Ves al contingut principal

"De la miseria en el medio estudiantil" (Internacional Situacionista, 1966)

"De la misère en milieu étudiant" (títol complet: "De la misère en milieu étudiant considérée sous ses aspects économique, politique, psychologique, sexuel et notamment intellectuel et de quelques moyens pour y remédier"), pamflet escrit "per membres de la Internacional Situacionista i estudiants d'Estrasburg"; primera edició: A.F.G.E.S., novembre 1966. Edició espanyola: (1) "De la miseria en el medio estudiantil", pròleg de Carlos Sevilla Alonso i Miguel Urbán Crespo, traducció d'Alberto Martínez Pons; Ediciones de Invervención Cultural/El Viejo Topo, 2008. (2) "Sobre la miseria en el medio estudiantil", traducció de Carme López, Icaria Editorial, 1977 (disponible a internet: enllaç a l'Archivo Situacionista Hispano).

Als canals principals de
la societat de l'espectacle és difícil trobar-hi un debat real. Aquest requereix que les idees que s'hi intercanviïn no estiguin totes fonamentades en un mateix cos dogmàtic, com passa a l'actualitat als mass media i per extensió a la comunicació habitual entre persones.

L'ensenyament no és una excepció: tot el que se'n diu sol moure's en un estret marc conceptual subordinat al funcionament del sistema econòmic. Invertir en formació, afavorir la inserció laboral, augmentar la competitivitat mitjançant l'especialització... Es demana a l'ensenyament que actuï com una peça clau, "de futur", en col·locar els nostres fills. I els fills creixen aprenent a poc a poc com funciona l'engranatge. Sembla que ningú no estigui disposat a trencar l'encanteri.

Ningú?
Se dice de todo sobre esta sociedad, salvo lo que es en realidad: mercantil y espectacular.
La cita pertany a la segona pàgina del text que aquí comento, un pamflet publicat per primera vegada l'any 1966 per estudiants de la Universitat d'Estrasburg i la Internacional Situacionista i destinat a cridar a l'acció revolucionària de forma particular els estudiants, tot posant de manifest la "misèria" de la seva condició en el context de la societat espectacular-mercantil.

El text descriu la situació insignificant de l'estudiant com a simple peça útil per a la continuïtat del sistema capitalista, com a un peó acrític que aprèn a obeir i que és preparat per una mansa integració al món. Com és sabut la Internacional Situacionista recollia la crítica més radical al treball i la mercaderia, dues cares d'un mateix fetitx en el qual s'edifica tota el precari mecanisme d'acumulació de valor capitalista.

Tot seguit analitza diferents formes de revolta que s'han donat arreu del món com a manifestació de la "rebel·lia de la joventut".
Tras un largo periodo de sueño letárgico y de contra-revolución permanente, desde hace algunos años, se esboza un nuevo periodo de contestación del que la juventud parece ser la representante. Pero la sociedad del espectáculo, en la representación que se hace de sí misma y de sus enemigos, impone sus categorías ideológicas para la comprensión del mundo y de la historia. Domina todo lo que sucede en el orden natural de las cosas y encierra las verdaderas novedades que anuncian su superación en el marco estrecho de su ilusoria novedad. La rebelión de la juventud contra el modo de vida que se le impone, en realidad no es más que el signo precursor de una subversión más amplia que englobará al conjunto de los que experimentan, cada vez más, la imposibilidad de vivir el preludio de la próxima etapa revolucionaria. La ideología dominante y sus órganos cotidianos según mecanismos experimentados de inversión de la realidad, no pueden más que reducir este movimiento histórico real a una pseudo-categoría socio-natural: la Idea de la Juventud (que estaría en la esencia del rebelarse). De este modo, se somete una nueva juventud de la rebelión a la eterna rebelión de la juventud, renaciendo en cada generación para esfumarse cuando "el joven es ganado por la seriedad de la producción y por la actividad, de cara a fines concretos y verdaderos". La "rebelión de los jóvenes" ha sido y es todavía objeto de una verdadera inflación periodística que crea el espectáculo de una "rebelión" posible que se da a contemplar para impedir que se la viva, la esfera aberrante -ya integrada- necesaria al funcionamiento del sistema social; esta rebelión contra la sociedad, paradójicamente la tranquiliza porque está considerada como parcial, en el apartheid de los "problemas" de la juventud -como hay problemas de la mujer o un problema negro- y no dura más que durante una parte de la vida. En realidad, si es que hay un problema de la "juventud" en la sociedad moderna es que la crisis profunda de esta sociedad es sentida con más acuidad por la juventud. Producto por excelencia de la sociedad moderna, ella misma es moderna, sea para integrarse sin reservas, sea para rechazarla radicalmente. Lo que debe sorprender, no es tanto que la juventud sea rebelde sino que los "adultos" sean tan resignados. Esto no tiene una explicación mitológico sino histórica: la generación precedente ha conocido todas las derrotas y consumido todas las mentiras del periodo de disgregación vergonzosa del movimiento revolucionario.
Considerada en sí misma, la "Juventud' es ya un mito publicitario profundamente ligado al modo de producción capitalista, como expresión de su dinamismo. (...)
La tercera part del text es dedica a resumir la teoria revolucionària de la Internacional Situacionista, cridant a una revolta total contra tot allò que domina el món, contra la totalitat de la societat de l'espectacle.
En la actualidad, la crítica radical del mundo moderno debe tener por objeto y objetivo la totalidad. Esta crítica debe contener, indisolublemente su pasado real, lo que es efectivamente y las perspectivas de su transformación. Para poder decir toda la verdad del mundo actual y, a fortiori, para formular el proyecto de su subversión total, hay que ser capaz de revelar toda su historia escondida, es decir, mirar de un modo totalmente desmitificado y fundamentalmente crítico, la historia de todo el movimiento revolucionario internacional -inaugurado hace más de un siglo por el proletariado de los países occidentales-, sus "fracasos" y sus "victorias".  (...)
Una misma forma social, aparentemente divergente y distinta, se apodera del mundo, y los principales del viejo mundo continúan gobernando nuestro mundo moderno. Los muertos asedian todavía el cerebro de los vivos.

