13 d’octubre 2008

Sitges 2008 (2): Freedom Project

"Vull que la meva llibertat se l'endugui l'amor inesperat. Ho vaig entendre quan et vaig veure. Et donaré paraules fresques i petons càlids."

Aquests són les primeres paraules de This is Love, una cançó d'Utada Hikaru que fa d'opening title de la minisèrie Freedom.

Freedom (Shuhei Morita, 2006)

Projectada en una única i inoblidable sessió de 212 minuts, Freedom va ser una molt bona inauguració del meu Sitges 2008 personal (fa temps, des de John Carpenter's Ghosts of Mars, que no vaig a una inauguració oficial). I val a dir que junt amb dues pel·lícules més que ja comentaré, l'animació japonesa va estar a punt de monopolitzar el podi del millor que he vist a Sitges enguany. A punt, perquè a última hora un home suec anomenat Tomas Alfredson va pujar al micròfon de l'Auditori i va presentar Låt den rätte komma in. Però no ens avancem.

Any 2267. Degut a una catàstrofe del passat, el planeta Terra ha esdevingut inhabitable. Poc abans del desastre, però, l'home havia aconseguit establir una colònia a la Lluna: la ciutat d'Eden, d'aleshores ençà, va creixent, sabent-se l'última reserva de la Humanitat. Uns joves, un dia, comencen a fer-se preguntes...

D'acord que el plantejament argumental de Freedom no és una cosa mai vista. Però ah, noi, que ben feta que està! Com m'agraden els personatges! Com m'agrada el guió! Quins moments! Quins girs! Quin dibuix! Quina acció! I quanta passió desborda aquesta història pels quatre costats, com es nota que Morita hi ha cregut i ha donat intensitat i ànima a aquest projecte!

Freedom s'enquadra en la part més comercial d'aquest espectre que va del cinema més comercial al més alternatiu, i que tant costa a alguns d'acceptar. Jo aprecio les millors obres de totes les parts de l'espectre, i no pas totes les alternatives i cap de comercial. I igual que considero clàssics "comercials" Star Wars, la saga Terminator o E.T., també penso que Freedom reuneix tots els mèrits per ser considerada un nou clàssic del cinema d'animació. Shuhei Morita només havia fet Kakurenbo: Hide and Seek (2005); però ja tenim un nou nom a memoritzar.

No vull explicar res de l'evolució de la història. Res. No vull espatllar cap sorpresa. Ni tan sols en citaré una frase preciosa que em vaig guardar al telèfon mòbil just després de sentir-la. No busquis més comentaris a internet ni en llegeixis res més, simplement sàpigues que has de veure Freedom i quan en tinguis l'oportunitat, fes-ho. Si t'agrada l'animació japonesa i ets capaç de veure una mica les coses amb mirada d'adolescent, és clar. Amb la ment oberta, no costa gaire.

I acabo amb la tornada de This is Love: "Tant la pluja forta com l'amor que sorgeix de sobte, esdevenen el coixí fred i el llit calent de l'ansietat i la pau. Això és l'amor."

Bé...