Passa al contingut principal

Micos fluorescents

Micos fluorescents miren estalactites.
Només ens guia el tacte aquesta nit.
Et sento capbussant-te dins la cova,
et busco la pell molla, l'alè trist.

On aniràs? Seguiràs els micos?
Dic equilibrista
a la barana dels teus dits.

[Enllaç A la barana dels teus dits, una iniciativa de Jesús M. Tibau.]

Comentaris

Jesús M. Tibau ha dit…
moltíssimes gràcie per participar. No coneixia el teu blog, i axiò em servirà per a incloure't als meus enllaços
Daniel Daranas ha dit…
L'autor ha suprimit aquest comentari.
Daniel Daranas ha dit…
encantat Jesús. jo tampoc el teu, li dóno també les gràcies al nàufrag de la "A" per la descoberta. Salut!
Daniel Daranas ha dit…
Vaig publicar el poema massa ràpid. A vegades és millor esperar uns dies i anar-te'l dient a tu mateix abans de publicar-lo, perquè a vegades hi ha versos que volen canviar. Ja l'he editat un parell de vegades, per sort el blog és meu i hi faig el que vull; llàstima que els meus 4 subscriptors de Google Reader ja l'hauran llegit en la primera versió, però en fi, internet és així :)
JJMiracle ha dit…
He arribat una mica tard i pel que veig la versió d'ara deu ser la definitiva. Millor, perquè m'encanta ja només en començar!

Sembla estrany que les paraules d'en Tibau donin joc per a estils tan diferents!
Daniel Daranas ha dit…
Moltes gràcies P-CFACSBC2V. Sí, de moment em sembla que el poema es queda així :) La veritat és que m'ha semblat una idea genial, molt curiosa, d'en Tibau. Vaig obrir tots els trenta i escaig (en aquell moment) enllaços dels participants i el teu és el que més em va cridar l'atenció, em sembla molt expressiu. Malgrat que el comentari que et vaig deixar va ser una mica lacònic, jeje, es nota el cansament després d'haver llegit tant :) Salut!
Jesús M. Tibau ha dit…
Passat el termini per a participar al petit premi que he organitzat de A la barana dels teus dits, han estat 53 els poemes escrits. Estic molt content i agraït a tothom.
http://jmtibau.blogspot.com/2009/05/premi-la-barana-dels-teus-dits.html

Al post on recullo els enllaços he afegit dos digits davant de cada nom. Faré el sorteig de la següent manera. Guanyarà un exemplar dedicat de A la barana dels teus dits qui tingui la terminació del número de l'ONCE d'avui. Si no coincideix amb ningú, llavors tindrñé en compte les dues primers xifres. I si continua sense coincidir, farem el mateix amb el número de demà.

Algú ha plantejat en un comentar la possibilitat de fer un llibre recollint aquests 53 poemes. No em sembla malament, si algun editor està disposat (difícil), i si tothom està interessat. Jo crec que el millor seria cedir els drets d'autor per a alguna ONG. Què en penseu? Si poseu un comentari al mateix post, tothom llegirà les opinions de la resta.

Una abraçada i moltíssimes gràcies de nou. Sou fantàstics i fantàstiques!!!
JJMiracle ha dit…
Ara que ja ha sortit el llibre (gran iniciativa!), veig un bon poema a la pàgina 42.
Daniel Daranas ha dit…
Moltes gràcies de nou, cosmonauta P-CFACSBC2V. Jo estic atrapat a la pàgina 15.
Daniel... jo em quedo amb el teu primer vers... de fet m'has deixat hipnotitzada i no puc seguir passant fulls fins la meva barana dels seus dits.
Daniel Daranas ha dit…
Moltes gràcies, Alegria! Comentaris com el teu em donen la motivació per continuar escrivint.

Entrades populars d'aquest blog

"Philémon: Le train où vont les choses..." (Fred, 2013)

L'any 1972 Fred va publicar el primer àlbum de la seva mítica sèrie de còmic Philémon, amb el títol de Le naufragé du "A" . El quinzè, Le Diable du peintre , va aparèixer el 1987. Una de les sèries més importants de la història del còmic quedava interrompuda així. (La sèrie va ser publicada en català a la revista Cavall Fort, amb el nom del protagonista traduït com a Filalici. Vegeu Philémon i el nàufrag de la "A" , escrit del 29 de desembre del 2008 en aquest blog.) En escriure sobre la sèrie Philémon el risc és sempre de quedar-se curt. Dir que són uns còmics excel·lents, plens d'imaginació i llibertat creativa; que el surrealisme i la ciència-ficció poques vegades s'han enllaçat tan bé amb la quotidianitat; que no només ens expliquen una història sinó que ens ensenyen a imaginar més i millor... Tot això és cert, però no fa justícia a la importància que va tenir per a mi navegar per aquelles pàgines. "Hi ha viatges que no s'acaben mai&

Nova Hudson, la ciutat ideal

Pels voltants del 1985 a l'escola ens van posar de deures fer un treball de Ciències Socials: "la ciutat ideal". Ens havíem d'inventar una ciutat ideal. Havíem d'escollir un lloc al mapa on situar-la, decidir-ne el nom, l'estructura i el funcionament. Vam formar un grup de sis companys i vam posar-nos a la feina a casa d'un d'ells. El primer era decidir on posar la ciutat. Mirant el mapamundi ens va fer gràcia la Badia de Hudson. En cap moment no ens vam informar de què hi havia realment a la badia de Hudson, però en no veure marcada cap ciutat vam considerar que hi havia espai per a la nostra. La ciutat ideal ja tenia ubicació. Tot seguit calia buscar-li un nom. No ens va costar gaire: li vam dir Nova Hudson. Així que el títol del nostre treball va ser "Nova Hudson, ciutat ideal". La tercera decisió fou l'estructura urbanística de la ciutat. A classe ens havien donat diferents estructures. D'entre elles, la que més atractiva en

"La sociedad del espectáculo" (Guy Debord, 1967)

"La société du spectacle", Guy Debord, Éditions Buchet-Cassel, París (França), 1967. Edició en espanyol: "La sociedad del espectáculo", Ediciones La Marca, Buenos Aires (Argentina), 1995. El passat dia 30 de novembre va fer 20 anys de la mort de Guy Debord. Amb motiu d'aquesta efemèride avui comento la seva obra principal, "La societat de l'espectacle". "La societat de l'espectacle" (1967), de Guy Debord, és una de les obres de crítica social més significativa del segle XX, i un text precís en la seva anàlisi teòrica de la societat de l'espectacle, encara més en els nostres dies que quan va ser publicada. Debord parteix de la crítica marxiana de la mercaderia per analitzar el domini d'aquesta en les relacions socials al món modern, en el qual la tecnologia ha fet evolucionar el mode de producció capitalista. En ell s'ha generat una acumulació tal de mercaderia que aquesta s'ha transformat en imatge. Empesa per la