18 de febrer 2009

Home invisible

Badant, topo amb un home invisible.

"Perdona", diem quasi a la vegada.

L'home somriu i afegeix: "No t'havia vist."

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Sensacional poema!
Podria formar part d'una selecció dels millors poemes breus que mai he llegit (ho dic molt sincerament)
Guarda'l "como oro en paño"
Forta abraçada!
Joan Aran

Calitja ha dit...

m'encanta...!
saps..? no sé perquè.. però trobo que té un aire als contes o poemes curts de Pere Calders...