Ves al contingut principal

The Jesus and Mary Chain: "And the raindrops beat out of time to our refrain"

He fet un cd recopilatori de The Jesus and Mary Chain, el grup (junt amb Kitsch) que em diu més coses importants i més m'agrada com me les diu. Per a qui no els conegui, són un grup escocès de rock format pels germans Jim i William Reid, que va estar actiu entre el 1984 i el 1999, i que, atenció, s'han reunit enguany i estan confirmats per al Summercase festival (Barcelona-Madrid, juliol 2007)!!

Al cd hi he posat: Don't Ever Change, Black, Head On, Save Me, Never Understood, Between Planets, Taste Of Cindy, Psycho Candy, Happy When It Rains, Sidewalking, Man On The Moon, Coast To Coast, Here Comes Alice, Cut Dead, April Skies, Everything's Alright When You're Down, Birthday, Sowing Seeds, Till It Shines, Nine Million Rainy Days, The Hardest Walk i Something's Wrong.

En les vint primeres no he dubtat. En lloc de les dues darreres n'hi podria haver posat algunes altres, com l'emblemàtica Never Understand; el mític primer senzill, Upside Down; la impressionant You've Been A Friend; Dream Lover (la que diu "what do you want if you don't want love?"); altres com Degenerate, Dirty Water, Down On Me, Darklands, About You ("I can see / that you and me / live our lives in the pouring rain / and the raindrops beat out of time to our refrain"), Girlfriend, o fins i tot Feeling Lucky, la cançó que només diu: em sento afortunat perquè hi ha algú que em coneix, i tanmateix vol abraçar-me.

Podria explicar el que em suggereix cada cançó i no acabaríem. Penses que estimes algú? Dubtes? Aquestes coses es saben, però bé, jo penso que si estimes algú li has de poder mirar als ulls i pensar, sense necessitat de dir-li-ho (millor i tot si no li dius res): "Don't ever change". Pots pensar-ho en català si aquesta és la teva llengua materna. Davant tu mateix no has de justificar ni explicar res. Si ho penses sincerament, si et surt sol, si no hi ha res a matisar, cap esperança de que en el fons algun dia la persona canviï i s'amotlli a no sé què, aleshores ho sabràs del cert.

The Jesus and Mary Chain representen el desig de no assentar el cap ni renunciar mai a la intensitat, la llibertat i el que et surt de dins. Més que amb cap altre grup les seves cançons són fetes per escoltar al cotxe mentre llisques per carreteres noves, desconegudes, cap a horitzons inesperats. Sota els cels d'abril, "hand in hand in a violent life / making love on the edge of a knife". Doncs això. Ja saps (About You) que vivim sota una pluja intensa, i les gotes piquen a un ritme diferent del de la nostra tornada; però tu i jo guanyarem, ja ho veuràs. Vine, eixuga't els ulls i abans que surti el sol escolta una altra cançó.

The Jesus and Mary Chain - Till It Shines
Come, come and dry your eyes
Before the morning sun arrives
Kiss, everybody is a star
No matter who or what they are
I could tell the truth but what's the use
It's been abused by us
Junk the junk, love the love
It's a secret from above
Ain't it good, it's the drug that keeps us true
I got to get some through to you
I got mine and I got you
Just for the two of us
Come, come and dry your eyes
And watch the morning sun arrive
Kiss' everybody is a star
No matter who or what they are
I could tell the truth but what's the use
It's been abused by us
Until it shines
Till it shines
I won't die

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Obres púbiques" (Manuel de Pedrolo, 1991)

A part de materials d'altres gèneres, dues són les novel·les de Manuel de Pedrolo que es van publicar pòstumament: Obres púbiques i Tants interlocutors a Bassera.

Escrita originalment el 1971, Obres púbiques no va poder ser publicada en el seu temps, perquè es tracta d'una novel·la pornogràfica. No estem davant d'una història mediocre amanida amb escenes de sexe per animar el lector, sinó d'una estructura narrativa sorprenent, dissenyada en un primer nivell per estar completament al servei dels actes sexuals que en són els amos absoluts; però tenyida amb pinzellades de crítica sociològica, de tristor per un món que no pot romandre, i de la mala bava contra l'ordre establert que és marca de la casa Pedrolo.

He escrit a vegades que hi ha obres que m'han ajudat a dibuixar el paisatge de la llunyana Amèrica: la Lolita de la fugida, les pel·lícules de Hal Hartley o recentment la New Orleans d'A Love Song For Bobby Long. La comunitat nord-americana que retrata Manu…

Les illes de Venècia

Després de la meva segona estada a Venècia he completat l'article sobre aquesta ciutat, però m'ha quedat molt llarg. Per això he decidit separar-lo en dos: un dedicat a l'illa central de Venècia, i l'altre, aquest que estàs llegint (o preguntant-te per què hauries de llegir), dedicat a les seves illes.

LES ILLES DEL SUD

Diverses illes estan a molt poca distància en vaporetto del nucli central de Venècia. S'hi pot accedir fàcilment des dels Záttere de Dorsoduro, en el cas de La Giudecca i San Giorgio Maggiore; o des de San Zaccaria, una parada de vaporetto propera a Piazza San Marco.

1. La Giudecca. No ho diguis a gaire gent, però La Giudecca, una illa allargada separada de Dorsoduro només per l'ample canal que porta el seu nom, és un dels llocs on millor es conserva l'aire del poble venecià. La història de l'illa a la primera meitat del segle XX és marcada per l'activitat industrial, però després de la Segona Guerra Mundial aquesta activitat es va anar…

"La sociedad del espectáculo" (Guy Debord, 1967)

"La société du spectacle", Guy Debord, Éditions Buchet-Cassel, París (França), 1967. Edició en espanyol: "La sociedad del espectáculo", Ediciones La Marca, Buenos Aires (Argentina), 1995.

El passat dia 30 de novembre va fer 20 anys de la mort de Guy Debord. Amb motiu d'aquesta efemèride avui comento la seva obra principal, "La societat de l'espectacle".

"La societat de l'espectacle" (1967), de Guy Debord, és una de les obres de crítica social més significativa del segle XX, i un text precís en la seva anàlisi teòrica de la societat de l'espectacle, encara més en els nostres dies que quan va ser publicada.

Debord parteix de la crítica marxiana de la mercaderia per analitzar el domini d'aquesta en les relacions socials al món modern, en el qual la tecnologia ha fet evolucionar el mode de producció capitalista. En ell s'ha generat una acumulació tal de mercaderia que aquesta s'ha transformat en imatge. Empesa per la seva…