Passa al contingut principal

Insecte pal

insecte pal
no vol ser vist
a la jungla


Comentaris

gripaublau ha dit…
Deu ser per això que té forma de pal, oi? És clar que si creix una mica més potser haurem de començar a pensar en dir-li "insecte tronc"...
Daniel Daranas ha dit…
És un insecte pal gegant. Es confon amb les branques.

Entrades populars d'aquest blog

"Philémon: Le train où vont les choses..." (Fred, 2013)

L'any 1972 Fred va publicar el primer àlbum de la seva mítica sèrie de còmic Philémon, amb el títol de Le naufragé du "A". El quinzè, Le Diable du peintre, va aparèixer el 1987. Una de les sèries més importants de la història del còmic quedava interrompuda així. (La sèrie va ser publicada en català a la revista Cavall Fort, amb el nom del protagonista traduït com a Filalici. Vegeu Philémon i el nàufrag de la "A", escrit del 29 de desembre del 2008 en aquest blog.)

En escriure sobre la sèrie Philémon el risc és sempre de quedar-se curt. Dir que són uns còmics excel·lents, plens d'imaginació i llibertat creativa; que el surrealisme i la ciència-ficció poques vegades s'han enllaçat tan bé amb la quotidianitat; que no només ens expliquen una història sinó que ens ensenyen a imaginar més i millor... Tot això és cert, però no fa justícia a la importància que va tenir per a mi navegar per aquelles pàgines.

"Hi ha viatges que no s'acaben mai", fi…

"La sociedad del espectáculo" (Guy Debord, 1967)

"La société du spectacle", Guy Debord, Éditions Buchet-Cassel, París (França), 1967. Edició en espanyol: "La sociedad del espectáculo", Ediciones La Marca, Buenos Aires (Argentina), 1995.

El passat dia 30 de novembre va fer 20 anys de la mort de Guy Debord. Amb motiu d'aquesta efemèride avui comento la seva obra principal, "La societat de l'espectacle".

"La societat de l'espectacle" (1967), de Guy Debord, és una de les obres de crítica social més significativa del segle XX, i un text precís en la seva anàlisi teòrica de la societat de l'espectacle, encara més en els nostres dies que quan va ser publicada.

Debord parteix de la crítica marxiana de la mercaderia per analitzar el domini d'aquesta en les relacions socials al món modern, en el qual la tecnologia ha fet evolucionar el mode de producció capitalista. En ell s'ha generat una acumulació tal de mercaderia que aquesta s'ha transformat en imatge. Empesa per la seva…

Nova Hudson, la ciutat ideal

Pels voltants del 1985 a l'escola ens van posar de deures fer un treball de Ciències Socials: "la ciutat ideal". Ens havíem d'inventar una ciutat ideal. Havíem d'escollir un lloc al mapa on situar-la, decidir-ne el nom, l'estructura i el funcionament.

Vam formar un grup de sis companys i vam posar-nos a la feina a casa d'un d'ells. El primer era decidir on posar la ciutat. Mirant el mapamundi ens va fer gràcia la Badia de Hudson. En cap moment no ens vam informar de què hi havia realment a la badia de Hudson, però en no veure marcada cap ciutat vam considerar que hi havia espai per a la nostra. La ciutat ideal ja tenia ubicació.

Tot seguit calia buscar-li un nom. No ens va costar gaire: li vam dir Nova Hudson. Així que el títol del nostre treball va ser "Nova Hudson, ciutat ideal".

La tercera decisió fou l'estructura urbanística de la ciutat. A classe ens havien donat diferents estructures. D'entre elles, la que més atractiva ens va …