Ves al contingut principal

Pel·lícules estrenades el 2007


Les millors
  1. Natura morta (三峡好人; Zhang Ke Jia, 2006). La pel·lícula mereixeria un article individual, que no vaig tenir temps d'escriure. Us remeto al comentari d'El cine que me gusta i al recull d'altres veus que fa Club 7 Cinema.

  2. A la ciutat de Sylvia (José Luis Guerín, 2007). M'agradaria escriure'n aviat. De moment us dic el mateix: El cine que me gusta, Altres veus de Club 7 Cinema.

  3. La Soledad (Jaime Rosales, 2007). El cine que me gusta.

  4. Els amors d'Astrée i Céladon (Eric Rohmer, 2007).

  5. Desig, perill (色,戒; Ang Lee, 2007). Llegeix el meu comentari. També El cine que me gusta i Club 7 Cinema.

Destaco també amb una valoració de notable: Mr. Brooks, Zodiac, Eastern Promises, Gwoemul, Letters from Iwo Jima, Siete mesas de billar francés (avui estic generós) i Tocar el cielo.

A mitja taula

Van tenir alguna cosa bona Zwartboek (la història i la protagonista), 53 días de invierno (l'Aina Clotet), Bajo las estrellas, The Good Shepherd, La hora fría, Ladrones, La vida dels altres (la seqüència final), Les pel·lícules del meu pare (l'esplèndid erotisme) i Déjà Vu (un entreteniment digne).

No em van agradar globalment Cry_Wolf, Cassandra's Dream, Eufòria (Эйфория), Inland Empire (David Lynch, 2007; em va acabar exasperant), The Painted Veil, The Pursuit of Happiness, 'Quo Vadis, Baby?' (una mica absurda), ni El silenci abans de Bach (Pere Portabella, 2007; no li vaig veure el què).

Les pitjors

Van fregar el desastre Simpatia per Lady Vengeance (친절한 금자씨, de Park Chan Wook), Pirates del Carib: A la fi del món, The Fountain o la tramposa Persepolis.

Però les pitjors de l'any han estat: Caótica Ana, Mujeres en el parque, Perfect Stranger, The Abandoned, La ciència dels somnis (del sobrevaloradíssim Michel Gondry), [REC] (del tres quartes parts del mateix Jaume Balagueró) i The Heartbreak Kid (dels directament ineptes germans Farrelly). Les tres últimes podrien editar-se en un pack especial de DVD per regalar al teu pitjor enemic.

No vistes

No he vist totes les pel·lícules estrenades, evidentment. Entre les que no he vist hi ha: Voces inocentes, Stardust, Little Children, La zona, El orfanato, Twelve and holding, Mariposa negra, Waitress, per citar les que en el moment d'escriure l'article tenen millors valoracions a IMDB; Offside (Fuera de juego), Keane, Hollywoodland i Fast Food Nation, de la llista d'El cine que me gusta (y el que no) -vegeu el següent apartat-; Redacted, Banderes dels pares, Marie-Antoniette, Gabrielle i Last days, de la llista de Vador Montalt; i alguna altra excepció il·lustre com L'ivresse du pouvoir (Claude Chabrol) o La línea recta (José María de Orbe).

Altres espais, altres veus

Al blog El cine que me gusta (y el que no), Manué destaca com a les millors de l'any En la ciudad de Sylvia, Naturaleza muerta y La soledad. Són les meves número 2, 1 i 3, respectivament. Veureu també en aquest apunt les llistes de millors pel·lícules segons per alguns mitjans de comunicació; en general, bastant desorientats.

Vador Montalt ens informa del seu vot particular a la tradicional votació anual que fan els crítics gironins. Per a ell les tres millors van ser per a Natura morta, Cartes d'Iwo Jima i Promeses de l'est. En aquest cas coincidim en la número 1.

També pots trobar en aquest blog una selecció de 20 pel·lícules estrenades entre el 2003 i el 2006.
Actualitzacions
[16.03.2008] Divendres passat vaig veure Once, de John Carney (2006), amb Glen Hansard i Markéta Irglová. Em va encantar. És una pel·lícula estrenada del 2007 que no va entrar en aquest article. Un regal per a tots els amants de la música i per als qui volem viure amb intensitat, perseguint els nostres somnis.

Comentaris

Manué ha dit…
Veo que coincidimos en nuestras favoritas, me apunto tu recomendación para la de Rohmer. Aunque, viendo lo mucho que odias mis otras dos películas españolas favoritas (REC y Mujeres en el parque), quizás debería ir corriendo a ver las peores.

