Les boires matinals van i vénen, roses i blaus revelant horitzons inesperats, llunyanies subtils i profundes, anuncis ambigus de retorns torbadors que proclamen que no hi ha refugis, que tot el món és territori enemic. (Miquel de Palol, El Troiacord V. El combat amb l'àngel)
Home invisible
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
Badant, topo amb un home invisible.
"Perdona", diem quasi a la vegada.
L'home somriu i afegeix: "No t'havia vist."
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Comentaris
Anònim ha dit…
Sensacional poema! Podria formar part d'una selecció dels millors poemes breus que mai he llegit (ho dic molt sincerament) Guarda'l "como oro en paño" Forta abraçada! Joan Aran
Comentaris
Podria formar part d'una selecció dels millors poemes breus que mai he llegit (ho dic molt sincerament)
Guarda'l "como oro en paño"
Forta abraçada!
Joan Aran
saps..? no sé perquè.. però trobo que té un aire als contes o poemes curts de Pere Calders...