Home invisible
Badant, topo amb un home invisible.
"Perdona", diem quasi a la vegada.
L'home somriu i afegeix: "No t'havia vist."
Ingmar Bergman i el nostre temps
Dilluns passat em vaig llevar amb la idea d'anar a veure, quan sortís del treball, La influencia (Pedro Aguilera, 2006). Una estona després, però, vaig veure la programació de la Filmoteca: a les 8 estava programat El silenci (Ingmar Bergman, 1963), una de les obres del mestre suec que encara no havia vist. Això, és clar, em va fer dubtar. Poc després vaig assabentar-me de la notícia que Ingmar Bergman havia mort a l'illa de Fårö (Suècia) on havia estat residint els darrers anys. Un dels més grans se n'anava. Vaig seguir dubtant fins que vaig agafar el cotxe, però finalment el cor i el desig d'honorar el mestre es van imposar i vaig decidir dirigir-me cap a l'Avinguda de Sarrià. La sala no era plena ni de bon tros, però tot i així l'assistència va ser prou bona per a un dilluns. Aplaudiments quan va aparèixer el nom de Bergman en pantalla. Aplaudiments, de nou, en acabar el film. El silenci és una obra enquadrada en la millor dècada de l'obra de ...
Comentaris
Podria formar part d'una selecció dels millors poemes breus que mai he llegit (ho dic molt sincerament)
Guarda'l "como oro en paño"
Forta abraçada!
Joan Aran
saps..? no sé perquè.. però trobo que té un aire als contes o poemes curts de Pere Calders...