Runes

Perllonguem els límits del present
en línies de fanals inútils.
Es manté l'equilibri.
Quan callem, tot resta quiet
i en treiem instantànies amb olor de cendra.
Tot, al final, són runes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Obres púbiques" (Manuel de Pedrolo, 1991)

Les illes de Venècia

"La sociedad del espectáculo" (Guy Debord, 1967)