Ves al contingut principal

Sitges 2006 - Festival Internacional de Cinema de Catalunya

1. Dissabte 7 18:45 Auditori: A Scanner Darkly S.O.Première
2. Dissabte 7 22:30 El Retiro: El laberinto del fauno S.O.Première
3. Diumenge 8 21:30 El Retiro: Imprint Orient Express
4. Diumenge 8 22:45 El Retiro: The Host S.O.Fantàstic
5. Dilluns 9 17:15 Auditori: Coisa Ruim S.O.Fantàstic
6. Dilluns 9 19:15 Auditori: La hora fría S.O.Fantàstic
7. Dimarts 10 14:30 Auditori: Venus Drowning S.O.Méliès
8. Dimarts 10 18:15 Auditori: Brick S.O.Fantàstic
9. Dimarts 10 22:45 Casino Prado: The Girl Who Leapt Through Time Anima't
10. Dijous 12 20:45 Auditori: Los Abandonados S.O.Fantàstic
11. Dissabte 14 23:00 Auditori: The Illusionist S.O.Première

A Scanner Darkly és més espessa que interessant. Tot i així, és ambdues coses.

El laberinto del fauno és totalment mediocre, no arriba a quallar en cap moment i acaba sucumbint a l'efectisme més desagradable.

The Host és bon cinema comercial de monstres.

Coisa Ruim és la demostració que el cinema portuguès també pot oferir cinema avorrit d'esperits.

La hora fría té bones idees però mal guió, actors, direcció i una absència total de ritme.

Venus Drowning és infame i no la vaig poder aguantar sencera.

Brick és bon cinema negre ambientat en un institut; no és creïble ni ho pretén, però em va donar molts bons moments.

The Girl Who Leapt Through Time (Mamoru Hosoda, 2006), un anime en rigorosa estrena internacional, és una pel·lícula encantadora, sens dubte la millor que he vist a Sitges aquest any, sobre una noia que s'adona que el temps no és tan irreversible com sembla. És admirable i emocionant. La recomano.

Los Abandonados em va costar molt aguantar-la fins al final, i en les llargues estones buides de la trama vaig aprofitar per especular sobre si continuaria el tripartit.

The Illusionist és el típic cinema d'època, efectiu i entretingut que agradarà tots els públics.

Sitges és una vila molt agradable i les passejades amunt i avall pels seus carrers, en aquest any de rècord personal de llargmetratges visionats, seran el millor record que em quedarà d'aquesta edició del festival. Això i un parell de llocs on es poden demanar mojitos.

Sitges: Platja de Sant Sebastià, nit

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Obres púbiques" (Manuel de Pedrolo, 1991)

A part de materials d'altres gèneres, dues són les novel·les de Manuel de Pedrolo que es van publicar pòstumament: Obres púbiques i Tants interlocutors a Bassera.

Escrita originalment el 1971, Obres púbiques no va poder ser publicada en el seu temps, perquè es tracta d'una novel·la pornogràfica. No estem davant d'una història mediocre amanida amb escenes de sexe per animar el lector, sinó d'una estructura narrativa sorprenent, dissenyada en un primer nivell per estar completament al servei dels actes sexuals que en són els amos absoluts; però tenyida amb pinzellades de crítica sociològica, de tristor per un món que no pot romandre, i de la mala bava contra l'ordre establert que és marca de la casa Pedrolo.

He escrit a vegades que hi ha obres que m'han ajudat a dibuixar el paisatge de la llunyana Amèrica: la Lolita de la fugida, les pel·lícules de Hal Hartley o recentment la New Orleans d'A Love Song For Bobby Long. La comunitat nord-americana que retrata Manu…

Les illes de Venècia

Després de la meva segona estada a Venècia he completat l'article sobre aquesta ciutat, però m'ha quedat molt llarg. Per això he decidit separar-lo en dos: un dedicat a l'illa central de Venècia, i l'altre, aquest que estàs llegint (o preguntant-te per què hauries de llegir), dedicat a les seves illes.

LES ILLES DEL SUD

Diverses illes estan a molt poca distància en vaporetto del nucli central de Venècia. S'hi pot accedir fàcilment des dels Záttere de Dorsoduro, en el cas de La Giudecca i San Giorgio Maggiore; o des de San Zaccaria, una parada de vaporetto propera a Piazza San Marco.

1. La Giudecca. No ho diguis a gaire gent, però La Giudecca, una illa allargada separada de Dorsoduro només per l'ample canal que porta el seu nom, és un dels llocs on millor es conserva l'aire del poble venecià. La història de l'illa a la primera meitat del segle XX és marcada per l'activitat industrial, però després de la Segona Guerra Mundial aquesta activitat es va anar…

"La sociedad del espectáculo" (Guy Debord, 1967)

"La société du spectacle", Guy Debord, Éditions Buchet-Cassel, París (França), 1967. Edició en espanyol: "La sociedad del espectáculo", Ediciones La Marca, Buenos Aires (Argentina), 1995.

El passat dia 30 de novembre va fer 20 anys de la mort de Guy Debord. Amb motiu d'aquesta efemèride avui comento la seva obra principal, "La societat de l'espectacle".

"La societat de l'espectacle" (1967), de Guy Debord, és una de les obres de crítica social més significativa del segle XX, i un text precís en la seva anàlisi teòrica de la societat de l'espectacle, encara més en els nostres dies que quan va ser publicada.

Debord parteix de la crítica marxiana de la mercaderia per analitzar el domini d'aquesta en les relacions socials al món modern, en el qual la tecnologia ha fet evolucionar el mode de producció capitalista. En ell s'ha generat una acumulació tal de mercaderia que aquesta s'ha transformat en imatge. Empesa per la seva…