Home invisible

Badant, topo amb un home invisible.

"Perdona", diem quasi a la vegada.

L'home somriu i afegeix: "No t'havia vist."

Comentaris

Anònim ha dit…
Sensacional poema!
Podria formar part d'una selecció dels millors poemes breus que mai he llegit (ho dic molt sincerament)
Guarda'l "como oro en paño"
Forta abraçada!
Joan Aran
Calitja ha dit…
m'encanta...!
saps..? no sé perquè.. però trobo que té un aire als contes o poemes curts de Pere Calders...

Entrades populars d'aquest blog

"Obres púbiques" (Manuel de Pedrolo, 1991)

Les illes de Venècia

"La sociedad del espectáculo" (Guy Debord, 1967)