Summercase 2007 (II): The Jesus and Mary Chain
Corria el llunyà 1994 quan vaig comprar, per curiositat, el meu primer número d'una revista de música que es deia Rock de Lux (i que ara es diu Rockdelux). Era el 109 i hi sortia a la portada Kim Deal, de The Breeders. Molt pocs números més tard la portada era per a The Jesus and Mary Chain. En aquells temps llegia la revista sense haver escoltat ni una nota de cap dels grups que s'hi esmentaven, i que amb el temps vaig anar descobrint: La Buena Vida, Family, Portishead, Massive Attack, Smog, Flying Saucer Attack, Tortoise, Primal Scream... davant la meva ignorància, era una guia. Algú em dirà que les crítiques musicals no són fiables, però jo li diré: compres tots els discs que surten, tu, potser? Has escoltat tots aquests grups i has decidit quins t'agraden i quins no? No, oi? Doncs alguna guia s'ha de tenir, perquè si et baixes 10.000 cançons en mp3 et pot esclatar el cap, i a sobre ningú no et garanteix que entre elles hi hagi "Head on". I si no hi és potser les hauries d'esborrar totes i baixar-te'n unes altres 10.000, a veure si hi ha més sort. Perquè no pots dir que t'agrada el rock i no conèixer "Head on".
Bé, el cas és que uns mesos més tard un amic em va parlar d'un local a l'Eixample on es llogaven CD's (!): anaves allà i et donaven un carnet per a 5 CD's (pagant una quantitat, és clar) i els podies anar consumint. Penso que els havies de tornar en 48 hores. Evidentment el que feies era copiar-te'ls. Vaig llogar Stoned & Dethroned. Me'n vaig fer una cinta (les gravadores de CD's em sonaven a pel·lícula de ciència ficció) i la vaig anar escoltant. A poc a poc em van anar entrant les cançons; només en aquest disc ja n'hi ha nou o deu de fantàstiques. Un dia se'm va acudir comprar el CD i per art de màgia vaig començar a conèixer millor les cançons; a més, ara ja podia accedir directament a les que més m'agradaven, mitjançant el polsador. Després van anar caient Psychocandy, Darklands i la resta de discos, quasi tots imprescindibles. Per comprovar l'altíssim nivell mantingut per la banda n'hi ha prou amb comparar el seu primer disc, el mític "Psychocandy" (1985), amb el més recent, el relativament poc conegut Munki (1998): si el primer té mitja dotzena llarga de clàssics inesborrables (Just like honey, Some candy talking, Something's wrong, Never understand, My little underground, Cut dead, You trip me up...), l'altre no es queda enrere, amb himnes com I love rock'n'roll, Black, Man on the moon, Never understood, Birthday o Cracking up (que en directe va ser la que més va encendre les masses).
No ens podem quedar amb els The Jesus and Mary Chain més acústics, els més tranquils, els més sorollosos o els més canyers, sinó que la seva obra completa i allò que els fa ser els més grans és la quantitat de cançons sensacionals que han composat unint tots aquests elements.
I dissabte a la nit el millor grup de rock va actuar a prop de casa, tot just a uns vint minuts caminant. I va ser fantàstic, és clar. Com podria ser d'una altra manera? Amb gent al costat que es sabia les cançons, que esperaven 50 minuts per estar a les primeres files, que en acabar el concert sentenciaven: "bé, jo ja he vist el que volia veure". És el millor concert que ens podia regalar el Festival Summercase, i sí, potser era una mica car i a aquests llocs costa d'anar-hi so, però quan surten a l'escenari The Jesus and Mary Chain i comencen a tocar, tens la certesa que mentre allò duri res més no importa i enlloc no podries estar millor.
Head on - The Jesus and Mary Chain
As soon as I get my head round you
I come around catching sparks off you
I get an electric charge from you
That second hand living it just won't do
And the way I feel tonight
I could die and I wouldn't mind
And there's something going on inside
Makes you want to feel makes you want to try
Makes you want to blow the stars from the sky
I can't stand up I can't cool down
I can't get my head off the ground
As soon as I get my head round you
I come around catching sparks off you
And all I ever got from you
Was all I ever took from you
And the world could die in pain
And I wouldn't feel no shame
And there's nothing holding me to blame
Makes you want to feel makes you want to try
Makes you want to blow the stars from the sky
I'm taking myself to the dirty part of town
Where all my troubles can't be found
Bé, el cas és que uns mesos més tard un amic em va parlar d'un local a l'Eixample on es llogaven CD's (!): anaves allà i et donaven un carnet per a 5 CD's (pagant una quantitat, és clar) i els podies anar consumint. Penso que els havies de tornar en 48 hores. Evidentment el que feies era copiar-te'ls. Vaig llogar Stoned & Dethroned. Me'n vaig fer una cinta (les gravadores de CD's em sonaven a pel·lícula de ciència ficció) i la vaig anar escoltant. A poc a poc em van anar entrant les cançons; només en aquest disc ja n'hi ha nou o deu de fantàstiques. Un dia se'm va acudir comprar el CD i per art de màgia vaig començar a conèixer millor les cançons; a més, ara ja podia accedir directament a les que més m'agradaven, mitjançant el polsador. Després van anar caient Psychocandy, Darklands i la resta de discos, quasi tots imprescindibles. Per comprovar l'altíssim nivell mantingut per la banda n'hi ha prou amb comparar el seu primer disc, el mític "Psychocandy" (1985), amb el més recent, el relativament poc conegut Munki (1998): si el primer té mitja dotzena llarga de clàssics inesborrables (Just like honey, Some candy talking, Something's wrong, Never understand, My little underground, Cut dead, You trip me up...), l'altre no es queda enrere, amb himnes com I love rock'n'roll, Black, Man on the moon, Never understood, Birthday o Cracking up (que en directe va ser la que més va encendre les masses).
No ens podem quedar amb els The Jesus and Mary Chain més acústics, els més tranquils, els més sorollosos o els més canyers, sinó que la seva obra completa i allò que els fa ser els més grans és la quantitat de cançons sensacionals que han composat unint tots aquests elements.
I dissabte a la nit el millor grup de rock va actuar a prop de casa, tot just a uns vint minuts caminant. I va ser fantàstic, és clar. Com podria ser d'una altra manera? Amb gent al costat que es sabia les cançons, que esperaven 50 minuts per estar a les primeres files, que en acabar el concert sentenciaven: "bé, jo ja he vist el que volia veure". És el millor concert que ens podia regalar el Festival Summercase, i sí, potser era una mica car i a aquests llocs costa d'anar-hi so, però quan surten a l'escenari The Jesus and Mary Chain i comencen a tocar, tens la certesa que mentre allò duri res més no importa i enlloc no podries estar millor.
Head on - The Jesus and Mary Chain
As soon as I get my head round you
I come around catching sparks off you
I get an electric charge from you
That second hand living it just won't do
And the way I feel tonight
I could die and I wouldn't mind
And there's something going on inside
Makes you want to feel makes you want to try
Makes you want to blow the stars from the sky
I can't stand up I can't cool down
I can't get my head off the ground
As soon as I get my head round you
I come around catching sparks off you
And all I ever got from you
Was all I ever took from you
And the world could die in pain
And I wouldn't feel no shame
And there's nothing holding me to blame
Makes you want to feel makes you want to try
Makes you want to blow the stars from the sky
I'm taking myself to the dirty part of town
Where all my troubles can't be found
Comentaris