Última nit a Venècia

M'han calgut unes quantes nits per aclimatar-me. En la meva primera estada, a l'hivern de l'any passat, tot estava molt més tranquil i la qüestió de les copes noctures es limitava a trobar llocs oberts, que estaven sempre tranquils. Ara cada sestier té un ritme diferent, i n'hi ha dos de ben característics: San Marco el més bulliciós, amb una bona presència de turistes de totes les edats; Dorsoduro el més ple de joves, incloent-hi molts turistes. Em resulta més agradable la calma relativa de San Polo, Santa Croce, Cannaregio i Castello. En una taverna del Campiello Sant'Agustin (diria que pertany al sestier de San Polo) faig la darrera copa. Una estona abans havia descobert el lloc; la cambrera havia posat una cançó que diu "A noi basta una parola / anche un gesto solamente / per cambiare il colore di un giorno", i l'acompanyava cantant.

En la segona visita, poc després de les dotze, hi arribo enmig d'un xàfec impressionant, nascut una estona abans, entre llamps i trons, quan arribava a Campo San Polo. Ja falta poc perquè tanquin, i després de la cervesa no em queda més remei que tornar cap a l'hotel, on a més no puc entrar més tard de la una. Hi arribo completament xop. L'aigua m'empapa la roba i llisca sobre la pell, però el cel, els carrers i els canals sota la pluja, les sensacions d'aquesta última nit queden gravades en algun lloc, més endins.

Mirant la pluja

Sèrie de Venècia:

Comentaris

Anònim ha dit…
I el millor d'aquests viatges, sols o acompanyats, són els records que ens quedaran, que podrem mitificar fins a situar-los com en un somni... perquè potser per nosaltres ha estat un petit somni... una escapada que ens ha ajudat a fugir.. a sentir.. a viure.. I la pluja potser ja ha caigut... però no ha acabat marxant del tot... perquè mulla la roba i ens mulla a nosaltres... i acaba calant més a fons... no només la pell.. arriba més endins... allà on diuen que és el cor...
Daniel Daranas ha dit…
Ue! Moltes gràcies pel teu comentari Natàlia, m'ha encantat! I tens raó, és així! "I la pluja continua, la sents, caient com flames d'or sobre la pell" (Kitsch, "Persecució") :)
Anònim ha dit…
Com la pluja daurada de Dánae? que es va escolant... vés a saber per on xD i no saps ben bé que ha passat... però saps que no et deixa indiferent...

(i gràcies pel teu comentari al fotolog :p)
(crec que vaig a començar a buscar música dels Kitsch... que m'entra curiositat...)
Daniel Daranas ha dit…
M'has fet mirar la Wikipedia :) Sí sí! I ja et passaré alguna cosa :) De moment en Marcús té aquest article amb vídeos al final http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/49764 (no deixis d'escoltar Oceà...)

Entrades populars d'aquest blog

Venècia

Ingmar Bergman i el nostre temps