14 de maig 2007

"Amor matern" (August Strindberg, versió de Hillevi Melgren i Josep Palau i Fabre)

Publicat originalment el 28 de juny del 2004 a la meva antiga web.

Amor matern, d'August Strindberg. 2001. Versió de Hillevi Melgren i Josep Palau i Fabre. Direcció: Judith Colell. Intèrprets: Mare: Imma Colomer. Filla: Marina Gatell. Emprovadora: Mercè Managuerra. Lisen: Maria Ribera. Espai Escènic Joan Brossa, 27/6 /2004.

Hi ha un embruix que afecta un punt del carrer Allada i Vermell, i que fa que s'hi visquin estones intenses de gran teatre. Les fades han decretat també que l'espai de vianants del carrer sigui un dels llocs més agradables de la ciutat, i estar-s'hi una estona prenent una cervesa abans de la sessió és un plaer regalat en una tarda de diumenge. A dins les coses no són tan plàcides, però. 

Les tensions i insatisfaccions acumulades al llarg dels anys entre una mare i una filla, pols elèctrics que mantenen la tensió durant tota l'obra, no deixen espai per a la contemplació relaxada. Aquí es tracta de la llibertat en la vida, i de la utilitat qüestionada d'aquesta llibertat en un món on la veritat es fa fonedissa. Amor sincer i desig de gaudir de la companyia i del vol en llibertat ("si sabessis com t'estimo, vindries"); respecte, por al desconegut i a la pèrdua de guies per on avançar. Que reals són aquests personatges i els seus interrogants. Quantes portes de quantes gàbies ha obert Lisen. Quin text més expressiu, essencial i evocador a la vegada. Alguna cosa ha de distingir els clàssics. I que bé que el posen en escena les intèrprets! Veure actuar la Maria Ribera sempre és un privilegi, i els seus primers moments amb la filla, plens de misteri, són difícils d'esborrar. I quina mare increïble interpreta la Imma Colomer!

A vegades les mentides són lloses dels camins més ferms, i les veritats són herbes escampades en un bosc espès. Per això a vegades costa saber què significa decidir lliurement. Però ho fem. D'alguna manera, acabem decidint. En un sentit o un altre.