En el seno de este mundo, organizaciones pretendidamente revolucionarias no hacen más que combatirlo en apariencia, sobre su propio terreno, a través de las mayores mitificaciones. Todas ellas reivindican ideologías más o menos petrificadas, y, en definitiva, no hacen más que participar en la consolidación del orden dominante. Los sindicatos y partidos políticos forjados por la clase obrera para su propia emancipación se han convertido en simples reguladores del sistema, propiedad privada de dirigentes que trabajan para su emancipación particular y encuentran un estatuto en la clase dirigente de una sociedad que nunca piensan poner en cuestión. El programa real de estos sindicatos y partidos no hace más que tomar de nuevo llanamente la fraseología "revolucionaria" y aplicarle las consignas del reformismo más edulcorado, puesto que el mismo capitalismo se hace oficialmente reformista. (...)
No pudiendo realizarse la lucha entre el poder y el nuevo proletariado más que en la totalidad, el futuro movimiento revolucionario debe abolir en su seno todo lo que tiende a reproducir los productos alienados del sistema mercantil debe ser, al mismo tiempo, la crítica viva y la negación que lleva en ella todos los elementos de la posible superación.
No reproduiré cap fragment íntegre de les darreres pàgines del llibre, que demanen ser llegides amb calma i la ment oberta per rebre un missatge tan radicalment revolucionari. La IS crida a la revolució de la vida quotidiana, contra el treball, la mercaderia i el capital, per la dissolució de la societat present i la transformació al mateix temps del món i la vida. Poesia revolucionària, festa, joc, alliberament de la vida en la seva totalitat. Unes idees que van apuntar molt amunt i en moltes direccions al mateix temps, però que malgrat la derrota en el camp de batalla (el 1968 va passar i aquí seguim), segueixen carregades amb el foc més potent, el de les veritats alliberades contra aquest "món realment invertit" en què, una vegada més, "allò veritable és un moment d'allò fals".
___
  
Podeu trobar aquest llibre a la llibreria La Rosa de Foc, Carrer de Joaquim Costa, 34, el Raval, Barcelona.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Obres púbiques" (Manuel de Pedrolo, 1991)

A part de materials d'altres gèneres, dues són les novel·les de Manuel de Pedrolo que es van publicar pòstumament: Obres púbiques i Tants interlocutors a Bassera.

Escrita originalment el 1971, Obres púbiques no va poder ser publicada en el seu temps, perquè es tracta d'una novel·la pornogràfica. No estem davant d'una història mediocre amanida amb escenes de sexe per animar el lector, sinó d'una estructura narrativa sorprenent, dissenyada en un primer nivell per estar completament al servei dels actes sexuals que en són els amos absoluts; però tenyida amb pinzellades de crítica sociològica, de tristor per un món que no pot romandre, i de la mala bava contra l'ordre establert que és marca de la casa Pedrolo.

He escrit a vegades que hi ha obres que m'han ajudat a dibuixar el paisatge de la llunyana Amèrica: la Lolita de la fugida, les pel·lícules de Hal Hartley o recentment la New Orleans d'A Love Song For Bobby Long. La comunitat nord-americana que retrata Manu…

Les illes de Venècia

Després de la meva segona estada a Venècia he completat l'article sobre aquesta ciutat, però m'ha quedat molt llarg. Per això he decidit separar-lo en dos: un dedicat a l'illa central de Venècia, i l'altre, aquest que estàs llegint (o preguntant-te per què hauries de llegir), dedicat a les seves illes.

LES ILLES DEL SUD

Diverses illes estan a molt poca distància en vaporetto del nucli central de Venècia. S'hi pot accedir fàcilment des dels Záttere de Dorsoduro, en el cas de La Giudecca i San Giorgio Maggiore; o des de San Zaccaria, una parada de vaporetto propera a Piazza San Marco.

1. La Giudecca. No ho diguis a gaire gent, però La Giudecca, una illa allargada separada de Dorsoduro només per l'ample canal que porta el seu nom, és un dels llocs on millor es conserva l'aire del poble venecià. La història de l'illa a la primera meitat del segle XX és marcada per l'activitat industrial, però després de la Segona Guerra Mundial aquesta activitat es va anar…

"La sociedad del espectáculo" (Guy Debord, 1967)

"La société du spectacle", Guy Debord, Éditions Buchet-Cassel, París (França), 1967. Edició en espanyol: "La sociedad del espectáculo", Ediciones La Marca, Buenos Aires (Argentina), 1995.

El passat dia 30 de novembre va fer 20 anys de la mort de Guy Debord. Amb motiu d'aquesta efemèride avui comento la seva obra principal, "La societat de l'espectacle".

"La societat de l'espectacle" (1967), de Guy Debord, és una de les obres de crítica social més significativa del segle XX, i un text precís en la seva anàlisi teòrica de la societat de l'espectacle, encara més en els nostres dies que quan va ser publicada.

Debord parteix de la crítica marxiana de la mercaderia per analitzar el domini d'aquesta en les relacions socials al món modern, en el qual la tecnologia ha fet evolucionar el mode de producció capitalista. En ell s'ha generat una acumulació tal de mercaderia que aquesta s'ha transformat en imatge. Empesa per la seva…