22 de novembre 2006

A un somni de distància

publicat originalment el 30 d'octubre del 2004

No serà mai la teva parella.

Com diu la cançó (la que està a mig escriure), no sabem què vindrà demà. Tot i així, i en la mesura en què es pot parlar del futur probable, penses que és així com serà.

I tanmateix penses que seria inexacte dir que no hi haurà res entre vosaltres, perquè ja hi ha alguna cosa ara. "O no hi ha res, i tot és en va", com diu la frase del Troiacord.

Perquè tens la sensació que la diferència no la marca que sigueu o no parella. La diferència la marca exclusivament ella. Posa als dies la marca de seva presència. Et mira i t'eleva per sobre d'aquesta ciutat i del seu cel, de tot això que saps que s'acabarà algun dia. Només dura un instant, però és inesborrable. I així és com ella ho canvia tot.

Segurament ni tan sols aniria bé una relació entre vosaltres. Tant se val; ni ho saps, ni vols imaginar-ho. No demanes això, ara. Ja et sents bé en la quotidianitat de Barcelona, de les converses amb amics, les cerveses i les pel·lícules. Saps que estàs entre els afortunats, i aquesta senzillesa i aquest benestar els assaboreixes com un privilegi. Això ho fas i ho escrius avui, com si altrament hagués d'esvair-se. Però no pots garantir res de totes maneres.

Aleshores apareix ella i t'adones que tot es mou, tot canvia. Ella és al centre. Hi serà, sense discussió, fins que us separeu. A vegades la tens tan a prop que has de contenir conscientment la carícia. La veus, la sents, l'olores i la toques lleument i totes i cadascuna de les sensacions et conquereixen un espai privilegiat de la memòria. Han estat només uns minuts, però quan te'n separes, respires d'una altra manera, més intensa, més viva.

Penses si quan ho escriguis semblarà tòpic. Saps, n'ets ben conscient, que no tens el talent per escriure el poema que ella es mereix, o tot un llibre. És igual, les coses són així, són imperfectes i plenes de forats. I ja et va bé. Així és la vida. I així en recorres els camins, et perds pels seus racons, en toques la pell, amb el vent a la cara, amb ella a prop teu, a un somni de distància.