22 de febrer 2007

"Un fred intens i fort que et sacseja l'ànima"

Breakdown

Hi ha dies que són tristos per un motiu. Per cada somni que neix a un racó de les teves nits hi ha un motiu d'aquests, esperant el seu moment. Hi ha dies que pots explicar per què les coses no van bé, i imaginar com podrien ser millors. Dies amb causa i conseqüència, amb reflexió i estratègia. Dies que formen part d'una història, la teva història.

I després hi ha dies com avui.

No pots explicar res, no ha passat res, no hi ha cap notícia. Passen i no saps ben bé per què. Tens la sensació que han tornat els dies negres, i en això mai no t'equivoques. Al cap d'una estona et sents una mica millor. Després, de sobte, pitjor. Més tard ja no saps ni com estàs.

Tristor sense èpica associada, sense versos ni tornada. Sense guitarres ni veus que diuen que és dilluns però que algun dia arribarà dissabte a la nit. Poca gent en parla, no volen dir res ni canvien res. Potser per això Kitsch i The Jesus And Mary Chain en fan cançons, d'aquests dies. Potser per això sense la seva música tot seria més difícil. Potser això m'empeny, ara, a escriure.

Kitsch - Himne trist

Sorpreses que et donen i males notícies
per esperar massa i desitjar el que desitges.
Tu no hi pots pas, per més que hi facis
el sac de la ficció és ple d'engrunes de somnis.
Desil·lusió, decepció i disgust
del món, la teva història i tu.
I un cert deix d'angoixa afegit a la recança.

Situacions imprevistes, mareig de continuar
i un fred intens i fort que et sacseja l'ànima.
Tu no hi pots pas, per més que hi facis
el sac de la ficció és ple d'engrunes de somnis.

Desil·lusió, decepció i disgust
del món, la teva història i tu.
I un cert deix d'angoixa afegit a la recança.