Saludos.
Daniel D.L. ha dit…
Hombre, ver por ver, todo te puede gustar verlo... :-)

Un saludo!
Marchelo ha dit…
Bon dia Daniel, he estat buscant blocs de cine i he arribat al teu, que em sembla molt interessant. Si no t'importa m'agradaria poder-te linkar en el meu bloc de cine, així amplio la oferta als lectors :) seguiré amb interés els teus comentaris, enhorabona!

PD. no estic d'acord en que Michael Gondry estigui sobrevalorat, per mi Et.Sunshine Of Spotless Mind és genial, encara que la ciencia del sueño potser no tant.
Daniel D.L. ha dit…
Hola, marchelo! Gràcies per la visita comentada! I tant, enllaça, enllaça! Jo també t'afegiré al meu lector d'RSS :-)

Per experiència, no es coincideix en tot amb tothom. Mira en manué més amunt, un crac del comentari cinèfil i tot i així tenim les nostres discrepàncies. És impossible que no sigui així.

Salutacions i fins una altra!
Marchelo ha dit…
Daniel, revisant la teva llista he vist que has posat a Persepolis com una de les pitjors del 2007 per tramposa. És curiós perquè a mi em va semblar precisament que no és gens tramposa, la vaig trobar sincera... pots llegir-ne el comentari al meu bloc, en vaig parlar fa molt poc! realment veig que poc coincidim en gustos jejej
Marchelo ha dit…
Torno a escriure per comentar-te que he vist Once i també m'ha encantat, he deixat el comentari al bloc, a veure q et sembla :)
Daniel D.L. ha dit…
Hola de nou, Marchelo! Certament "Persèpolis" em sembla una mediocritat descomunal. M'alegro molt que tu també hagis gaudit de "Once". Ara passo pel teu bloc!

Entrades populars d'aquest blog

"Obres púbiques" (Manuel de Pedrolo, 1991)

A part de materials d'altres gèneres, dues són les novel·les de Manuel de Pedrolo que es van publicar pòstumament: Obres púbiques i Tants interlocutors a Bassera.

Escrita originalment el 1971, Obres púbiques no va poder ser publicada en el seu temps, perquè es tracta d'una novel·la pornogràfica. No estem davant d'una història mediocre amanida amb escenes de sexe per animar el lector, sinó d'una estructura narrativa sorprenent, dissenyada en un primer nivell per estar completament al servei dels actes sexuals que en són els amos absoluts; però tenyida amb pinzellades de crítica sociològica, de tristor per un món que no pot romandre, i de la mala bava contra l'ordre establert que és marca de la casa Pedrolo.

He escrit a vegades que hi ha obres que m'han ajudat a dibuixar el paisatge de la llunyana Amèrica: la Lolita de la fugida, les pel·lícules de Hal Hartley o recentment la New Orleans d'A Love Song For Bobby Long. La comunitat nord-americana que retrata Manu…

Les illes de Venècia

Després de la meva segona estada a Venècia he completat l'article sobre aquesta ciutat, però m'ha quedat molt llarg. Per això he decidit separar-lo en dos: un dedicat a l'illa central de Venècia, i l'altre, aquest que estàs llegint (o preguntant-te per què hauries de llegir), dedicat a les seves illes.

LES ILLES DEL SUD

Diverses illes estan a molt poca distància en vaporetto del nucli central de Venècia. S'hi pot accedir fàcilment des dels Záttere de Dorsoduro, en el cas de La Giudecca i San Giorgio Maggiore; o des de San Zaccaria, una parada de vaporetto propera a Piazza San Marco.

1. La Giudecca. No ho diguis a gaire gent, però La Giudecca, una illa allargada separada de Dorsoduro només per l'ample canal que porta el seu nom, és un dels llocs on millor es conserva l'aire del poble venecià. La història de l'illa a la primera meitat del segle XX és marcada per l'activitat industrial, però després de la Segona Guerra Mundial aquesta activitat es va anar…

"La sociedad del espectáculo" (Guy Debord, 1967)

"La société du spectacle", Guy Debord, Éditions Buchet-Cassel, París (França), 1967. Edició en espanyol: "La sociedad del espectáculo", Ediciones La Marca, Buenos Aires (Argentina), 1995.

El passat dia 30 de novembre va fer 20 anys de la mort de Guy Debord. Amb motiu d'aquesta efemèride avui comento la seva obra principal, "La societat de l'espectacle".

"La societat de l'espectacle" (1967), de Guy Debord, és una de les obres de crítica social més significativa del segle XX, i un text precís en la seva anàlisi teòrica de la societat de l'espectacle, encara més en els nostres dies que quan va ser publicada.

Debord parteix de la crítica marxiana de la mercaderia per analitzar el domini d'aquesta en les relacions socials al món modern, en el qual la tecnologia ha fet evolucionar el mode de producció capitalista. En ell s'ha generat una acumulació tal de mercaderia que aquesta s'ha transformat en imatge. Empesa per la seva…