Micos fluorescents

-
Micos fluorescents miren estalactites.
Només ens guia el tacte aquesta nit.
Et sento capbussant-te dins la cova,
et busco la pell molla, l'alè trist.

On aniràs? Seguiràs els micos?
Dic equilibrista
a la barana dels teus dits.

[Enllaç A la barana dels teus dits, una iniciativa de Jesús M. Tibau.]

Comentaris

Jesús M. Tibau ha dit…
moltíssimes gràcie per participar. No coneixia el teu blog, i axiò em servirà per a incloure't als meus enllaços
3 de juny del 2009, a les 23:22
Daniel Daranas ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
3 de juny del 2009, a les 23:27
Daniel Daranas ha dit…
encantat Jesús. jo tampoc el teu, li dóno també les gràcies al nàufrag de la "A" per la descoberta. Salut!
3 de juny del 2009, a les 23:27
Daniel Daranas ha dit…
Vaig publicar el poema massa ràpid. A vegades és millor esperar uns dies i anar-te'l dient a tu mateix abans de publicar-lo, perquè a vegades hi ha versos que volen canviar. Ja l'he editat un parell de vegades, per sort el blog és meu i hi faig el que vull; llàstima que els meus 4 subscriptors de Google Reader ja l'hauran llegit en la primera versió, però en fi, internet és així :)
7 de juny del 2009, a les 13:06
JJMiracle ha dit…
He arribat una mica tard i pel que veig la versió d'ara deu ser la definitiva. Millor, perquè m'encanta ja només en començar!

Sembla estrany que les paraules d'en Tibau donin joc per a estils tan diferents!
9 de juny del 2009, a les 23:10
Daniel Daranas ha dit…
Moltes gràcies P-CFACSBC2V. Sí, de moment em sembla que el poema es queda així :) La veritat és que m'ha semblat una idea genial, molt curiosa, d'en Tibau. Vaig obrir tots els trenta i escaig (en aquell moment) enllaços dels participants i el teu és el que més em va cridar l'atenció, em sembla molt expressiu. Malgrat que el comentari que et vaig deixar va ser una mica lacònic, jeje, es nota el cansament després d'haver llegit tant :) Salut!
9 de juny del 2009, a les 23:36
Jesús M. Tibau ha dit…
Passat el termini per a participar al petit premi que he organitzat de A la barana dels teus dits, han estat 53 els poemes escrits. Estic molt content i agraït a tothom.
http://jmtibau.blogspot.com/2009/05/premi-la-barana-dels-teus-dits.html

Al post on recullo els enllaços he afegit dos digits davant de cada nom. Faré el sorteig de la següent manera. Guanyarà un exemplar dedicat de A la barana dels teus dits qui tingui la terminació del número de l'ONCE d'avui. Si no coincideix amb ningú, llavors tindrñé en compte les dues primers xifres. I si continua sense coincidir, farem el mateix amb el número de demà.

Algú ha plantejat en un comentar la possibilitat de fer un llibre recollint aquests 53 poemes. No em sembla malament, si algun editor està disposat (difícil), i si tothom està interessat. Jo crec que el millor seria cedir els drets d'autor per a alguna ONG. Què en penseu? Si poseu un comentari al mateix post, tothom llegirà les opinions de la resta.

Una abraçada i moltíssimes gràcies de nou. Sou fantàstics i fantàstiques!!!
17 de juny del 2009, a les 12:33
JJMiracle ha dit…
Ara que ja ha sortit el llibre (gran iniciativa!), veig un bon poema a la pàgina 42.
10 d’agost del 2009, a les 22:35
Daniel Daranas ha dit…
Moltes gràcies de nou, cosmonauta P-CFACSBC2V. Jo estic atrapat a la pàgina 15.
10 d’agost del 2009, a les 22:51
Alegria De La Huerta ha dit…
Daniel... jo em quedo amb el teu primer vers... de fet m'has deixat hipnotitzada i no puc seguir passant fulls fins la meva barana dels seus dits.
12 d’agost del 2009, a les 0:58
Daniel Daranas ha dit…
Moltes gràcies, Alegria! Comentaris com el teu em donen la motivació per continuar escrivint.
14 d’agost del 2009, a les 13:18
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Venècia

-
Imatge
Aquest escrit resumeix alguns dels indrets que em semblen més interessants per explorar i conèixer Venècia, la ciutat de la llacuna. SAN MARCO El barri més cèntric, turístic, car i concorregut de Venècia. No és l'ideal per passar-hi una estona relaxada, però és una part absolutament fonamental de la ciutat i, no cal dir-ho, és impensable visitar-la sense passar-hi. Tingues en compte que té bastant més que les artèries de comunicació (Rialto-Piazza i Piazza-Accademia), explora'l, i hi trobaràs coses interessants. 1. Piazza San Marco. L'espai públic més elegant de Venècia i el cor de la seva vida social. La seva geometria, la llum del matí i la serenitat i la calma que hi regnen quan cau la nit formen imatges inoblidables, que et queden adherides a la retina, i que sempre tens ganes de tornar a assaborir. Cal veure-la a diferents hores del dia i encara millor, en temporada baixa. Amb "sort" als mesos d'hivern es podrà veure inundada, com moltes altres zones bai
Més informació

Ingmar Bergman i el nostre temps

-
Dilluns passat em vaig llevar amb la idea d'anar a veure, quan sortís del treball, La influencia (Pedro Aguilera, 2006). Una estona després, però, vaig veure la programació de la Filmoteca: a les 8 estava programat El silenci (Ingmar Bergman, 1963), una de les obres del mestre suec que encara no havia vist. Això, és clar, em va fer dubtar. Poc després vaig assabentar-me de la notícia que Ingmar Bergman havia mort a l'illa de Fårö (Suècia) on havia estat residint els darrers anys. Un dels més grans se n'anava. Vaig seguir dubtant fins que vaig agafar el cotxe, però finalment el cor i el desig d'honorar el mestre es van imposar i vaig decidir dirigir-me cap a l'Avinguda de Sarrià. La sala no era plena ni de bon tros, però tot i així l'assistència va ser prou bona per a un dilluns. Aplaudiments quan va aparèixer el nom de Bergman en pantalla. Aplaudiments, de nou, en acabar el film. El silenci és una obra enquadrada en la millor dècada de l'obra de
Més informació