11 d’agost 2010

"No hi fa res si el comte-duc no va caure del cavall, a Tàrrega" (Manuel de Pedrolo, 1984)

"- Sembla un altre món -digué la Dula.

Ho era. No ens arribava cap remor que no fos animal o provocada per un hàlit de vent que movia les fulles o feia fregar l'un contra l'altre els tanys de les mates cremades per migdiades ardents i llargues, quan tot reposa més i tot que ara, camí de mitja nit, quan a la fi vam sentir, enllà de la clapa d'alzineres, al capdavall de tot de la fondalada que s'hi obria, el pas d'un tren, ràpid i monòton, darrera l'estrèpit del qual la quietud va créixer i l'aire, semblà, s'immobilitzava."

L'anhel de llibertat és present en tot allò que conec de l'obra de Manuel de Pedrolo. El trencament de les normes socialment establertes i la rebel·lió contra un poder opressor són un tret característic de molts dels seus personatges. El pensament lliure, que recel·la dels esquemes coneguts; una vida diferent, un altre món.

A "No hi fa res si el comte-duc no va caure del cavall, a Tàrrega" hi trobem tres joves la relació entre els quals no queda clara en un principi; el narrador en el primer bloc és un d'ells i s'hi refereix pels noms com si els coneguéssim de tota la vida. La senzilla història, que coneixerem explicada des de diferents moments i punts de vista parcials, sembla començar en un acte irreverent en una petita església de barri, que porta els joves a entrar en contacte amb una valuosa figura anomenada la Verge dels Llavis. A partir d'ella coneixerem altres personatges fora del comú, a cavall entre la terra dels morts i la dels vius.

Al nostre temps li agraden els arguments espectaculars, amb acció, perills i aventures. Però per a Pedrolo l'aventura és viure, fent el propi camí, sense pors ni renúncies. És el l'abandonament de la societat, en els marges, en la natura, on flueix la vida; així la descobrirem, escolant-se entre els rierols, basses, camins i arbredes que envolten una petita casa als afores de Tàrrega. Allà la veu narrativa trobarà un nou to, l'aire serà pur i es diran coses veritables. "En el món realment invertit, allò veritable és un moment d'allò fals." Els canvis de punt de vista poden ser entesos, doncs, com una forma de recerca, o com una invitació a canviar la nostra manera d'enfrontar-nos a la realitat.

En tancar les fulles d'aquest petit llibre sento que, si bé la història ha acabat, alguna cosa dels colors, els sons i les olors de l'Ofegat es queden amb mi.

2 comentaris:

P-CFACSBC2V ha dit...

Bona crònica! I sí, completament d'acord amb el fragment "Al nostre temps li agraden els arguments espectaculars, amb acció, perills i aventures. Però per a Pedrolo l'aventura és viure, fent el propi camí, sense pors ni renúncies". No hi ha més aventura que viure sense pors.

Daniel Daranas ha dit...

Gràcies pel comentari, P-CFACSBC2V! A vegades no sé què dir quan comento un llibre, perquè penso que ja es comenten sols, però al final sempre se m'acut alguna cullerada per ficar-hi!