fonts d'informació originals.

Es faci el que es faci, cal recordar sempre que el procés electoral és lliure i democràtic i serveix per atorgar un poder a uns representants, els diputats, en funció del caràcter més o menys majoritari del suport que rebin en forma de vot. Unes eleccions no canviaran mai la societat de forma immediata, ja que el seu resultat depèn precisament de les característiques actuals d'aquesta. En unes eleccions no s'acaba el món, ni s'arregla. Tampoc no es pot pretendre trobar la candidatura perfecta; som humans, que actuem individualment i ens organitzem, amb uns fins o uns altres, i enlloc no hi ha una garantia que allò que fem surti bé o tingui un bon resultat, per a nosaltres mateixos o per al conjunt de la col·lectivitat.

Acabo citant un article de Manuel Cáceres escrit fa un any, en una altra campanya electoral (en aquest cas al Parlament de Catalunya): Partits, persones i participació. És un article senzill, però penso que tot i així brillant, en recordar-nos la naturalesa humana de la política (els partits no han caigut del cel... ni han pujat de l'infern!) i la nostra capacitat per, si així ho volem, participar i canviar les coses; millorar-les.

Diu en Manuel:

"Qui es consideri capaç de fer les coses millor del que s'estan fent, crec que té no només el dret, sinó l'obligació, de donar un pas endavant, i posar-se a treballar. Potser quan ho provi veurà que les coses no són tan senzilles, que cadascú tenim una manera de veure la vida única i diferent de la resta, que per molt que les coincidències siguin grans, mai són absolutes, que sovint cal cedir per tal d'arribar a un acord, que de vegades el camí més curt no és la línia recta i que això no significa abdicar de les conviccions. Però, si més no, podrà posar el seu granet de sorra per tal que les coses siguin més com li agradarien."

_____

[1] Aquest és l'únic punt en què el vot en blanc pot influir en el repartiment d'escons; no pas en cap altre. Com que hi ha molts mites falsos estesos sobre aquest punt (en especial l'absurd "votar en blanc afavoreix els partits majoritaris"), no està de més que ens aturem un moment a explicar-lo amb més detall.

Imaginem que falta mig minut pel tancament de les meses electorals i tothom a la teva circumscripció ja ha votat. Són, en total, 101.000 persones les que han exercit el seu dret de vot. Malgrat que en aquest moment encara no s'ha fet l'escrutini, per fer una ficció anem a suposar que tenim raigs X a distància i podem saber exactament què han votat aquestes 101.000 persones. Resulta que 1.000 han votat nul. Així doncs, hi ha exactament 100.000 vots vàlids. D'entre ells, 3.000 són per a la candidatura ABC (l'Assemblea per unes Barbacoes Casolanes). Aquesta candidatura té, doncs, 3.000/100.000 = 3% del vot vàlid. Entra en el repartiment d'escons. Però, ah!, hem suposat que falta mig minut i tu encara no has emès el teu vot; ets l'últim ciutadà que ho farà. En aquest cas, es poden donar les següents situacions:

• Votes a la candidatura ABC. Aquesta passa a tenir 3.001/100.001 vots = 3,00969% dels vots. Continuarà entrant en el repartiment d'escons; és lògic, si ja ho feia abans que tu la votessis, el teu vot a favor d'ells no fa més que millorar la seva situació.
• Votes a una altra candidatura, XYZ. La candidatura ABC passa a tenir 3.000/100.001 vots = 2,999970%. Com que estava just a la barrera del 3%, l'aparició d'un nou vot vàlid (el teu) que no és per a ells fa augmentar el denominador de la divisió, sense que augmenti el numerador, i en conseqüència es queden per sota del 3% i no podran entrar en el repartiment d'escons.
• Votes en blanc. A efectes de l'entrada al repartiment d'escons o no per part de la candidatura ABC, l'efecte és el mateix que en l'anterior punt, donat que el teu vot blanc és un vot vàlid. La candidatura ABC passa a tenir 3.000/100.001 vots = 2,999970%, i es queda fora del repartiment d'escons.
  
• Votes nul. El teu no és un vot vàlid. La candidatura ABC segueix tenint 3.000/100.000 = 3% del vot vàlid i pot entrar al repartiment d'escons.
• T'abstens; és a dir, al darrer moment; en lloc d'avançar cap a l'urna i omplir-la amb un contingut, gires cua i te'n vas del col·legi electoral. L'efecte és idèntic a que haguessis emès un vot nul; no hi ha cap diferència pràctica. La candidatura ABC segueix tenint 3.000/100.000 = 3% del vot vàlid i pot entrar al repartiment d'escons.

