Ves al contingut principal

Summercase 2007 (II): The Jesus and Mary Chain

Corria el llunyà 1994 quan vaig comprar, per curiositat, el meu primer número d'una revista de música que es deia Rock de Lux (i que ara es diu Rockdelux). Era el 109 i hi sortia a la portada Kim Deal, de The Breeders. Molt pocs números més tard la portada era per a The Jesus and Mary Chain. En aquells temps llegia la revista sense haver escoltat ni una nota de cap dels grups que s'hi esmentaven, i que amb el temps vaig anar descobrint: La Buena Vida, Family, Portishead, Massive Attack, Smog, Flying Saucer Attack, Tortoise, Primal Scream... davant la meva ignorància, era una guia. Algú em dirà que les crítiques musicals no són fiables, però jo li diré: compres tots els discs que surten, tu, potser? Has escoltat tots aquests grups i has decidit quins t'agraden i quins no? No, oi? Doncs alguna guia s'ha de tenir, perquè si et baixes 10.000 cançons en mp3 et pot esclatar el cap, i a sobre ningú no et garanteix que entre elles hi hagi "Head on". I si no hi és potser les hauries d'esborrar totes i baixar-te'n unes altres 10.000, a veure si hi ha més sort. Perquè no pots dir que t'agrada el rock i no conèixer "Head on".

Bé, el cas és que uns mesos més tard un amic em va parlar d'un local a l'Eixample on es llogaven CD's (!): anaves allà i et donaven un carnet per a 5 CD's (pagant una quantitat, és clar) i els podies anar consumint. Penso que els havies de tornar en 48 hores. Evidentment el que feies era copiar-te'ls. Vaig llogar Stoned & Dethroned. Me'n vaig fer una cinta (les gravadores de CD's em sonaven a pel·lícula de ciència ficció) i la vaig anar escoltant. A poc a poc em van anar entrant les cançons; només en aquest disc ja n'hi ha nou o deu de fantàstiques. Un dia se'm va acudir comprar el CD i per art de màgia vaig començar a conèixer millor les cançons; a més, ara ja podia accedir directament a les que més m'agradaven, mitjançant el polsador. Després van anar caient Psychocandy, Darklands i la resta de discos, quasi tots imprescindibles. Per comprovar l'altíssim nivell mantingut per la banda n'hi ha prou amb comparar el seu primer disc, el mític "Psychocandy" (1985), amb el més recent, el relativament poc conegut Munki (1998): si el primer té mitja dotzena llarga de clàssics inesborrables (Just like honey, Some candy talking, Something's wrong, Never understand, My little underground, Cut dead, You trip me up...), l'altre no es queda enrere, amb himnes com I love rock'n'roll, Black, Man on the moon, Never understood, Birthday o Cracking up (que en directe va ser la que més va encendre les masses).

No ens podem quedar amb els The Jesus and Mary Chain més acústics, els més tranquils, els més sorollosos o els més canyers, sinó que la seva obra completa i allò que els fa ser els més grans és la quantitat de cançons sensacionals que han composat unint tots aquests elements.

I dissabte a la nit el millor grup de rock va actuar a prop de casa, tot just a uns vint minuts caminant. I va ser fantàstic, és clar. Com podria ser d'una altra manera? Amb gent al costat que es sabia les cançons, que esperaven 50 minuts per estar a les primeres files, que en acabar el concert sentenciaven: "bé, jo ja he vist el que volia veure". És el millor concert que ens podia regalar el Festival Summercase, i sí, potser era una mica car i a aquests llocs costa d'anar-hi so, però quan surten a l'escenari The Jesus and Mary Chain i comencen a tocar, tens la certesa que mentre allò duri res més no importa i enlloc no podries estar millor.

