14 de juliol 2007

Summercase 2007 (I): The Flaming Lips i la resta

Com que demà és el dia de The Jesus And Mary Chain, serà millor que escrigui dos articles separats per al Festival Summercase i en el d'avui parli de la primera nit.

Abans que res cal agrair a l'organització que utilitzin la llengua catalana, tant en el lloc web com en els cartells anunciadors (en la publicitat, en canvi, ha quedat un xic relegada). Si bé és cert que això hauria de ser la cosa més normal del món, no ho és, i massa vegades la nostra llengua ha estat completament discriminada. Felicitats doncs i a seguir així i millor encara els propers anys.

I en segon lloc dir que això no és una crítica musical sinó un resum d'impressions personals. Qui vulgui opinions amb criteri que es compri Rockdelux.

Em sap greu haver-me perdut SR. CHINARRO, que em semblen un gran grup, però estava esgotat i m'he quedat adormit a casa.

Quan he arribat ja eren les deu i la meva primera parada ha estat PJ HARVEY. M'abstinc d'anar dient a quin escenari era cada cosa perquè llur nomenclatura (N, E, O i S) senzillament em supera. La Polly Jean té algunes grans cançons, però em costa una mica connectar-hi i ja és el segon directe d'ella que abandono (vaig fer el mateix a un Primavera Sound). Va ser molt millor veure-la en una llunyana nit de Zeleste, on tothom estava per la feina. Aquesta nit he arribat quan ja havia començat i a la part de darrera del concert tothom estava xerrant, la qual cosa és bastant molesta. La gent no vol anar sola als concerts per així poder petar la xerrada. La música de PJ Harvey no és ben bé pop-rock, té un fort component de blues i requereix una certa atenció.

PHOENIX tocaven a l'escenari més desprotegit i al mig del pas de tots. Tenen un so agradable i algunes cançons vibrants.

De THE FLAMING LIPS tinc "The Soft Bulletin", un disc en què sempre m'ha costat entrar. Després del concert d'avui no només me l'emportaré més sovint al cotxe sinó que ampliaré la col·lecció, perquè m'han encantat. M'han semblat enormes, sensacionals. Estem parlant d'un grup ja entrat en anys que ha fet cinc o sis concerts a Barcelona i que té una legió de fans fidels, però mira, m'hi he incorporat tard. No totes les cançons estan al mateix nivell, però això és impossible amb himnes com Race for the Prize, Waiting For a Superman, Yoshimi Battles the Pink Robots o Do You Realize?.

I amb aquesta última han acabat, i amb ella em quedo, i després he sentit algunes cançons de THE ARCADE FIRE, però no importa, no importa.

The Flaming Lips III

Do you realize? - The Flaming Lips

Do You Realize - that you have the most beautiful face
Do You Realize - we're floating in space
Do You Realize - that happiness makes you cry
Do You Realize - that everyone you know someday will die

And instead of saying all of your goodbyes - let them know
You realize that life goes fast
It's hard to make the good things last
You realize the sun doesn't go down
It's just an illusion caused by the world spinning round

Do You Realize - Oh - Oh - Oh
Do You Realize - that everyone you know
Someday will die

And instead of saying all of your goodbyes - let them know
You realize that life goes fast
It's hard to make the good things last
You realize the sun doesn't go down
It's just an illusion caused by the world spinning round

Do You Realize - that you have the most beautiful face
Do You Realize

The Flaming Lips V

4 comentaris:

arsvirtualis ha dit...

Totalment fora d'onda... Bé, ja se sap que som limitats!

Daniel D.L. ha dit...

I tant! Si ens posem a pensar en què estem fora d'onda, hi ha tantes coses que millor no pensar-hi... :-P

Piapi ha dit...

Do you realize es una cançó a la que sempre s'ha de tornar... Gràcies per recordar-m'ho!

Daniel Daranas ha dit...

Doncs tu m'has recordat que existia aquest escrit de l'any 2007, jeje!