Fukushima: Vuit mesos d'accident nuclear

Mapa d'àrees contaminades al voltant de la planta (22 de març - 3 d'abril). Font: Wikipedia.

Gairebé vuit mesos després del fatídic 11 de març, continua la intensa feina per resoldre l'accident nuclear de Fukushima.

Els plans de l'operadora TEPCO són d'arribar a la situació d'"aturada en fred" el gener del 2012. L'aturada en fred es defineix per part de TEPCO i l'agencia d'emergències nuclears com:

1. Baixar la temperatura de l'aigua de refrigeració a menys de 100 graus Celsius, mentre es redueix la pressió dins del vas del reactor a la mateixa que la pressió de l'aire exterior, és a dir 1 atmosfera (atm), i
2. Posar sota control l'alliberament de materials radioactius de vas de contenció primària, i reduir l'exposició pública a la radiació deguda a l'alliberament addicional de materials radioactius (l'objectiu és que no excedeixi d'1 mSv / any en els límits de la planta).

La IAEA (Agència Internacional de l'Energia Atòmica) va publicar el seu primer informe sobre les causes al mes de juny. És destacable la part de les seves conclusions que diu: "El perill de tsunami per a diversos llocs es va subestimar. ... La defensa en profunditat, els requisits de separació física, la diversitat i la redundància s'han d'aplicar per als esdeveniments extrems externs, en particular aquelles que tenen repercussions en mode comú, com ara inundacions extremes." "Mode comú" (diu el MIT NSE sobre aquestes conclusions) "es refereix al fet que un incident (per exemple, el tsunami) pot desactivar molts sistemes de seguretat a la vegada. Les centrals nuclears hauran de ser reanalitzades per assegurar que, dins del que és raonable, un sol incident o una cadena d'esdeveniments no puguin desactivar prou sistemes de seguretat com per causar una disfunció greu."

La IAEA continua fent actualitzacions sobre l'accident malgrat que amb una certa discontinuïtat. En els darrers dies la notícia d'una fissió nuclear detectada al reactor 2 ha arribat als mitjans de comunicació de masses internacionals. La IAEA en dóna la següent informació tècnica (vegeu també l'informe en PDF) a dia 2 de novembre: "L'1 de novembre, TEPCO detectà la possible presència de xenó-133 i xenó-135 en mostres dels gasos de l'interior del vas de contenció primària (PCV) de Fukushima Daiichi Unitat 2. La presència d'aquests radionúclids de curta vida indica que alguna de fissió nuclear pot haver ocorregut recentment. TEPCO informa que no hi ha augments en els nivells de radiació han estat observats. D'acord amb TEPCO "encara que una reacció de fissió es suposa que és en curs, la seva escala és molt petita i el reactor es troba en una condició estable en el seu conjunt." Dos dies més tard, però, les autoritats japoneses conclouen que no hi ha hagut fissió per criticalitat, sinó fissió espontània, una forma de caiguda radioactiva característica dels isòtops més pesats, que es produeix a tots els reactors, i que no implica reaccions en cadena.

Una altra font interessant d'informació és el NIRS (Nuclear Informacion and Resource Service), un grup nord-americà molt crític amb la nuclearització del món. El 29 de setembre informaven: "Queda algun temps abans de la parada freda dels reactors pugui ser proclamada. I mentrestant, les emissions de radiació continuen, encara que es s'informa que suposen una petita fracció del que eren abans. Ara estan en l'ordre d'un milió de Bq / hora (a diferència d'un milió de milions / hora fa uns mesos, i milers de vegades més al març). Tot i així, cal fer un advertiment: (...) Tepco ha admès que no sap realment la quantitat de radiació que s'emet - tan sols n'està fent una estimació."

El JAIF (Japan Atomic Industrial Forum) és un altre organisme, en aquest cas pronuclear igual que la IAEA, que ve publicant informes actualitzats (i una secció especial dedicada a l'accident de Fukushima i a la situació de la resta de centrals nuclears després del tsunami). La quantitat d'informació és difícil de digerir. Tant d'aquesta font com de diverses altres ens arriben notícies de deteccions preocupants de materials contaminats radioactivament; per exemple, la notícia reproduïda tot seguit planteja dubtes sobre l'efectivitat dels controls que s'estan fent per evitar una contaminació radioactiva addicional del medi.