The Jesus and Mary Chain

Head on - The Jesus and Mary Chain

As soon as I get my head round you
I come around catching sparks off you
I get an electric charge from you
That second hand living it just won't do

And the way I feel tonight
I could die and I wouldn't mind
And there's something going on inside
Makes you want to feel makes you want to try
Makes you want to blow the stars from the sky
I can't stand up I can't cool down
I can't get my head off the ground

As soon as I get my head round you
I come around catching sparks off you
And all I ever got from you
Was all I ever took from you

And the world could die in pain
And I wouldn't feel no shame
And there's nothing holding me to blame
Makes you want to feel makes you want to try
Makes you want to blow the stars from the sky
I'm taking myself to the dirty part of town
Where all my troubles can't be found

The Jesus and Mary Chain

Comentaris

arsvirtualis ha dit…
Quina vida més "agitada" han tingut aquests i els seus seguidors... Em pregunto si amb l'edat encara "s'agiten". :)
Daniel D.L. ha dit…
Hola ars! :) Doncs segueixen al seu lloc, el més alt de tots, composant les millors cançons, escrivint les millors lletres; per a mi, insuperables. La música no seria el mateix sense ells.

Entrades populars d'aquest blog

"Obres púbiques" (Manuel de Pedrolo, 1991)

A part de materials d'altres gèneres, dues són les novel·les de Manuel de Pedrolo que es van publicar pòstumament: Obres púbiques i Tants interlocutors a Bassera.

Escrita originalment el 1971, Obres púbiques no va poder ser publicada en el seu temps, perquè es tracta d'una novel·la pornogràfica. No estem davant d'una història mediocre amanida amb escenes de sexe per animar el lector, sinó d'una estructura narrativa sorprenent, dissenyada en un primer nivell per estar completament al servei dels actes sexuals que en són els amos absoluts; però tenyida amb pinzellades de crítica sociològica, de tristor per un món que no pot romandre, i de la mala bava contra l'ordre establert que és marca de la casa Pedrolo.

He escrit a vegades que hi ha obres que m'han ajudat a dibuixar el paisatge de la llunyana Amèrica: la Lolita de la fugida, les pel·lícules de Hal Hartley o recentment la New Orleans d'A Love Song For Bobby Long. La comunitat nord-americana que retrata Manu…

Les illes de Venècia

Després de la meva segona estada a Venècia he completat l'article sobre aquesta ciutat, però m'ha quedat molt llarg. Per això he decidit separar-lo en dos: un dedicat a l'illa central de Venècia, i l'altre, aquest que estàs llegint (o preguntant-te per què hauries de llegir), dedicat a les seves illes.

LES ILLES DEL SUD

Diverses illes estan a molt poca distància en vaporetto del nucli central de Venècia. S'hi pot accedir fàcilment des dels Záttere de Dorsoduro, en el cas de La Giudecca i San Giorgio Maggiore; o des de San Zaccaria, una parada de vaporetto propera a Piazza San Marco.

1. La Giudecca. No ho diguis a gaire gent, però La Giudecca, una illa allargada separada de Dorsoduro només per l'ample canal que porta el seu nom, és un dels llocs on millor es conserva l'aire del poble venecià. La història de l'illa a la primera meitat del segle XX és marcada per l'activitat industrial, però després de la Segona Guerra Mundial aquesta activitat es va anar…

"La sociedad del espectáculo" (Guy Debord, 1967)

"La société du spectacle", Guy Debord, Éditions Buchet-Cassel, París (França), 1967. Edició en espanyol: "La sociedad del espectáculo", Ediciones La Marca, Buenos Aires (Argentina), 1995.

El passat dia 30 de novembre va fer 20 anys de la mort de Guy Debord. Amb motiu d'aquesta efemèride avui comento la seva obra principal, "La societat de l'espectacle".

"La societat de l'espectacle" (1967), de Guy Debord, és una de les obres de crítica social més significativa del segle XX, i un text precís en la seva anàlisi teòrica de la societat de l'espectacle, encara més en els nostres dies que quan va ser publicada.

Debord parteix de la crítica marxiana de la mercaderia per analitzar el domini d'aquesta en les relacions socials al món modern, en el qual la tecnologia ha fet evolucionar el mode de producció capitalista. En ell s'ha generat una acumulació tal de mercaderia que aquesta s'ha transformat en imatge. Empesa per la seva…