Ves al contingut principal

Micos fluorescents

Micos fluorescents miren estalactites.
Només ens guia el tacte aquesta nit.
Et sento capbussant-te dins la cova,
et busco la pell molla, l'alè trist.

On aniràs? Seguiràs els micos?
Dic equilibrista
a la barana dels teus dits.

[Enllaç A la barana dels teus dits, una iniciativa de Jesús M. Tibau.]

Comentaris

Jesús M. Tibau ha dit…
moltíssimes gràcie per participar. No coneixia el teu blog, i axiò em servirà per a incloure't als meus enllaços
Daniel Daranas ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Daniel Daranas ha dit…
encantat Jesús. jo tampoc el teu, li dóno també les gràcies al nàufrag de la "A" per la descoberta. Salut!
Daniel Daranas ha dit…
Vaig publicar el poema massa ràpid. A vegades és millor esperar uns dies i anar-te'l dient a tu mateix abans de publicar-lo, perquè a vegades hi ha versos que volen canviar. Ja l'he editat un parell de vegades, per sort el blog és meu i hi faig el que vull; llàstima que els meus 4 subscriptors de Google Reader ja l'hauran llegit en la primera versió, però en fi, internet és així :)
P-CFACSBC2V ha dit…
He arribat una mica tard i pel que veig la versió d'ara deu ser la definitiva. Millor, perquè m'encanta ja només en començar!

Sembla estrany que les paraules d'en Tibau donin joc per a estils tan diferents!
Daniel Daranas ha dit…
Moltes gràcies P-CFACSBC2V. Sí, de moment em sembla que el poema es queda així :) La veritat és que m'ha semblat una idea genial, molt curiosa, d'en Tibau. Vaig obrir tots els trenta i escaig (en aquell moment) enllaços dels participants i el teu és el que més em va cridar l'atenció, em sembla molt expressiu. Malgrat que el comentari que et vaig deixar va ser una mica lacònic, jeje, es nota el cansament després d'haver llegit tant :) Salut!
Jesús M. Tibau ha dit…
Passat el termini per a participar al petit premi que he organitzat de A la barana dels teus dits, han estat 53 els poemes escrits. Estic molt content i agraït a tothom.
http://jmtibau.blogspot.com/2009/05/premi-la-barana-dels-teus-dits.html

Al post on recullo els enllaços he afegit dos digits davant de cada nom. Faré el sorteig de la següent manera. Guanyarà un exemplar dedicat de A la barana dels teus dits qui tingui la terminació del número de l'ONCE d'avui. Si no coincideix amb ningú, llavors tindrñé en compte les dues primers xifres. I si continua sense coincidir, farem el mateix amb el número de demà.

Algú ha plantejat en un comentar la possibilitat de fer un llibre recollint aquests 53 poemes. No em sembla malament, si algun editor està disposat (difícil), i si tothom està interessat. Jo crec que el millor seria cedir els drets d'autor per a alguna ONG. Què en penseu? Si poseu un comentari al mateix post, tothom llegirà les opinions de la resta.

Una abraçada i moltíssimes gràcies de nou. Sou fantàstics i fantàstiques!!!
P-CFACSBC2V ha dit…
Ara que ja ha sortit el llibre (gran iniciativa!), veig un bon poema a la pàgina 42.
Daniel Daranas ha dit…
Moltes gràcies de nou, cosmonauta P-CFACSBC2V. Jo estic atrapat a la pàgina 15.
Daniel... jo em quedo amb el teu primer vers... de fet m'has deixat hipnotitzada i no puc seguir passant fulls fins la meva barana dels seus dits.
Daniel Daranas ha dit…
Moltes gràcies, Alegria! Comentaris com el teu em donen la motivació per continuar escrivint.

Entrades populars d'aquest blog

"Obres púbiques" (Manuel de Pedrolo, 1991)

A part de materials d'altres gèneres, dues són les novel·les de Manuel de Pedrolo que es van publicar pòstumament: Obres púbiques i Tants interlocutors a Bassera.

Escrita originalment el 1971, Obres púbiques no va poder ser publicada en el seu temps, perquè es tracta d'una novel·la pornogràfica. No estem davant d'una història mediocre amanida amb escenes de sexe per animar el lector, sinó d'una estructura narrativa sorprenent, dissenyada en un primer nivell per estar completament al servei dels actes sexuals que en són els amos absoluts; però tenyida amb pinzellades de crítica sociològica, de tristor per un món que no pot romandre, i de la mala bava contra l'ordre establert que és marca de la casa Pedrolo.

He escrit a vegades que hi ha obres que m'han ajudat a dibuixar el paisatge de la llunyana Amèrica: la Lolita de la fugida, les pel·lícules de Hal Hartley o recentment la New Orleans d'A Love Song For Bobby Long. La comunitat nord-americana que retrata Manu…

Les illes de Venècia

Després de la meva segona estada a Venècia he completat l'article sobre aquesta ciutat, però m'ha quedat molt llarg. Per això he decidit separar-lo en dos: un dedicat a l'illa central de Venècia, i l'altre, aquest que estàs llegint (o preguntant-te per què hauries de llegir), dedicat a les seves illes.

LES ILLES DEL SUD

Diverses illes estan a molt poca distància en vaporetto del nucli central de Venècia. S'hi pot accedir fàcilment des dels Záttere de Dorsoduro, en el cas de La Giudecca i San Giorgio Maggiore; o des de San Zaccaria, una parada de vaporetto propera a Piazza San Marco.

1. La Giudecca. No ho diguis a gaire gent, però La Giudecca, una illa allargada separada de Dorsoduro només per l'ample canal que porta el seu nom, és un dels llocs on millor es conserva l'aire del poble venecià. La història de l'illa a la primera meitat del segle XX és marcada per l'activitat industrial, però després de la Segona Guerra Mundial aquesta activitat es va anar…

"La sociedad del espectáculo" (Guy Debord, 1967)

"La société du spectacle", Guy Debord, Éditions Buchet-Cassel, París (França), 1967. Edició en espanyol: "La sociedad del espectáculo", Ediciones La Marca, Buenos Aires (Argentina), 1995.

El passat dia 30 de novembre va fer 20 anys de la mort de Guy Debord. Amb motiu d'aquesta efemèride avui comento la seva obra principal, "La societat de l'espectacle".

"La societat de l'espectacle" (1967), de Guy Debord, és una de les obres de crítica social més significativa del segle XX, i un text precís en la seva anàlisi teòrica de la societat de l'espectacle, encara més en els nostres dies que quan va ser publicada.

Debord parteix de la crítica marxiana de la mercaderia per analitzar el domini d'aquesta en les relacions socials al món modern, en el qual la tecnologia ha fet evolucionar el mode de producció capitalista. En ell s'ha generat una acumulació tal de mercaderia que aquesta s'ha transformat en imatge. Empesa per la seva…