"Aigües residuals abocades a la badia de Tòquio a partir d'una planta de ciment s'ha trobat que contenen cesi radioactiu en nivells molt més alts que el límit establert pel govern per ser abocat. La planta a la prefectura de Chiba, a l'est de Tòquio, utilitza la cendra dels incineradors en la prefectura per produir ciment. El govern de Chiba, diu l'operador de la planta, ha comprovat abocament d'aigües residuals de la planta en la Badia de Tòquio, una vegada al setembre i una altra a l'octubre. Es va trobar el cesi radioactiu en nivells de 1.103 becquerelios per quilogram, i 1054 bequerelis per quilogram, respectivament. Els nivells són de 14 a 15 vegades més grans que el límit establert per la Comissió de Seguretat Nuclear del país. L'aigua s'havia utilitzat per netejar els filtres que eliminen els materials tòxics de les cendres. L'operador va aturar la descàrrega de les aigües residuals de dimecres. El govern de la prefectura ha llançat una indevestigació de l'aigua de mar de la badia de Tòquio, prop de la planta. Dimecres, novembre 2, 2011 22:08 0900 (JST)"

Relativament més fàcil d'abastar és la informació acumulativa, i aquest és el cas del resum que el JAIF ha fet de les principals conseqüències ambientals de l'accident fins ara. Inclou explicacions força detallades de l'impacte acumulat al llarg del temps, així com gràfiques explicatives a les pàgines 4 i 5. A Wikipedia s'està fent un valuós treball col·lectiu sobre aquest mateix tema.

Cal destacar, d'entre totes les conseqüències, l'evaquació de la població. A part del radi d'evaquació total de 20 quilòmetres al voltant de la central, s'ha definit una anomenada "zona d'evaquació deliberada" en direcció nord-oest que arriba fins a uns 40 quilòmetres, incloent la vila d'Iitate. Els 6.858 habitants d'Iitate la van abandonar a petició del govern, excepte uns 120 majoritàriament ancians que quedaven a l'agost. És aviat per saber la zona detallada que quedarà deserta per sempre, però estem parlant d'una àmplia regió que ha passat de ser habitable a inhabitable durant un molt llarg període.

També segons el JAIF, "TEPCO ha estat examinant l'exposició a la radiació d'al voltant de 14.800 treballadors que treballaven en la Central Nuclear de Fukushima Dai-ichi. El resultat parcial d'aquest examen a 30 de setembre és el següent. 99 treballadors van rebre més de 100mSv. (100-150mSv: 77 treballadors; 150-200mSv: 14 treballadors; 200-250mSv: 2 treballadors; Més de 250mSv: 6 treballadors). Les dosis d'exposició definitiva dels 6 treballadors que van rebre més de 250mSv (el límit establert per a aquesta situació d'emergència) van de 309 a 678mSv. Es considera que per sobre de 250 mSv rebuts en un dia, els símptomes causats per la radiació rebuda són ja observables.

Si bé hi ha hagut morts indirectament causades per l'accident nuclear (principalment persones que tenien una salut feble i lamentablement van resultar mortes durant l'evaquació urgent d'hospitals de la zona, la qual fou motivada per l'emergència nuclear), no s'ha produït cap mort per radiació ni per l'accident nuclear en si mateix (s'ha determinat que dos treballadors van morir per l'impacte del tsunami, no per l'accident nuclear desencadenat a conseqüència d'aquest).

Els experts no es posen d'acord en les seves estimacions de víctimes futures per malalties causades per l'exposició a la radiació, les quals oscil·len entre que no hi hagi evidència estadísticament detectable, 100, o 1.000 (sobre això vegeu la secció Accident rating de l'article de Wikipedia).

Com a conclusió, l'accident està en la seva fase de control, amb la previsió que la seva fase crítica pugui ser tancada a principis del 2012; una zona encara per confirmar restarà totalment inhabitable; i és aviat per quantificar l'efecte de l'accident en el medi natural i en la salut de les persones.

El greu accident no ha arribat a tenir conseqüències tan catastròfiques com podria haver passat si qualsevol impediment greu hagués fet impossibles les àrdues (i costosíssimes) tasques de control i futura extinció de l'accident.

Actualització (5 de novembre del 2011): Els informes del NIRS són un compendi de dades entre preocupants i un punt surrealistes. El del dia 5 de novembre informa que s'ha detectat contaminació radioactiva en mostres d'orina de 104 nens de Fukushima (d'entre 1.500 analitzades); que s'han servit bolets contaminats amb cesi radioactiu a 800 persones, entre març i octubre (els bolets van ser cultivats a Yokohama, a 250 quilòmetres de Fukushima, i es creu que l'origen de la contaminació radiactiva és probablement l'accident nuclear); i que Japó ha ofert cooperació tècnica en la construcció d'una planta nuclear a Turquia, basada en les lliçons apreses de l'accident nuclear de Fukushima.