Ves al contingut principal

Anna Dodas i Noguer

No sé quants hiverns tindré la sort de viure. Sí que sé que quan arribi cadascun d'ells me'n recordaré de la malauradament desapareguda Anna Dodas. Les imatges literàries del seu poemari de debut, Paisatge amb hivern (1986), m'han quedat gravades.

No sóc el més indicat per teoritzar sobre literatura, però em sembla que amb la mort prematura de l'Anna es va perdre la que hauria estat una figura clau de la nostra poesia. De fet, tant el poemari esmentat com El volcà (1986), el seu segon i últim recull de poemes, són plens de moments extraordinaris, dels que et claven les urpes i no et deixen anar.

"res no roman / res més / que una gran / desolada tristesa"

Comentaris

Anònim ha dit…
gràcies
per no oblidar-la
Daniel D.L. ha dit…
M'has posat la pell de gallina, anònim. Jo només puc dir gràcies, gràcies a ella, pel que ens va donar; parlo sense haver-la conegut personalment, per tant, gràcies per les poesies que ens ha deixat. No l'oblidaré, com no oblido res d'allò veritablement important que he conegut i d'allò que ha contribuït fer-me ser com sóc. Una abraçada, allà on siguis.
Anònim ha dit…
Com t'ho has fet per tenir els llibres?? Jo tinc Paisatge amb hivern però l'altre no hi ha hagut manera de trobar-lo.
Marisa
Daniel D.L. ha dit…
El va publicar Edicions 62, i no crec que estigui exhaurit. Jo simplement el vaig comprar a una llibreria, però ja en fa temps i potser ara no és en exposició. De tota manera podries encarregar-lo a la pròpia editorial. Penso que la referència és aquesta. Sort!
Anònim ha dit…
Crec que ambdós llibres estan exhaurits.
Daniel Daranas ha dit…
Efectivament sembla que el llibre, ara per ara, està esgotat.

Es pot trobar al catàleg de biblioteques de la Diputació de Barcelona:

http://sinera.diba.cat/record=b1068219~S171*cat

Segons es diu en aquesta informació, s'hauria de reeditar el llibre coincidint amb el Premi Anna Dodas 2012:

http://www.el9nou.cat/noticies_o_-4/15337/dani_martinez_guanya_premi_anna_dodas_folgueroles

Que tinguem sort.

Entrades populars d'aquest blog

"Obres púbiques" (Manuel de Pedrolo, 1991)

A part de materials d'altres gèneres, dues són les novel·les de Manuel de Pedrolo que es van publicar pòstumament: Obres púbiques i Tants interlocutors a Bassera.

Escrita originalment el 1971, Obres púbiques no va poder ser publicada en el seu temps, perquè es tracta d'una novel·la pornogràfica. No estem davant d'una història mediocre amanida amb escenes de sexe per animar el lector, sinó d'una estructura narrativa sorprenent, dissenyada en un primer nivell per estar completament al servei dels actes sexuals que en són els amos absoluts; però tenyida amb pinzellades de crítica sociològica, de tristor per un món que no pot romandre, i de la mala bava contra l'ordre establert que és marca de la casa Pedrolo.

He escrit a vegades que hi ha obres que m'han ajudat a dibuixar el paisatge de la llunyana Amèrica: la Lolita de la fugida, les pel·lícules de Hal Hartley o recentment la New Orleans d'A Love Song For Bobby Long. La comunitat nord-americana que retrata Manu…

Les illes de Venècia

Després de la meva segona estada a Venècia he completat l'article sobre aquesta ciutat, però m'ha quedat molt llarg. Per això he decidit separar-lo en dos: un dedicat a l'illa central de Venècia, i l'altre, aquest que estàs llegint (o preguntant-te per què hauries de llegir), dedicat a les seves illes.

LES ILLES DEL SUD

Diverses illes estan a molt poca distància en vaporetto del nucli central de Venècia. S'hi pot accedir fàcilment des dels Záttere de Dorsoduro, en el cas de La Giudecca i San Giorgio Maggiore; o des de San Zaccaria, una parada de vaporetto propera a Piazza San Marco.

1. La Giudecca. No ho diguis a gaire gent, però La Giudecca, una illa allargada separada de Dorsoduro només per l'ample canal que porta el seu nom, és un dels llocs on millor es conserva l'aire del poble venecià. La història de l'illa a la primera meitat del segle XX és marcada per l'activitat industrial, però després de la Segona Guerra Mundial aquesta activitat es va anar…

"La sociedad del espectáculo" (Guy Debord, 1967)

"La société du spectacle", Guy Debord, Éditions Buchet-Cassel, París (França), 1967. Edició en espanyol: "La sociedad del espectáculo", Ediciones La Marca, Buenos Aires (Argentina), 1995.

El passat dia 30 de novembre va fer 20 anys de la mort de Guy Debord. Amb motiu d'aquesta efemèride avui comento la seva obra principal, "La societat de l'espectacle".

"La societat de l'espectacle" (1967), de Guy Debord, és una de les obres de crítica social més significativa del segle XX, i un text precís en la seva anàlisi teòrica de la societat de l'espectacle, encara més en els nostres dies que quan va ser publicada.

Debord parteix de la crítica marxiana de la mercaderia per analitzar el domini d'aquesta en les relacions socials al món modern, en el qual la tecnologia ha fet evolucionar el mode de producció capitalista. En ell s'ha generat una acumulació tal de mercaderia que aquesta s'ha transformat en imatge. Empesa per la seva…