Passa al contingut principal

Micos fluorescents

Micos fluorescents miren estalactites.
Només ens guia el tacte aquesta nit.
Et sento capbussant-te dins la cova,
et busco la pell molla, l'alè trist.

On aniràs? Seguiràs els micos?
Dic equilibrista
a la barana dels teus dits.

[Enllaç A la barana dels teus dits, una iniciativa de Jesús M. Tibau.]

Comentaris

Jesús M. Tibau ha dit…
moltíssimes gràcie per participar. No coneixia el teu blog, i axiò em servirà per a incloure't als meus enllaços
Daniel Daranas ha dit…
L'autor ha suprimit aquest comentari.
Daniel Daranas ha dit…
encantat Jesús. jo tampoc el teu, li dóno també les gràcies al nàufrag de la "A" per la descoberta. Salut!
Daniel Daranas ha dit…
Vaig publicar el poema massa ràpid. A vegades és millor esperar uns dies i anar-te'l dient a tu mateix abans de publicar-lo, perquè a vegades hi ha versos que volen canviar. Ja l'he editat un parell de vegades, per sort el blog és meu i hi faig el que vull; llàstima que els meus 4 subscriptors de Google Reader ja l'hauran llegit en la primera versió, però en fi, internet és així :)
JJMiracle ha dit…
He arribat una mica tard i pel que veig la versió d'ara deu ser la definitiva. Millor, perquè m'encanta ja només en començar!

Sembla estrany que les paraules d'en Tibau donin joc per a estils tan diferents!
Daniel Daranas ha dit…
Moltes gràcies P-CFACSBC2V. Sí, de moment em sembla que el poema es queda així :) La veritat és que m'ha semblat una idea genial, molt curiosa, d'en Tibau. Vaig obrir tots els trenta i escaig (en aquell moment) enllaços dels participants i el teu és el que més em va cridar l'atenció, em sembla molt expressiu. Malgrat que el comentari que et vaig deixar va ser una mica lacònic, jeje, es nota el cansament després d'haver llegit tant :) Salut!
Jesús M. Tibau ha dit…
Passat el termini per a participar al petit premi que he organitzat de A la barana dels teus dits, han estat 53 els poemes escrits. Estic molt content i agraït a tothom.
http://jmtibau.blogspot.com/2009/05/premi-la-barana-dels-teus-dits.html

Al post on recullo els enllaços he afegit dos digits davant de cada nom. Faré el sorteig de la següent manera. Guanyarà un exemplar dedicat de A la barana dels teus dits qui tingui la terminació del número de l'ONCE d'avui. Si no coincideix amb ningú, llavors tindrñé en compte les dues primers xifres. I si continua sense coincidir, farem el mateix amb el número de demà.

Algú ha plantejat en un comentar la possibilitat de fer un llibre recollint aquests 53 poemes. No em sembla malament, si algun editor està disposat (difícil), i si tothom està interessat. Jo crec que el millor seria cedir els drets d'autor per a alguna ONG. Què en penseu? Si poseu un comentari al mateix post, tothom llegirà les opinions de la resta.

Una abraçada i moltíssimes gràcies de nou. Sou fantàstics i fantàstiques!!!
JJMiracle ha dit…
Ara que ja ha sortit el llibre (gran iniciativa!), veig un bon poema a la pàgina 42.
Daniel Daranas ha dit…
Moltes gràcies de nou, cosmonauta P-CFACSBC2V. Jo estic atrapat a la pàgina 15.
Daniel... jo em quedo amb el teu primer vers... de fet m'has deixat hipnotitzada i no puc seguir passant fulls fins la meva barana dels seus dits.
Daniel Daranas ha dit…
Moltes gràcies, Alegria! Comentaris com el teu em donen la motivació per continuar escrivint.

Entrades populars d'aquest blog

"Catastrofismo, administración del desastre y sumisión sostenible" (René Riesel y Jaime Semprun, 2011)

Publicado originalmente el 28 de octubre de 2013 en el blog Surca la tierra.





Jaime Semprun y René Riesel, Catastrofismo,administración del desastre y sumisión sostenible, Pepitas de calabaza, Logroño, 2011.

"Al acabar de arruinar todas las bases materiales, y no solamente materiales, en que se apoyaba, la sociedad industrial crea tales condiciones de inseguridad, de precariedad generalizada, que sólo un aumento de la organización, es decir, del sometimiento a la máquina social, puede hacer pasar este agregado de aterradoras incertidumbres por un mundo habitable".
La propaganda que es fa sobre la destrucció del planeta que s'està produint en les últimes dècades posa les bases d'una nova volta de rosca en els mecanismes de dominació. La mateixa societat industrial que causa les destrosses en difon abundant informació científica, alhora que presenta els seus nous mecanismes de regulació com un remei que permet continuar amb l'espiral de producció i consum de mercade…

Fotografiant somnis

Caminava pel centre de la ciutat i volia comprar una barra de pa. Al forn més proper ja no en quedava, i vaig baixar fins a una gran plaça on hi havia diferents parades. En una d’elles vaig demanar una barra de pa, però la dependenta no m’entenia bé. “Pa! Pa!”, vaig insistir. Ella em va donar una resposta incoherent i vaig decidir anar-me’n, disgustat per aquella incomprensió. Per un carrer de més avall hi havia diversos restaurants a l’aire lliure, amb les taules repartides en grans terrasses d’ambient informal. Gent dinant i prenent alguna cosa. Vaig caminar ràpid per aquesta zona i en passar-la vaig tornar a pujar, dibuixant en el meu recorregut el tercer vèrtex d’un quadrat imaginari.

Aleshores va passar quelcom inusual. Vaig aturar les meves passes i vaig mirar a la meva dreta. Davant meu s’obria un ample canal, solcat per barques i vaixells. La llum del sol donava a l’aigua un blau brillant. A banda i banda del canal s’hi alçaven elegants edificis.



D’alguna manera vaig adonar-me…