Sedaiós


30 d'abril del 2009. Havíem quedat per anar a un altre concert, però algú no podia arribar-hi perquè era massa d'hora i vam canviar-lo, a suggeriment d'un amic, per un que començava a les deu de la nit: Sedaiós a l'Heliogàbal, al barri de Gràcia. Vam ser només l'amic i jo. Plovia.

Uns minuts abans de les deu de la nit vam entrar a l'Heliogàbal. Cap dels dos no coneixíem els Sedaiós. El grup estava de presentació del seu primer disc "Resolen problemes" (Gandula, 2009). El dia abans havien fet doble cartell amb Fred i Son, i aquell dia els precedia un duo anomenat Senderos.

La sala, molt petita, es va omplir. En un moment donat un noi que estava davant meu es va apartar i em va dir que em posés jo en el seu lloc, tot afegint: "Són amics meus, jo ja els vaig veure ahir".

El concert em va encantar. Em va sorprendre la frescor i l'alegria que transmetien cançons com "Bam bam", "Perdo el cap" o "Els vells". Hi havia una altra secció de cançons amb la lletra en francès, algunes més lentes i dolces com "Réveiller avec toi" o "Ingrid & Humphrey" i una de més ràpida, "Elena", dedicada a la saxofonista del grup. Va ser una nit memorable, i un fantàstic descobriment el de Sedaiós.

Van venir més concerts: al bar Fantástico, al Clap de Mataró, a Sidecar... i noves cançons per a un segon disc que no va arribar a fer-se realitat.

El juny del 2010 la discogràfia Gandula va anunciar al seu blog la separació del grup: "Se'ns fa petit el cor en anunciar que Sedaiós, la raó per la qual un dia vam decidir muntar aquesta discogràfica, s'han separat. Darrera deixen un únic disc, "Resoldre Problemes", un parell de cançons per a nens editades recentment al disc Minimúsica "Els Aliments" (Sones, 2010) i el record dels seus concerts. Podeu trobar els seus components en disc o en directe a Nisei, Aias, Be Brave Benjamin o Fred i Son. Els concerts que tenien previstos pels propers mesos, incloent el del PopArb 2010, han estat cancel·lats."

Al cotxe, de camí cap a la feina, he tornat a escoltar "Resolen problemes". És un disc fantàstic, ara ho dic des de la distància del temps que, efectivament, ha passat ràpid. Però "Bam Bam", "Ingrid & Humphrey", "Reveiller avec toi", "Perdo el cap" i totes les altres m'acompanyen en el camí. No cal pensar en el que hauria pogut ser, si tenim "Resolen problemes" per guardar per sempre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"La sociedad del espectáculo" (Guy Debord, 1967)

FM Uruma