Ves al contingut principal

Última nit a Venècia

M'han calgut unes quantes nits per aclimatar-me. En la meva primera estada, a l'hivern de l'any passat, tot estava molt més tranquil i la qüestió de les copes noctures es limitava a trobar llocs oberts, que estaven sempre tranquils. Ara cada sestier té un ritme diferent, i n'hi ha dos de ben característics: San Marco el més bulliciós, amb una bona presència de turistes de totes les edats; Dorsoduro el més ple de joves, incloent-hi molts turistes. Em resulta més agradable la calma relativa de San Polo, Santa Croce, Cannaregio i Castello. En una taverna del Campiello Sant'Agustin (diria que pertany al sestier de San Polo) faig la darrera copa. Una estona abans havia descobert el lloc; la cambrera havia posat una cançó que diu "A noi basta una parola / anche un gesto solamente / per cambiare il colore di un giorno", i l'acompanyava cantant.

En la segona visita, poc després de les dotze, hi arribo enmig d'un xàfec impressionant, nascut una estona abans, entre llamps i trons, quan arribava a Campo San Polo. Ja falta poc perquè tanquin, i després de la cervesa no em queda més remei que tornar cap a l'hotel, on a més no puc entrar més tard de la una. Hi arribo completament xop. L'aigua m'empapa la roba i llisca sobre la pell, però el cel, els carrers i els canals sota la pluja, les sensacions d'aquesta última nit queden gravades en algun lloc, més endins.

Mirant la pluja

Sèrie de Venècia:

Comentaris

Natàlia ha dit…
I el millor d'aquests viatges, sols o acompanyats, són els records que ens quedaran, que podrem mitificar fins a situar-los com en un somni... perquè potser per nosaltres ha estat un petit somni... una escapada que ens ha ajudat a fugir.. a sentir.. a viure.. I la pluja potser ja ha caigut... però no ha acabat marxant del tot... perquè mulla la roba i ens mulla a nosaltres... i acaba calant més a fons... no només la pell.. arriba més endins... allà on diuen que és el cor...
Daniel D.L. ha dit…
Ue! Moltes gràcies pel teu comentari Natàlia, m'ha encantat! I tens raó, és així! "I la pluja continua, la sents, caient com flames d'or sobre la pell" (Kitsch, "Persecució") :)
Natàlia ha dit…
Com la pluja daurada de Dánae? que es va escolant... vés a saber per on xD i no saps ben bé que ha passat... però saps que no et deixa indiferent...

(i gràcies pel teu comentari al fotolog :p)
(crec que vaig a començar a buscar música dels Kitsch... que m'entra curiositat...)
Daniel D.L. ha dit…
M'has fet mirar la Wikipedia :) Sí sí! I ja et passaré alguna cosa :) De moment en Marcús té aquest article amb vídeos al final http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/49764 (no deixis d'escoltar Oceà...)

Entrades populars d'aquest blog

"Obres púbiques" (Manuel de Pedrolo, 1991)

A part de materials d'altres gèneres, dues són les novel·les de Manuel de Pedrolo que es van publicar pòstumament: Obres púbiques i Tants interlocutors a Bassera.

Escrita originalment el 1971, Obres púbiques no va poder ser publicada en el seu temps, perquè es tracta d'una novel·la pornogràfica. No estem davant d'una història mediocre amanida amb escenes de sexe per animar el lector, sinó d'una estructura narrativa sorprenent, dissenyada en un primer nivell per estar completament al servei dels actes sexuals que en són els amos absoluts; però tenyida amb pinzellades de crítica sociològica, de tristor per un món que no pot romandre, i de la mala bava contra l'ordre establert que és marca de la casa Pedrolo.

He escrit a vegades que hi ha obres que m'han ajudat a dibuixar el paisatge de la llunyana Amèrica: la Lolita de la fugida, les pel·lícules de Hal Hartley o recentment la New Orleans d'A Love Song For Bobby Long. La comunitat nord-americana que retrata Manu…

Les illes de Venècia

Després de la meva segona estada a Venècia he completat l'article sobre aquesta ciutat, però m'ha quedat molt llarg. Per això he decidit separar-lo en dos: un dedicat a l'illa central de Venècia, i l'altre, aquest que estàs llegint (o preguntant-te per què hauries de llegir), dedicat a les seves illes.

LES ILLES DEL SUD

Diverses illes estan a molt poca distància en vaporetto del nucli central de Venècia. S'hi pot accedir fàcilment des dels Záttere de Dorsoduro, en el cas de La Giudecca i San Giorgio Maggiore; o des de San Zaccaria, una parada de vaporetto propera a Piazza San Marco.

1. La Giudecca. No ho diguis a gaire gent, però La Giudecca, una illa allargada separada de Dorsoduro només per l'ample canal que porta el seu nom, és un dels llocs on millor es conserva l'aire del poble venecià. La història de l'illa a la primera meitat del segle XX és marcada per l'activitat industrial, però després de la Segona Guerra Mundial aquesta activitat es va anar…

"La sociedad del espectáculo" (Guy Debord, 1967)

"La société du spectacle", Guy Debord, Éditions Buchet-Cassel, París (França), 1967. Edició en espanyol: "La sociedad del espectáculo", Ediciones La Marca, Buenos Aires (Argentina), 1995.

El passat dia 30 de novembre va fer 20 anys de la mort de Guy Debord. Amb motiu d'aquesta efemèride avui comento la seva obra principal, "La societat de l'espectacle".

"La societat de l'espectacle" (1967), de Guy Debord, és una de les obres de crítica social més significativa del segle XX, i un text precís en la seva anàlisi teòrica de la societat de l'espectacle, encara més en els nostres dies que quan va ser publicada.

Debord parteix de la crítica marxiana de la mercaderia per analitzar el domini d'aquesta en les relacions socials al món modern, en el qual la tecnologia ha fet evolucionar el mode de producció capitalista. En ell s'ha generat una acumulació tal de mercaderia que aquesta s'ha transformat en imatge. Empesa per la seva…