Passa al contingut principal

Provisionalitat estiuenca

El meu lloc web tradicional ha ressuscitat, però ara tinc problemes amb l'FTP. Això d'haver creat un blog gratuït com qualsevol persona normal està bé, però continuo pensant que l'organització de la informació em pot anar millor fer-la com fins ara, amb una web pròpia creada des de zero amb CityDesk, que no barallant-me amb les plantilles del blog. I l'ordenació cronològica no és la que més m'interessa. Ja veuré què faré. De totes maneres poc blog de fotografia podré fer si no milloro la meva connexió, i doncs de moment la cosa es queda així: Horitzons inesperats i imprevisibles. Ni jo sé com evolucionarà la cosa.

Comentaris

morganilla ha dit…
Et recomano que pujis les fotos aqui: http://www.flickr.com/
Son albums molt xulos i es poden enviar fotos directes al teu blog.
La meva pàgina: http://www.flickr.com/photos/morganilla/

Entrades populars d'aquest blog

"Catastrofismo, administración del desastre y sumisión sostenible" (René Riesel y Jaime Semprun, 2011)

Publicado originalmente el 28 de octubre de 2013 en el blog Surca la tierra.





Jaime Semprun y René Riesel, Catastrofismo,administración del desastre y sumisión sostenible, Pepitas de calabaza, Logroño, 2011.

"Al acabar de arruinar todas las bases materiales, y no solamente materiales, en que se apoyaba, la sociedad industrial crea tales condiciones de inseguridad, de precariedad generalizada, que sólo un aumento de la organización, es decir, del sometimiento a la máquina social, puede hacer pasar este agregado de aterradoras incertidumbres por un mundo habitable".
La propaganda que es fa sobre la destrucció del planeta que s'està produint en les últimes dècades posa les bases d'una nova volta de rosca en els mecanismes de dominació. La mateixa societat industrial que causa les destrosses en difon abundant informació científica, alhora que presenta els seus nous mecanismes de regulació com un remei que permet continuar amb l'espiral de producció i consum de mercade…

Fotografiant somnis

Caminava pel centre de la ciutat i volia comprar una barra de pa. Al forn més proper ja no en quedava, i vaig baixar fins a una gran plaça on hi havia diferents parades. En una d’elles vaig demanar una barra de pa, però la dependenta no m’entenia bé. “Pa! Pa!”, vaig insistir. Ella em va donar una resposta incoherent i vaig decidir anar-me’n, disgustat per aquella incomprensió. Per un carrer de més avall hi havia diversos restaurants a l’aire lliure, amb les taules repartides en grans terrasses d’ambient informal. Gent dinant i prenent alguna cosa. Vaig caminar ràpid per aquesta zona i en passar-la vaig tornar a pujar, dibuixant en el meu recorregut el tercer vèrtex d’un quadrat imaginari.

Aleshores va passar quelcom inusual. Vaig aturar les meves passes i vaig mirar a la meva dreta. Davant meu s’obria un ample canal, solcat per barques i vaixells. La llum del sol donava a l’aigua un blau brillant. A banda i banda del canal s’hi alçaven elegants edificis.



D’alguna manera vaig adonar-me…