01 de novembre 2012

"Lo imposible" (Juan Antonio Bayona, 2012)

 Un fotograma de Lo imposible.

El diari El Periódico de Catalunya del dia 16 d'octubre va publicar el meu comentari sobre la pel·lícula "Lo imposible", de José Antonio Bayona, junt amb el d'altres lectors (vegeu la versió web de l'article). Tot seguit reprodueixo la meva contribució.

No abunden les bones pel·lícules de catàstrofes, els drames creïbles i les històries emocionants. Lo imposible és tot això junt i alguna cosa més. La primera part és una obra mestra, un espectacle en què tot funciona: la presentació del lloc i els personatges, els moments previs a la tragèdia anunciada (en la meva opinó, insuperables), l'explosió del tsunami, l'elecció de la càmera al seguir una sublim Naomi Watts i la gran revelació que és Tom Holland... Però la segona part és una continuació fidel, respectuosa, mesurada. En el seu retrat del drama personal com a representació d'un drama col·lectiu inabastable, Lo imposible sembla tocada per la mà d'un geni que fa que la pel·lícula sempre trobi la mesura justa: la bellesa equilibra l'horror, el silenci respon al soroll, la solidaritat neix en la pèrdua.

La mà de José Antonio Bayona ens submergeix en Lo imposible perquè no oblidem que ni l'onada més gran pot ofegar del tot l'esperança.